Una de les tradicions més arrelades, festives i campestres, en un dia com avui, és celebrar la Pasqua amb  cançons i poemes, i la “mona”, un pastís molt, molt bo amb un o més ous enmig. Per què no fer-ho també amb poesia? Doncs… el poema de Lola Casas ens ve redó per a l’ocasió:

La mona de Pasqua
(Lola Casas)

Amb cor de pa de pessic,

de gust suau com caramel,

quan li clavo queixalada,

sembla que mastegui el cel.

Coronada amb un gran ou,

amb pollets i una gallina,

vestida de xocolata

és llaminadura fina.

Visca la mona de pàsqua!

Aquest pastís tan preuat,

que agrada a grans i petits

i en un no res és menjat.