pim pam bloc ____________ escola Àngels Garriga

Comencem un nou curs. Aquest poema de Nacho Celaya Pérez ens pot ajudar a fer una reflexió del nostre paper com a  pares i educadors.

SI PUDIERA VOLVER A EDUCAR A MI HIJO/A…

SI PUDIERA SEGUIR SIENDO MAESTRO

Construiría su autoestima primero
Y la casa después.

Pintaría más con los dedos y señalaría menos…

Haría menos correcciones
Y más conexiones.

Apartaría los ojos del reloj
Y le miraría más a él… a ella…

Me interesaría por saber menos
Y aprendería a interesarme más.

Atravesaría más campos
Y contemplaría más estrellas.

Haría más excursiones
Y volaría más cometas.

Dejaría de jugar serio
Y jugaría más en serio.

Daría más abrazos y besos
Y menos tirones de orejas.

Vería el árbol en el fruto
más a menudo.

Sería menos firme
Y afirmaría mucho más.

Enseñaría menos sobre el amor al poder
Y más sobre el poder del amor.

Sembla ahir, que entràveu per la porta de primer…

Quin munt de coses hem viscut tots plegats.. Quin munt de coses hem sentit, hem fet, hem après…

Us felicitem a tots, per la vostra feina ben feta, per totes les pors  superades, per  la vostra il·lusió…

Us heu fet grans,  ho heu demostrat amb   la  confiança en vosaltres mateixos, amb el vostre esforç,

el vostre autocontrol, amb el vostre respecte als demés i  el vostre ajut als companys.

Què ràpid  ha passat el temps, que tot ens ho dóna i tot ens ho pren.

I vet aquí que el curs ja s’ha acabat.

Aquí us deixem una petita història  plena de jocs, sensibilitat i emocions. Per a gaudir d’un temps de vacances amb la vostra imaginació i la vostra creativitat.

Tot plegat per deixar-nos anar i somiar una mica.

Ah! No oblideu l’escola, que el temps aviat ens tornarà reunir.

Bon estiu  a tots!

Els vostres tutors Rosa i Eduard

Els nens de primer hem fet un taller de plàstica. (Pau)

Hem retallat persones d’unes revistes i els hi hem posat la nostra cara. (Alícia)

Tots hem triat personatges diferents i a sota hem posat el que ens agradaria ser de grans. (Laura)

Aquest treball també ens servirà de tapa per al dossier del medi. (Denisa)

Esperem que us agradi molt.

[slideshare id=22735612&doc=ensfemgrans1ab-130610034230-phpapp02]

Aprofitant la diada de Sant Jordi, us volem explicar una  llegenda o potser no tan llegenda, que ens parla de dracs i princeses.

Tots plegats hem parlat  de que potser els dracs no viuen pas tan lluny de nosaltres. Fins i tot podríem ben bé dir,  que els tenim ben a prop. Vaja que els portem dins el nostre cor!

Aquests dracs, a poc que ens descuidem, s’intenten cruspir a les nostres estimades princeses; la princesa TRANQUIL·LITAT i la seva germana la princesa FELICITAT.

Dracs com ara El drac de la Por que de vegades ens encongeix el cor. O també el drac de la violència que ens surt quan menys ens ho espererm i ens fa fer coses que de ben segur al cap d’una estona ja estem ben penedits. I del drac de la gelosia, què em dieu?  Aquest si que n’és un  drac ben empipador. I del de l’enveja? i de l’egoisme? i el de la mentida ? i de tants i tants … que la llista no s’acaba mai.

I què fem, com actuem quan ens els trobem? Quines armes tenim per a lluitar amb ells?

De quina manera podem salvar a les nostres princeses?

La princesa TRANQUIL·LITAT , tantes vegades raptada i maltractada pel  drac de l’enveja, de la violència, del neguit.

I la princesa FELICITAT, pobreta tancada allà dalt del castell, que difícil accedir a ella.- I quan la tenim de vegades sense casi veure-la la deixem perdre en la gola  del drac de  la gelosia, de la por, de l’egoisme.

I

Bé, per salvar-les cal estar vigilant, estar atents per veure venir els dracs i llavors afilar les nostres armes i utilitzar-les . L’arma de saber el que sentim, de respirar per tranquil·litzar-nos, de saber-nos controlar. De confiar amb nosaltres. D’ajudar als demés. De ser sincers…

Segur que les nostres princeses ens ho agrairan un munt.

De tot això hem parlat aquests dies tots plegats i aquí en teniu quatre pinzellades d’aquesta llegenda adaptada al nostre cor.

Avui us presentem un conte de  Denisa, Hend i altres nens de classe . Aquest conte l’han fet al racó de somiar-inventar, en estones lliures de treball i amb molta il·lusió. Esperem que us agradi.

El Geni i el somni.

Hi havia una vegada una nena que es deia Felicitat. Aquella nena tenia  una  imaginació molt gran.

Un dia va somiar que tenia un Geni.  El Geni se li va aparèixer de debò,  i li va dir:

-Bon dia, sóc el teu Geni i vinc a fer-te feliç. Així que ja pots demanar-me el teu desig

La nena li va dir:

-Com és que tu ets el meu Geni?

– Perquè un dia em vas alliberar de la llàntia màgica i ara la meva obligació és fer-te feliç. Demana’m el desig que vulguis.

-Doncs mira el primer que desitjo és que tothom em faci cas. El segon desig que sigui una super-model i un dinosaure com a mascota.

Dit i fet els tres desitjos es van complir.

Però el dinosaure no es va portar gaire bé i va destruir tot el que feia feliç a la nena.

Llavors la nena es va repenedir d’haver demanat els desitjos. Va torna a cridar al Geni i li va dir:

Et vull demanar un desig més. Vull que tot sigui com abans. I aixi va ser.

I  la Felicitat es va despertar d’aquell somni per tornar a ser feliç.

Denisa                             Hend                          i més…………………………………