Aprenent

Les noves tecnologies, Internet, els mòbils, etc. no hi ha dubte que ens estan canviant el món i la manera d’entendre’ns, relacionar-nos.
Amb aquests canvis sorgeixen noves maneres de parlar o de comunicar-nos. I no em refereixo tant en el mitjà, sino en els llenguatges que s’utilitzen.
Tot i que un pot pensar que això no és nou, sovint ens cal veure per comprovar-ho.
En un anunci de Movistar, quan començaven els missatges multimedia, ja avançaven aquests canvis en la comunicació. Passar d’un exclusiu sistema comunicatiu escrit i/o verbal (sense menystenir el gestual, no verbal, alternatius, etc.), a incloure en els sistemes comunicatius: els audiovisuals.
Amb la incorporació del Youtube i de moltissims llocs webs que et permeten pujar videos i fer-ne difusió de forma fàcil, això ha canviat encara més l’escenari:  d’un format P2P, és a dir persona a persona, (com s’avançava que passaria amb els missatges multimèdia per telefonia mòbil) s’ha evolucionat a un sistema en que una sola persona o grup reduit de persones poden accedir amb molta facilitat a un sistema de distribució massiva del missatge. Passem de comentar o respondre els missatges amb sistema escrit de comunicació a fer-ho amb llenguatge audiovisual.
Fa poc vaig estar mirant per internet diferents recursos i vaig descobrir aquest video al Youtube que em va alertar:
[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/V94shlqPlSI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /] 
En aquest vídeo plantegen una situació ben preocupant per la salut de les persones que freqüentment utilitzem el mòbil. Com les ones del mòbil produeixen una combustió en un aliment tan senzill com unes crispetes (si mireu al youtube trobareu altres videos en la mateixa situació).
Però el que més em va sobtar (per dir-ho d’alguna manera), era que les respostes a aquest vídeo també eren en format vídeo. Una d’elles, feta amb molta gràcia, respon de forma creativa, i de fet a allò que intento referir-me des del principi, com els llenguatges ens poden condicionar i fins i tot en la credibilitat dels propis missatges crítics, per tant ens han de fer pensar, estructurar el pensament de forma més crítica (en el sentit positiu de la paraula). Aquest darrer vídeo, fins i tot bonic:
[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/puEPl8wPXNE” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /] 
De la mateixa manera que no ens agrada veure els textos escrits amb faltes d’ortografia, ni sentir que es parla malament (sense estructura del discurs, amb les paraules mal dites, etc) no ens hauria de ser agradable i voler veure produccions o missatges audiovisuals amb faltes greus de construcció narrativa, expressiva, semàntica o d’utilització dels elements lingüístics propis del llenguatge.