Tenim 7 anys. Aquest trimestre hem anat escrivint  les coses que ens fan sentir; alegria, tristesa, por, ràbia…  Al llegir-les ens hem adonat que: tenir més o menys joguines, que ser més alt o més baix , que tenir una pell més clara o més fosca, que saber més o menys, que ser un nen o una nena… Que totes aquestes coses i moltes més, no ens fan gaire  diferents dels altres, perquè  dins del nostre cor, tots sentim emocions  molt semblants.

Aquí en podem llegir unes quantes. Esperem que us agradin, que us facin disfrutar i que tingueu tots unes BONES FESTES!!!!!

😉 ………….. 🙁 ……………..:-)……………. 😎 ……………

Avui m’he sentit molt feliç perquè el meu pare m’ha portat al cole. (Yasmin)

Avui m’he sentit molt trista quan he vist un gos abandonat. (Ivet)

M’he sentit trist al llegir la carta que m’ha escrit l’Aitana. Em demanava perdó perquè m’havia donat un cop a l’ull. (Reda)

Jo em sento molt feliç quan estic treballant, fent la fitxa d’un animal, Ja he fet 37 i encara en faré més. (Claudia A.)

Em sento feliç quan estic amb la meva familia. (Kaina)

Em sento trista quan vaig a la biblioteca TerraBaixa i la meva mare s’ha oblidat el carnet. (Soraya)

Jo em sento molt feliç quan algú em fa cas. (Gemma)

Tinc por de trepitjar una caca. (Joan Carles)

Jo em sento molt feliç quan la meva amiga Elsa està contenta.(Adam M.)

Jo em sento molt trista quan la meva mare està trista. (Shakira)

Jo m’enfado quan la meva germana em fa carotes. (AdamBen)

Jo em sento molt feliç quan escric al meu diari. (Doae)

Tinc por quan sona l’alarma de que es cremi el cole. (Marta)

Tinc por de la meva habitació a fosques (Biel)

M’enfado quan sento vergonya davant de la gent. (Aitana)

Em sento molt feliç quan els meus amics i la meva familia estàn bé. (Jaume)

Em sento feliç quan algú ve a casa a dinar. (Elsa)

Jo em sento feliç quan em porten a la plaça i quan em fan un petó. (Arnau)

Jo em sento molt feliç quan em fan una abraçada. (Claudia C.)

Em sento feliç quan el meu pare i la meva mare són feliços. (Dàrek)

Em sento feliç quan veig a l’avi i a l’àvia (Alba)

Em sento feliç quan els meus pares m’abracen (Maria)

M’enfado molt quan m’insulten els meus companys (Joan)

A mi m’agraden els meus companys (Kike)

Jo m’enfado quan els meus germans m’obliguen a fer una cosa que jo no vull (Yassir)

Em sento trist quan algú de la meva família se’n va de viatge (Markel)

Quan algú no em deixar jugar m’enfado molt (Mariam)

Em sento trista quan trobo a faltar la meva tieta (Mar)

Quan tornem de vacances i no hi sigui la Sara em sentiré trist (Christian)

M’agrada estar en aquesta escola (Khalil)

Estic molt nerviosa perquè farem el Festival de Nadal (Helena)

Em sento feliç quan ve la meva tieta de Bronchales (Julia)

 Quantes coses ens poden ensenyar els  ulls d’un nen, que tots portem mig oblidat.

Per a realitzar aquest emotiu curtmetratge, guanyador d’un Goya al millor curt d’animació, l’autor Pedro Solís Garcia, es va inspirar en el seu fill Nicolas, amb paràlisi cerebral.

Un mar d’emocions ens recorden que el valor més gran, és sentir-nos estimats i acceptats.

De ben segur que després de veure’l, valorarem més tot el que tenim i estimem.

Aprofitant la diada de Sant Jordi, us volem explicar una  llegenda o potser no tan llegenda, que ens parla de dracs i princeses.

Tots plegats hem parlat  de que potser els dracs no viuen pas tan lluny de nosaltres. Fins i tot podríem ben bé dir,  que els tenim ben a prop. Vaja que els portem dins el nostre cor!

Aquests dracs, a poc que ens descuidem, s’intenten cruspir a les nostres estimades princeses; la princesa TRANQUIL·LITAT i la seva germana la princesa FELICITAT.

Dracs com ara El drac de la Por que de vegades ens encongeix el cor. O també el drac de la violència que ens surt quan menys ens ho espererm i ens fa fer coses que de ben segur al cap d’una estona ja estem ben penedits. I del drac de la gelosia, què em dieu?  Aquest si que n’és un  drac ben empipador. I del de l’enveja? i de l’egoisme? i el de la mentida ? i de tants i tants … que la llista no s’acaba mai.

I què fem, com actuem quan ens els trobem? Quines armes tenim per a lluitar amb ells?

De quina manera podem salvar a les nostres princeses?

La princesa TRANQUIL·LITAT , tantes vegades raptada i maltractada pel  drac de l’enveja, de la violència, del neguit.

I la princesa FELICITAT, pobreta tancada allà dalt del castell, que difícil accedir a ella.- I quan la tenim de vegades sense casi veure-la la deixem perdre en la gola  del drac de  la gelosia, de la por, de l’egoisme.

I

Bé, per salvar-les cal estar vigilant, estar atents per veure venir els dracs i llavors afilar les nostres armes i utilitzar-les . L’arma de saber el que sentim, de respirar per tranquil·litzar-nos, de saber-nos controlar. De confiar amb nosaltres. D’ajudar als demés. De ser sincers…

Segur que les nostres princeses ens ho agrairan un munt.

De tot això hem parlat aquests dies tots plegats i aquí en teniu quatre pinzellades d’aquesta llegenda adaptada al nostre cor.

Benvolguts pare i mare,

Ara ja sé llegir. Bé, massa ràpid no , però tot arribarà.

Ara necessito més que mai de la vostra ajuda. Això de llegir és ben fàcil-difícil. Fàcil perquè ja en sé, però difícil perquè em costa entendre allò que estic llegint. Paraules que no sé que volen dir. Quan paso pàgina no me’n recordo ben bé de la pàgina anterior i més… Ara continuo necessitant del vostre ajut. Vosaltres em donareu seguretat, em fareu entendre les històries que conten els llibres,  en  fareu viure les aventures, riurem junts.  Una estona llegint cada dia amb vosaltres,  serà un meravellós regal. Desprès, jo tot sol ,  ja el sabré tornar a llegir.

També podem anar junts a la biblioteca. Allí de forma totalment gratuita podrem triar llibres i portar-los a casa per disfrutar de la seva lectura junts.

Poc a poc aniré millorant…i la meva autonomía i confiança personal creixeran,

i d’aquí a un temps…

Pot ser ja no us necessitaré tant com ara.

I pot ser  si, que desprès recordarem, que el temps ens  ha passat massa ràpid.

Gràcies per la vostra confiança i ajuda pares,

el vostre fill/a que us estima molt.

😆  Consells per ajudar-me a llegir.

Parlem del Dídac

Claudia… Quan algú cau el Dídac es preocupa

Raúl… El Dídac és molt simpàtic.

Meritxell… Ets molt guapo.

Izan F. …Dídac és molt treballador.

Hend …Dídac és molt guapo.

Hector …Dídac és molt amable

Youssef …M’agrada la seva lletra.

Mohamed …M’agrada el seu pentinat

Elsa … Dídac ets molt amable

Alicia … Dídac sap complir molt bé les normes de la classe.

Gonzalo ….M’agrada la braga que porta al coll

Izan M Dídac és molt simpàtic

Oscar M’agrada jugar al pati amb el Dídac

Aleix …Dídac no fa errades mai

Denisa …Ets el millor amic.

Sofia …No sé.

Tamer …Dídac sap sumar molt bé

Pau …Dídac és molt generós

María …Didac juga amb tots els nens

Ebtisam …

Naiara …

Eduard …M’agrada que ets un nen molt tranquil i bona persona.

Dídac Moltes gràcies a tots