[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iG9CE55wbtY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els sistemes educatius els formem persones i estructures que condicionen el creixement i la construcció del coneixement dels alumnes. Amb el objectiu lícit de donar eines, instruments, i coneixements els adults marquem el so i la partitura del que hauran de ser i fer.
Sovint moguts per objectius personals, corporatius i/o reivindicatius ens movem per defensar allò que creiem que han d’aprendre els nostres deixebles, els nostres fills.
Fins i tot matèries o àrees que haurien de ser fonamentalment creatives ens dediquem a fer-los repetir allò que nosaltres ja hem fet o reproduït. Quan vam matar la creativitat?
Com ensenyar en un mon que crea contínuament noves maneres de fer, de ser, de construir la pròpia identitat ?
Com alliberar els lligams i deixar volar la imaginació?
En quin moment vam matar la creativitat a les escoles? la llibertat, la democràcia…
Viure és un instant, no cal morir per sentir-se viu, despertem!!!