pim pam bloc ____________ escola Àngels Garriga

Ja s’acaba el curs. Hem estat dos anys junts i hem fet moltes coses. Hem tingut moments de tot. Tranquils, nerviosos, divertits, avorrits, inquiets, tristos, optimistes, pessimistes, alegres i molts més.

Ara volem fer una mica de memòria de les coses importants que hem aprés tots plegats.

Al llarg del curs hem fet un Avui em sento. Cada dia per la tarda anotàvem com ens sentíem.  I fent això hem aprés:

Jo he aprés a saber com ens sentim. (Quim)

Jo he aprés a veure com es senten els demés. (Danae)

Jo he aprés a saber tranquil·litzar-me. (Aurora)

Jo he aprés a reconèixer quan estic nerviós i llavors intentar calmar-me. (Andrés)

Jo he après a saber dir als demés “sí” o “no”. (Nira)

Jo he aprés que al llarg dels dies ens anem sentint diferents. (Inás)

He après a controlar-me quan estic nerviosa. (Xènia)

També hem aprés a saber que, quan estem tristos pensem que tothom està trist, i no és així. (Albert A.)

Altres coses que hem aprés :

He aprés a controlar-me, respirant poc a poc. (Enzo)

He après a ajudar als meus companys i compartir les coses. (Ayoub)

Hem après que amb la violència no s’arregla res. (Alejandro i Sergi)

Jo al llarg del curs he aprés que, quan algú ens insulta hem de saber defensar-nos sense posar-nos nerviosos i sense pegar. (Adrià)

He après a tenir personalitat i ser bon company. (Carlos)

Jo he après que si pego perdo la raó i no tinc amics. (Izan)

He après a respectar els meus companys. (Bàrbara)

Jo he aprés a saber contestar sense enfadar-me (Albert. R)

Jo he après a solucionar les coses. (José)

Hem aprés que és mol important resoldre els problemes sense plorar. (Sabrina)

Jo he après a que hem de ser tots amics. (Laia)

Hem aprés que quan tenim un problema cal reconèixer-lo i intentar solucionar-lo.  (Judith)

Quan ens peguen no hem de contestar pegant-nos, perquè el problema es faria més gran. (Leo)

Jo he aprés a conèixer-me més. (Zaineb)

Jo he aprés a no parlar ràpid. (Inàs)

He aprés que quan m’insulten de vegades va bé dir una paraula bonica al que t’insulta. (Danae)

Jo he aprés a respirar i tranquil·litzar-me. (Nadir)

Jo he après a que si estic fent alguna cosa i no em surt, no m’haig de rendir. (Lucia)

Jo he après a que quan fem alguna cosa en equip, tot ens surt millor. (Iker)

Jo he après que hem de treballar en grup, no que “jo sóc el millor i ho faig tot sol”. (Sònia)

Jo he aprés que quan hem de parlar davant de la gent, cal no tenir vergonya. (Albert A.)

Jo he après a fer les paus i a perdonar-nos. (Èric)

També hem aprés que quan parlem  per a tota la classe hem d’aixecar el braç. (David)

Nosaltres,  com a professors i persones , també  hem aprés moltes coses de vosaltres.

Us felicitem a tots  perquè heu crescut un munt com a persones,

com a bones persones i desitgem que aquestes petites llavors,

que hem plantat tots junts, creixin en els vostres cors

i us ajudin a ser feliços.

Recordeu que;

No hem de deixar créixer en el nostre cor ,

el drac de la  POR  a aprendre

que com tantes vegades hem dit

“qui té boca s’equivoca”

i que equivocar-nos ens ajuda a créixer.

Cal sentir-se segurs i valents,

passi el que passi,

ENDAVANT i BONA SORT!

El microscopi ens ajuda a veure les coses . El món no és el que sembla.

venes de l’ull

Comentaris dels alumnes

Sabrina- Jo m’he quedat sorpresa al veure que les coses són diferents de com les veiem normalment.

Albert A – M’he quedat al·lucinat de veure les coses que no havia vist mai així.

Quim- Les coses vistes de molt a prop m’han sorprès molt.

Leo- Els nostres ulls ens enganyen, amb el microscopi el món és diferent.

Valeria -No pensava que hi hagués tantes venes als ulls.

punta de llapis

Marti -Mai havia vist les coses de tant a prop. És al·lucinant.

Elsa – Les fotos que hem fet m’han agradat molt.

Enzo – Gràcies al microscopi sabem moltes coses més. Quan un llapis fa una ratlla no es tota negra, hi ha molts trossos en blanc.

Zakaria- Amb el microscopi veiem les coses de manera diferent.

Adrià- M’ha agradat molt el ganivet, pensava que el ferro era tot igual i ara he vist que té molts puntets blancs.

Delia- M’han agradat molt les textures que es veuen a tot arreu.

llimona

Aurora- M’ha agradat la textura de la llimona.

Albert A. – Totes les coses estan formades per coses més petites.

Albert R. -A mi m’ha agradat la pedra perquè tenia molts puntets.

Adrià – M’ha agradat veure que hi ha molts forats en coses que amb els ulls no es veuen.

Leo- Gràcies al microscopi veiem coses noves.

Inas -Les coses que he vist a través del microscopi no són iguals que quan les veig amb els meus ulls.

Delia – No ens podem creure massa allò que veiem.

Albert A. – Sense el microscopi no haguéssim descobert un munt de coses.

Miquel -M’han agradat molt les texture que es veuen.

Danae -Tot està format per puntets que nosaltres no veiem.

ganivet

Cal felicitar a tots els equips per la seva feina ben feta.

I cal no oblidar que l’objectiu principal era i és aprendre a treballar plegats, a cooperar amb els companys i això ho heu aconseguit.

Felicitats a tots!

Llegint el bloc de MªTeresa Abellan he trobat aquesta  història que ella també ha trobat  i que ens parla de la importància de ser conscients de les emocions i sentiments que deixem entrar al nostre cor.

Era un professor compromès i estricte, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu.
En acabar la classe, aquest dia d’estiu, mentre el mestre organitzava uns documents damunt del seu escriptori, se li va apropar un dels seus alumnes i en forma desafiadora li va dir:

– Professor, la qual cosa m’alegra d’haver acabat la classe és que no hauré d’escoltar més les seves ximpleries i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.

L’alumne estava alçat, amb semblant arrogant, tot esperant que el mestre reaccionés ofès i
descontrolat.
El professor va mirar a l’alumne per un instant i en forma molt tranquil•la li va preguntar:

– Quan algú t’ofereix alguna cosa que no vols, ho reps?

L’alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la sorprenent pregunta.

– Per descomptat que no -va contestar de nou en to despectiu el noi.

– Bé, -va prosseguir el professor-, quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m’està oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de
ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.

– No entenc a què es refereix -va dir l’alumne confós.

– Molt senzill, -va replicar el professor-, tu m’estàs oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal, però jo prefereixo obsequiar-me la meva pròpia serenitat.

– Noi, -va concloure el professor en to gentil-, la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè no m’interessa, jo no puc controlar el que tu portes en el teu cor però de mi depèn el que jo porti en el meu.

Avui hem fet dos experiències per esbrinar alguna cosa  més de la nostra amiga l’aigua i d’altres líquids.

Aquí veiem els materials que hem preparat per a fer l’ experiència.

Un recipient amb aigua, un clip i una mica de sabó.

Què passa si posem un clip de ferro a l’aigua?

El primer que vam pensar és que s’esfonsaria i si bé es va esfonsar varies vegades, si el posavem amb molt de compte es mantenia a la superficie de  l’aigua.

Per què?

Per què la tensió superficial de l’aigua era capaç de sostenir al clip al damunt de l’aigua.

I del sabó que em vam fer?

Doncs al posar una mica de sabó a l’aigua aquesta tensió es trencava i el clip s’esfonsava.

…

Buscant per internet vam veure que alguns animals utilitzen aquesta tensió de la superficie  per caminar per damunt de l’aigua. Com ara l’insecte Sabater que el podem veure en aquesta fotografia i en qualsevol de les nostres rieres.

També vam fer un experiment amb llet i colorants de cuina,

Al posar el sabó a la llet,  es trencava la seva tensió superficial i els colors es movien i es  barrejaven. Mireu els resultats.

Gotes damunt la llet sense sabó.

Al posar el sabó els colors es barrejaven.

Quan vam acabar alguns ho vam explicar a tota la classe.

Moltes felicitats a tots pel vostre treball

El que més m’ha agradat. Opinions

A mi em va agradar l’experiment de la llet (Sabrina)

Em va sorprendre que la tensio de la superficie de l’aigua tingués tanta força com per aguantar un clip de ferro. Albert A.)

Vam aprendre que al damunt de l’aigua es poden desar coses. (Nadir)

Em va agradar quan vam trencar la superficie de l’aigua amb el sabó. (Inás)

Em va sorprendre que el clip no s’enfonses a l’aigua. (Danae)

Vaig aprendre que barrejant els colors surt el color gris. (Elsa)

A mi em va agradar quan posàvem el clip a l’aigua. (David)

Jo vaig riure molt quan el clip s’esfonsava a l’aigua i l’Edu es posava nerviós (Adrià)

Em va agradar molt quan els colors es barrejaven. (Nadir)

A mi em va agradar molt quan al posar el sabó a l’aigua el clip es va enfonsar. (Enrique)

A mi em va agradar l’experiment de la llet i els colors. (Zakaria)

Jo pensava que el clip s’enfonsaria. (Albert R.)

A mi em va agradar molt quan vam posar el sabó i poc a poc queia  a l’ aigua (Martí)

A mi em va agradar olorar la llet (Delia)

A mi em va sorprendre  que el clip es quedés al damunt de l’aigua. (Roser)

Em va sorprendre molt que el Sabater  caminés per damunt de l’aigua. (Albert A.)

Avui a classe  hem observat una medusa trobada a la platja de Sant Salvador.

Él seu nom és Born Blau

Hem observat la medusa: fa 35 centímetres de diametre, i té 8 tentacles llargs i 16 petits. Desprès  l’hem dibuixat.

Esn hem preguntat què sabiem del món de les meduses.

Hem buscat informació a internet  per a conèixer més coses d’aquest animal i les hem escrit en un full.

Hem après moltes coses de les meduses. Una força important és  que les meduses són perilloses per les seves picades a la nostra pell.

Si un dia us pica alguna recordeu els següents consells.

1. No en hem de rascar la ferida.

2. Cal netejar-la amb aigua del mar. No amb aigua dolça.

3. Per calmar el dolor ens posem gel embolicat en un plàstic.

4. Anem a un centre de Salut.

També hem vist que les meduses poden ser gegants i si no us ho creieu mireu!