Tots heu jugat alguna vegada amb els imants, sabeu que atrauen a peces de ferro o que continguin ferro. Però quan hem de aprofundir en el seu coneixement la cosa es complica.
Aquí teniu l’adreça del laboratòri virtual que ús permet practicar d’una manera lúdica les lleis de Faraday. llei de Faraday
Llei de Faraday 2
Activitat: Envieu una breu biografia del científic. Michael Faraday , alguna fotografia d’aparells que utilitzin l’electromagnetisme o algun enllaç relacionat amb l’electromagnetisme (exemple vídeo de youtube).
NOTA NO PODEU ENVIAR LA IMATGE DIRECTAMENT, HEU ENVIAR L’ENLLAÇ
Des del Mozilla Firefox, un cop seleccionada una imatge premeu el botó dret del ratolí, trieu l’opció “copia la ubicació de la imatge”, després en el comentari del bloc feu “Enganxa”. També podeu insertar l’adreça de la pagina on hi ha la imatge.
Michael Faraday.
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. Fill d’un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d’aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l’abandonaria.
L’any 1812 va assistir a una sèrie de conferències i va enviar a Humphry Davy les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d’ocupació. Ell el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution .
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted va descobrir la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va descobrir la inducció electromagnètica.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l’any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
Aparells que utilitzen l’electromagnetisme.
Enllaços:
http://www.youtube.com/watch?v=FmTzN2o2Voc
http://www.youtube.com/watch?v=AZCncikJpyI&feature=related
Judit tello 29-10-08
MICHAEL FARADAY
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. A l’edat de 13 anys va començar a treballar com ajudant per a manats del enquadernador i bibliotecari Mr. G. Reibau, i al següent any ja era ascendit a aprenent de l’ofici.
Fascinat pel contingut d’uns articles sobre electricitat, va fabricar una pila voltaica amb la qual va desenvolupar diversos experiments electroquímics. Un feliç atzar li va permetre aprofitar les lliçons del cèlebre químic Sir Humphry Davyocupa una plaça d’ajudant en el laboratori d’aquest destacat investigador. D’ajudant del mestre es va transformar en el seu successor en l’Institut Real, al com va romandre lligat durant gairebé tota la seva vida. Amb Davy va tenir l’oportunitat d’entrar en contacte amb les idees científiques més rellevants de l’època. La celebritat de Faraday va augmentar extraordinàriament en la dècada de 1820, al conèixer-se la seva gran perícia com químic analític (va aïllar el benzè per vegada primera) i físic experimental.
FOTOGRAFIES D’APARELLS QUE VAGIN AMB MOTOR
radiocassete tren exprimidor batedora
vibrador del mòbil Wii
taladrador micrones
forn per pollastres nevera
jaume, soc la Judit Tello, t’he enviat a biografia del Michael Faraday i fotografies de objectes que tinguin un motor elèctric pero les fotografies no surten al comentari.
les imprimeixo?
at. Judit
prova imatge http://usuarios.lycos.es/eliseobp/TECNO21/IMAGENES/15%20Electromagnetismo/69%20electroiman.jpg
Michael Faraday
Nacimiento
22 de septiembre de 1791
Newington
Muerte
25 de Agosto de 1867
Londres
Residencia
Reino Unido
Nacionalidad/es
británico
Campo/s
electromagnetismo,electroquímica
Instituciones
Royal Institution
unidadesConocido por
Descubrimiento del benceno y de la inducción electromagnética (motor eléctrico)
Premios destacados
Se le propuso ser caballero pero rechazó el honor.
BIOGRAFIA: Michael Faraday
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. Fill d’un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d’aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l’abandonaria.
L’any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel físic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d’ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa.
El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric.
El 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l’electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s’acumula a l’exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s’empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
APARELLS QUE VAGIN AMB MOTOR:
– El tren
– Els timbres
– Els brunzidors
– La navera
– El microones
– La batedora
Biografia Michael Faraday
michael faraday va ser un cientific Físic i químic anglès. Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques. Assistent a les conferències de Humphry Davy (1812), aquest el nomenà (1813) auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent (1821) i director (1825). Fou un membre de la Royal Society (1824) i de l’Académie Française des Sciences, professor de química (1833) i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química. El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme; descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits elèctrics tancats i també la producció d’una força electromotriu en un conductor que es mou immergit en un camp magnètic (llei de Faraday). Introduí el concepte de línia de força, enuncià les lleis quantitatives de l’electròlisi, anomenades lleis de Faraday, i descobrí la rotació del pla de polarització de la llum mitjançant camps magnètics (1845). En el terreny de la química, liquà diferents gasos (CO3H2, monòxid de carboni, clor, etc) i descobrí dos clorurs de carboni i el benzè. El 1903 hom creà en honor seu la Faraday Society.
Jaume no se com posar les fotos, perque no em deixa.
Jo et faig una llista de els aparells que tenen motor electric com l’altre gent…
APARELLS AMB MOTOR ELECTRIC:
– Forn per pollastres
– Batedora
– Exprimidora
– Microones…
att,, Paula Pérez
MICHAEL FARADAY!
Va néixer a Newington, Gran Bretanya, 1791 en el si d’una família humil i va rebre una educació bàsica. A primerenca edat va haver de començar a treballar, primer com repartidor de diaris, i als catorze anys en una llibreria, on va tenir l’oportunitat de llegir alguns articles científics que el van impulsar a realitzar els seus primers experiments.
Després d’uns anys, gràcies a l’oportunitat que li va donar un client, va poder assistir a les conferències sobre temes de química que Humphry Davy donava a Royal lnstitution. Faraday li va fer arribar, enquadernades, totes les notes que havia pres al llarg d’aquestes sessions, acompanyades d’una petició d’ocupació. Satisfet amb el material que Faraday li havia enviat, Davy el va contractar en 1812, com a assistent.
Va començar la seva activitat realitzant tasques de manteniment, per passar posteriorment a col•laborar amb el mestre en la preparació de les pràctiques de laboratori; d’aquesta manera, es va convertir en un més dels seus deixebles.
• Batedora
• Picadora de carn
• Rentadora
• Nevera
• Porta automatica
• Microones
• Espiradora
• Serra elèctrica
Michel Faraday.
El físic y químic Michel Faraday va se un dels físics mes destacats del segle XIX, conegut per tots els seus fets en el camp de la electroquímica. Va ser el descobridor de la introducció i del que portava el seu nom sobre el gir del plànol de polarització de la llum per l’efecte d’un camp magnètic.
Fill d’un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d’aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l’abandonaria.
El 1831, va començar els seus famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l’electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s’acumula a l’exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte sempre en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
APARELLS QUE VAGIN AMB MOTOR:
– Els timbres.
– La batidora.
– El librador del mòbil
– La nevera.
– El micrones.
etc.…
http://www.youtube.com/watch?v=it_Z7NdKgmY&NR=1
Michael Faraday va nèixer a Newington, Gran Bretanya el dia 22 de septembre i morir el dia 25 d’agost a Londres.
Faraday fou el gran geni que va inventar l’electromagnetisme.
Gracies a aquest descobriment, aviu dia dispusem d’aperells que funcionen amb el descobriment del senyor Faraday, com per exemple una porta automàtica, un microones, una rentadora, coses que fem servir diariament.
I jo em pregunto, si el senyor Faraday no hagués descobert l’electromagnetisme que seria de tots els aparells que utilitzem per fer accions? La resposta es que ho hauriem de fer tot manualment.
Michael Faraday
El físic i químic britànic Michael Faraday va ser un dels físics més destacats del segle XIX, conegut, sobretot. per les seves aportacions en el camp de l’electroquímica. Va ser el descobridor de la inducció i de l’efecte que porta el seu nom sobre el gir del pla de polarització de la llum per efecte d’un camp magnètic. Però la seva obra científica eclipsi un aspecte fonamental de la vida de Faraday. Michael Faraday era un devot cristià protestant.
Els seus començaments
Va néixer a Newington, Gran Bretanya, 1791 en el si d’una família humil i va rebre una educació bàsica. A primerenca edat va haver de començar a treballar, primer com repartidor de diaris, i als catorze anys en una llibreria, on va tenir l’oportunitat de llegir alguns articles científics que ho van impulsar a realitzar els seus primers experiments.
Després d’uns anys, gràcies a l’oportunitat que li va donar un client, va poder assistir a les conferències sobre temes de química que Humphry Davy donava a Royal lnstitution. Faraday li va fer arribar, enquadernades, totes les notes que havia pres al llarg d’aquestes sessions, acompanyades d’una petició d’ocupació. Satisfet amb el material que Faraday li havia enviat, Davy el va contractar en 1812, com a assistent.
Va començar la seva activitat realitzant tasques de manteniment, per passar posteriorment a col · laborar amb el mestre en la preparació de les pràctiques de laboratori; d’aquesta manera, es va convertir en un més dels seus deixebles.
En 1813 Faraday va acompanyar com a ajudant a Davy en un cicle de conferències que aquest impartia per l’estranger; a la seva tornada va continuar exercint les seves tasques d’assistent, alhora que va començar a investigar de manera autònoma, centrant inicialment en l’estudi de la química. Dins de les principals aportacions en aquest àmbit es troba l’obtenció dels primers compostos coneguts de carboni i clor: el hexacloroetano (C2C16) i tetracloroetano (C2C4), que va portar a terme a principis dels anys vint. Així mateix va descobrir el benzè en el gas d’enllumenat, i va aconseguir liquar el clor jo gasos, com l’amoníac i els anhídrid carbònic i sulfurós.
A partir de 1821 Faraday es va consagrar a l’estudi de l’electricitat i del magnetisme, camps on anava a aconseguir els seus més grans èxits.
Les investigacions realitzades per Faraday el van portar a proposar una t ria unificada, segons la qual totes les forces de la natura-llum, electricitat magnetisme-es redueixen a una de sola. Amb el temps, els seus descobriments arribarien a tenir conseqüències molt importants, ja que van facilitar el desenvolupament de la tècnica actual de producció i distribució d’energia elèctrica, revolucionar l’electroquímica i obrir pas a la teoria electromagnètica J. C. Maxwell.
Nomenat professor de la Royal lnstitution en 1827, entre 1829 i 1930 va compaginar el càrrec amb el de professor a l’Acadèmia Militar de Woolwich. Membre de la Royal Society de Londres i de la Acadèmia de Ciències de París, malgrat tots els seus èxits i del seu reconeixement públic, Faraday es va negar a rebre certs honors-va rebutjar, per exemple, el títol de Sir que li va oferir la reina Victòria.
El 1903 es va fundar en el seu honor la Faraday Society.
Lleis de Faraday sobre la electròlisi
Van ser enunciades per ell en 1834, a partir d’una sèrie d’estudis experimentals sobre el fenomen de la descomposició de substàncies químiques per l’acció d’un corrent elèctrica, fenomen al qual va denominar electròlisi. Les dues lleis fonamentals de l’electroquímica formulades per Faraday van ser les següents:
– La quantitat de substància dipositada al pas d’un corrent elèctric és proporcional a la quantitat d’electricitat que passa per la dissolució.
– Per una quantitat d’electricitat determinada, la quantitat de substància dipositada és proporcional al seu equivalent-gram.
Les lleis de Faraday han permès calcular la càrrega elemental d’electricitat, és a dir la càrrega de l’electró, mitjançant la utilització del nombre de Ayogadro (N = 6,06 x 10). Aquest nombre representa els ions positius o negatius que s’han format a cada àtom-gram d’una substància ionitzat. Faraday també va introduir els termes de ànode i càtode, per designar respectivament els elèctrodes positiu i negatiu.
El descobriment de la corrent electromagnètica
Corrent induïda
Gràcies als treballs d’Ampère i Oersted, Faraday coneixia que un corrent elèctric generava camps magnètics. En 1831 va intentar reproduir aquest procés, però en sentit invers, és a dir, produint un corrent elèctrica a d’efectes electromagnètics.
L’existència de les corrents induïdes va ser descoberta per Faraday a partir de la realització de diferents experiments. En primer lloc, va aconseguir fer un corrent elèctric per un filferro unit a un galvanómetro, en produir un moviment, relatiu entre el filferro i un imant. Observar que, en interrompre el moviment, el pas de la corrent també parava, i en el galvanómetro rió registrava corrent alguna. El corrent és generada per una força electromotriu induïda, és a dir per l’imant.
Posteriorment, utilitzant els resultats de les seves anteriors estudis, farad va descobrir el principi del motor elèctric, en fer girar un imant situat sobre pivot al voltant d’una bobina de filferro de coure; com en el cas anterior a través d’aquest procediment es generava un corrent elèctric .
La inducció electromagnètica es basa fonamentalment en que qualsevol variació de flux magnètic que travessa un circuit tancat genera una corrent induïda, i que la corrent induïda només roman mentre es produeix el canvi de flux magnètic.
El descobriment del primer dinamo
Va ser dut a terme a partir de dos imants de barra que generaven un camp magnètic, i entre els quals va fer girar un disc de coure col · locat sobre un eix. D’aquesta manera va obtenir un flux continu de corrent elèctrica induïda. Aquest experiment li va conduir a introduir el concepte de línies de força elèctriques i magnètiques, i un concepte nou de l’espai com a mitjà capaç de mantenir aquestes forces.
Va idear l’anomenada gàbia de Faraday, recinte de parets conductores contínues o en malla, connectades a terra, que aïllen l’interior dels efectes dels camps elèctrics exteriors, i viceversa. Aquest dispositiu s’utilitza per a protegir espais que contenen matèries inflamables, conduccions d’alta tensió i circuits electrònics entre els que puguin produir acoblaments indeguts.
Corrent altern
Faraday va aconseguir crear una corrent elèctrica induïda mitjançant la fabricació d’un transformador compost per un nucli de ferro amb forma d’anell, en el qual estaven «Enrolladas dues bobines de filferro separades entre si. El corrent altern que circula per una bobina produeix en l’anell de ferro un flux altern que genera a l’altra bobina un corrent elèctrica induïda.
L’efecte Faraday
Faraday va dur a terme aquest descobriment en 1845. Consisteix en la desviació del pla de polarització de la llum com a resultat d’un camp magnètic, en travessar un material transparent com el vidre. Es tractava del primer cas conegut d’interacció entre el magnetisme i la llum.
va morir a Londres el 1867.
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. Fill d’un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d’aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l’abandonaria.
L’any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel físic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d’ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa. En una societat classista com l’anglesa de finals del segle XIX Faraday no va ser considerat com un cavaller.
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l’electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s’acumula a l’exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s’empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
Sota la direcció de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la química. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. També va descobrir el benzè; va investigar noves varietats de vidre òptic i va dur a terme amb èxit una sèrie d’experiments de liqüefacció de gasos comuns.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l’any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitància elèctrica es denomina faraday, que a la física, el faraday és una unitat de la càrrega elèctrica; un faraday és igual a la càrrega de 6.02 electrons del × 1023 (un talp). El culombio de la unitat del SI ha substituït al faraday; un faraday és equivalent a 96485.3415 culombios. Calculen al faraday usat en càlculs referent a electròlisis, com altres reactiu en talps.
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted va descobrir la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va descobrir la inducció electromagnètica.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l’any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
Aparells que utilitzen l’electromagnetisme.
http://es.youtube.com/watch?v=dh3ymfc1QeM&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=zBD_lKD6CnY&feature=related
Hola Jaume,
et poso aquetes webs perque les miris.
http://es.youtube.com/watch?v=yDP1ihcI9ts
http://es.youtube.com/watch?v=y9JULJhCsXk&feature=related
Hola Jaume,
http://es.youtube.com/watch?v=yDP1ihcI9ts
http://es.youtube.com/watch?v=yDP1ihcI9ts
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l’electroquímica i l’electromagnetisme. Fill d’un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d’aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l’abandonaria.
L’any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel físic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d’ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa.
El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric.
El 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l’electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s’acumula a l’exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s’empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
APARELLS QUE VAGIN AMB MOTOR:
– El tren
– Els timbres
– Els brunzidors
– La navera
– El microones
– La batedora
Enllaços de Youtube:
http://es.youtube.com/watch?v=0XgXAXvTH_M