29
10
2014
Practica, juga i diverteix-te…
Recorda “Qui té boca , s’equivoca” i tothom aprèn amb esforç i equivocacions.
Insisteix que segur que t’ho passaràs super bé.
Totes aquestes activitats han estat disenyades per Juan Garcia Moreno.
Gràcies Juan, pel teu esforç, generositat i saber fer en la contribució al món de l’ensenyament.
activitats, curs 2013 2014
28
04
2014
Una bonica cançó, escrita l’any 1975, per l’autor català Jaume Sisa.
Aquesta cançó ens recorda els personatges de molts llibres, contes, còmics…
Gràcies a Pilar Sendra per aquest vídeo, que ens mostra tots els personatges que surten a la cançó.
Us animem a que investiguéssiu els personatges que no coneixeu gaire.
Benvinguts, passeu, passeu!
català, curs 2013 2014, petits lectors
29
10
2013
El terra s’omple, poc a poc, de fulles seques. Els matins són més freds. Núvols i dies de pluja que es barregen amb el sol…
Ja ha arribat la tardor, amb les seves festes: la fira de Santa Teresa, la Castanyada i Tots Sants.
La Castanyada
Els orígens de la festa de la Castanyada és el dia de Tot Sants.
L’origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d’una festa cèltica anomenada Samain que es feia per recordar els morts.
Per als pobles celtes, l’any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc.
El primer es referia a l’època de primavera i d’estiu en el qual el sol es pon cada vegada més tard, hi ha més llum i calor.
El segon període es referia a la tardor i l’hivern en els quals els dies s’escurcen cada vegada més i fa més fred Els dies de la festa de Samain donaven la benvinguda al període d’obscuritat. Les festes Samain també coincidien en que ja han passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps es queden com adormits fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.
En temps dels romans el papa Bonifaci IV va cristianitzar la festa dels difunts.
Aquest dia és tradició anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts.
Les castanyes es menjaven en un ambient familiar . Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava s’ajudava a un difunt.
Actualment, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i panellets.
Carbassada
Antigament, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses. Es penjaven dels balcons la nit de Tots Sants, amb espelmes enceses dintre, per tal de fer por a la gent.
Els panellets
Un dels costums més dolços d’aquest dia és el dels panellets.
El panellets són d’origen àrab.
Antigament els panellets rarament es compraven; la gent se’ls feia a casa.
Amb l’arribada de les pastisseries, es va estendre el costum de comprar-los .
RECEPTA DE PANELLETS
Un bon lloc per veure la recepta tradicional pas a pas
Els panellets es poden fer de diverses maneres. Hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d’aigua per barrejar els ingredients. També es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.
La base dels panellets és la massa, el massapà.
Ingredients
Per fer la massa:
1000g de farina d’ametlla
800g de sucre
200ml d’aigua
Utensilis
Bol gran , safates de forn i les vostres mans.
Elaboració
Barrejar l’ametlla, el sucre. Afegir l’aigua i amassar bé fins a obtenir un massapà ben fi.
L’emboliquem en un paper-film i la deixem a la nevera unes hores (fins i tot d’un dia per l’altre).
Fer un cilindre llarg i prim. Tallar trossos petits de la mateixa mida (d’uns 12g) i fer una boleta amb cada trosset.
Decorarem;
amb ametlla crua sobre o pinyons per tota la boleta. (Els pinyons se us adheriran millor si abans bateu unes clares -les que us han sobrat-, i els suqueu dins, deixant-los una estona). També hi podem posar gustos (coco, xocolata, maduixa, llimona, etc…)
Pels de coco:
Barrejar el massapà amb coco ratllat al gust (aproximadament, la meitat de coco que de massapà).
Taronja i llimona
Es ratlla la pell de taronja amb la part més fina del ratllador i s’hi posa una culleradeta de pell de taronja al tros de massa i mitja culleradeta de suc de taronja (no us passeu amb el suc, per allò de que no es deslligui la massa) S’amassa ben bé i es fa el xurro les particions, les boletes. Ho pinteu amb ou batut i cap al forn!
Pels de llimona es procedeix com en els de taronja, però amb pell i suc de llimona, és clar!
I ara al forn
Tindrem el forn MOLT CALENT, la part de dalt i courem els panellets pocs minuts. Es fan de seguida. (uns 3 min. a 250º graus)
CONSELL: No els deixeu refredar pas dins del forn, perquè us quedarien com a pedres. Cal refredar-los fora, encara que us sembli que són tous. Una vegada són freds, veureu que queden forts de fora i de dins tovets.
Si voleu que quedin lluents, cal pintar-los abans d’enfornar-los, amb rovell d’ou, ajudats d’un pinzell nou.
Bon Profit!
curs 2013 2014, El Medi i Jo
