Ja hem començat els tallers d’escriptura. Els dilluns, els petits periodistes, escriuen les seves vivències del cap de setmana.

Aquí  podem llegir  els treballs  escrits per Soraya. Sens dubte una genial, petita i gran  escriptora, que ens relata vivències del dia del seu aniversari, en que complia  6 anys.

Cal admirar la facilitat i la sencilleza amb  que  les  paraules de Soraya,  donen vida i ens fan sentir, els petits moments que ens descriu.

La puntuació de la narració és l’original . Tan sols s’han corregit algunes petites errades d’ortografia.

Felicitats pel teu treball Soraya.

🙄  L’aquari 🙄 

Avui és el meu aniversari. Què bé!

Obro la capsa del regal, i…

Quina sorpresa!!!

Són els peixets que tant volia! M’ha tocat el peix pallasso! I porta peixera i tot!

La mare m’ensenya, com funciona, i … com neda! Fa piruetes, i, va en línea recta…

La mare m’avisa de que ens anem a l’aquari, i, els peixos que més m’han agradat són…

 😯 Un ocell a l’ascensor 🙄 

El divendres he vist un pardal molt bonic a l’ascensor.

Nosaltres li hem obert la porta, però, se’n va anar volant per les escales.

No era un pardal qualsevol perquè era molt estrany.

Era tan divertit!!!

Ves a saber tu, on pot haver anat a parar?

Amb aquelles ales i plomes, podria estar per tot arreu.

Una bonica cançó,  escrita l’any 1975,  per l’autor català  Jaume Sisa.

Aquesta cançó ens recorda els  personatges de molts llibres, contes, còmics…

Gràcies a Pilar Sendra per aquest vídeo, que ens mostra tots els personatges que surten a la cançó.

Us animem a que investiguéssiu  els personatges que no coneixeu  gaire.

Benvinguts, passeu, passeu!

Com ja s’acosta sant Jordi,  amb els seus dracs i les seves princeses, aquests dies hem  fet un Taller Literari.

I què és un taller literari?

Doncs una fàbrica de contes i d’idees fantàstiques, divertides, emocionants. D’animals impossibles, d’emocions, de xerrar amb els companys, de…  i encara més.

Aquest Petit Taller és una mica especial perquè cada conte surt de la cooperació d’un equip. Un nen/a posa el títol. Un altre ens diu com comença. El següent en explica què passa i l’últim ens diu com acaba.

Aquí us deixem els resultats, esperem que us agradin tant,  com a nosaltres ens ha agradat fer-los.

(Alícia) Títol…………….. Una taula Trista

 (Mohamed) 1. Hi havia una vegada una taula que sol tenia tres potes.

(Naiara) 2. La taula sempre estava molt trista.

(Maria) 3. Un dia la taula es va trobar una pota. Se la va posar i per sempre més va estar molt contenta.

(Smahane) La Senyoreta que parlava molt

(Smahane) Hi havia una vegada una senyoreta que parlava molt, moltíssim i els nens no podien estudiar.

(Érika) Els nens es van atipar de tan sentir-la i un dia li van posar pegament a la boca.

(Arnau) I no va parlar més a la vida.

(Gonzalo) L’àguila i el lleó

(Ebtissan) Volava pel cel un àguila molt bonica que es deia Pepita.

(Meritxel) Un dia va veure un conill que corria pel terra.

(Hend) En Pepita va baixar  i quan va arribar al terra un lleó se la va menjar.

(Judith) El bebé volador

(Abril)1. Hi havia una vegada un bebè que intentava volar. Sempre quan ho intentava acabava  al terra, però no plorava mai.

(Martina)2. Un día el bebè ho va aconseguir. El bebè des del cel va cridar a la seva mare.

(Yassin)3. La mare es va espantar i es va caure de cul a terra.

(Denisa) Títol ………………..El cavall amb ratlles negres

(Izan Mota) 1. Vet aquí que hi havia un cavall amb ratlles negres que  no estava gaire content.

(Izan F.) 2. Aquelles ratlles no li agradaven gaire. Un dia va pensar en canviar-les.

(Elsa) 3. Es va posa unes ratlles tant boniques que es va desmaiar sol de veure-les.

(Urko) El Pirata Guitarrista.

 (Irene) Hi havia una vegada un pirata que tocava la guitarra en el seu vaixell.

(Marian) Una tarda,  que estava tocant ,  va caure a l’aigua amb la seva guitarra.

(Guillermo) Al caure a l’aigua es va trencar la guitarra i un tauró es va menjar al pirata guitarrista.

(Izan M.) Títol……… El llapis i la Goma.

(Denisa) 1. Un dia un llapis molt content  va escriure el seu nom.

(Elsa) 2. La goma, que era una senyora molt envejosa, el va esborrar.

(Izan F) 3. El llapis no es va enfadar i va perdonar a la goma.

(Gonzalo) Títol………. El tauró i el nen

(Gonzalo) 1. Vet aquí un tauró i un nen.

(Óscar) 2. El nen estava nedant i es va trobar un tauró.

(Héctor)3. Al final el tauró es va menjar al nen.

(Pau ) Títol………….La Senyora Caca i el Senyor Pipi

(Aya)1. Hi havia una vegada una senyora Caca que li va donar un petó al senyor Pipi.

(Hend) 2. La Senyora  Caca es va enamorar del Senyor Pipi.

(Ebtissam)3. Al final la senyora Caca i el senyor Pipi es van casar i van tenir un bon dinar.

(Raúl) Títol……………Cristiano i Neymar

(Sergio) 1. Vet aquí que una vegada hi havia dos jugadors molt bons.

(Tamer) 2. Un dia jugant un partit es van barallar.

(Youssef) 3. Al final, es van fer amics.

(Yasmine)Títol ………….El senyor Paper

(Sofia)1. Hi havia una vegada un senyor Paper que estava passejant de taula en taula.

(Meritxell)2. Un bon dia va sentir una mà que l’agafava i el tallava per la meitat.

(Aleix)3. Al final el pobre paper va acabar a la brossa.

 Trenta anys desprès

(Hend)1. Hi havia un nen que era molt lent. Era tan lent que trigava trenta anys en arribar a casa seva.

(Laura) 2.Quan va arribara casa seva i estava a punt d’obrir la porta va sortir la seva mare velleta, velleta.

(Izan M.) I la seva mare li va dir. – Ja era hora fill meu si et descuides ja no em trobes !-

El nen que sempre canviava de nom

(Oscar)1. Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Com no li agradava gaire el seu nom, se’l va canviar.

(Pau)2.Llavors es va posar de nom Sebas. Com tampoc li va agradar gaire,  se’l va tornar a canviar per un altre.  I així anava fent cada dia.

(Denisa) 3.Fins que un dia es va cansar de tants canvis i es va tornar a posar el seu primer nom PAU.

(Laura) El vaixell que  xerrava

(Aya)1. Hi havia una vegada un vaixell que des de ben petit no parava de xerrar .

(Izan M)2. Un dia el vaixell va anar a una illa solitària a descansar.

Héctor3. Com no podia parlar amb ningú es va avorrir molt i llavors va tornar a l’aigua.

Posa a prova els teus ulls , la teva memòria…

Amb aquests petis jocs segur que aniràs millorant la teva lectura.

Practica amb els que més t’agradin.

Aprofitant la diada de Sant Jordi, us volem explicar una  llegenda o potser no tan llegenda, que ens parla de dracs i princeses.

Tots plegats hem parlat  de que potser els dracs no viuen pas tan lluny de nosaltres. Fins i tot podríem ben bé dir,  que els tenim ben a prop. Vaja que els portem dins el nostre cor!

Aquests dracs, a poc que ens descuidem, s’intenten cruspir a les nostres estimades princeses; la princesa TRANQUIL·LITAT i la seva germana la princesa FELICITAT.

Dracs com ara El drac de la Por que de vegades ens encongeix el cor. O també el drac de la violència que ens surt quan menys ens ho espererm i ens fa fer coses que de ben segur al cap d’una estona ja estem ben penedits. I del drac de la gelosia, què em dieu?  Aquest si que n’és un  drac ben empipador. I del de l’enveja? i de l’egoisme? i el de la mentida ? i de tants i tants … que la llista no s’acaba mai.

I què fem, com actuem quan ens els trobem? Quines armes tenim per a lluitar amb ells?

De quina manera podem salvar a les nostres princeses?

La princesa TRANQUIL·LITAT , tantes vegades raptada i maltractada pel  drac de l’enveja, de la violència, del neguit.

I la princesa FELICITAT, pobreta tancada allà dalt del castell, que difícil accedir a ella.- I quan la tenim de vegades sense casi veure-la la deixem perdre en la gola  del drac de  la gelosia, de la por, de l’egoisme.

I

Bé, per salvar-les cal estar vigilant, estar atents per veure venir els dracs i llavors afilar les nostres armes i utilitzar-les . L’arma de saber el que sentim, de respirar per tranquil·litzar-nos, de saber-nos controlar. De confiar amb nosaltres. D’ajudar als demés. De ser sincers…

Segur que les nostres princeses ens ho agrairan un munt.

De tot això hem parlat aquests dies tots plegats i aquí en teniu quatre pinzellades d’aquesta llegenda adaptada al nostre cor.

Avui us presentem un conte de  Denisa, Hend i altres nens de classe . Aquest conte l’han fet al racó de somiar-inventar, en estones lliures de treball i amb molta il·lusió. Esperem que us agradi.

El Geni i el somni.

Hi havia una vegada una nena que es deia Felicitat. Aquella nena tenia  una  imaginació molt gran.

Un dia va somiar que tenia un Geni.  El Geni se li va aparèixer de debò,  i li va dir:

-Bon dia, sóc el teu Geni i vinc a fer-te feliç. Així que ja pots demanar-me el teu desig

La nena li va dir:

-Com és que tu ets el meu Geni?

– Perquè un dia em vas alliberar de la llàntia màgica i ara la meva obligació és fer-te feliç. Demana’m el desig que vulguis.

-Doncs mira el primer que desitjo és que tothom em faci cas. El segon desig que sigui una super-model i un dinosaure com a mascota.

Dit i fet els tres desitjos es van complir.

Però el dinosaure no es va portar gaire bé i va destruir tot el que feia feliç a la nena.

Llavors la nena es va repenedir d’haver demanat els desitjos. Va torna a cridar al Geni i li va dir:

Et vull demanar un desig més. Vull que tot sigui com abans. I aixi va ser.

I  la Felicitat es va despertar d’aquell somni per tornar a ser feliç.

Denisa                             Hend                          i més…………………………………

Benvolguts pare i mare,

Ara ja sé llegir. Bé, massa ràpid no , però tot arribarà.

Ara necessito més que mai de la vostra ajuda. Això de llegir és ben fàcil-difícil. Fàcil perquè ja en sé, però difícil perquè em costa entendre allò que estic llegint. Paraules que no sé que volen dir. Quan paso pàgina no me’n recordo ben bé de la pàgina anterior i més… Ara continuo necessitant del vostre ajut. Vosaltres em donareu seguretat, em fareu entendre les històries que conten els llibres,  en  fareu viure les aventures, riurem junts.  Una estona llegint cada dia amb vosaltres,  serà un meravellós regal. Desprès, jo tot sol ,  ja el sabré tornar a llegir.

També podem anar junts a la biblioteca. Allí de forma totalment gratuita podrem triar llibres i portar-los a casa per disfrutar de la seva lectura junts.

Poc a poc aniré millorant…i la meva autonomía i confiança personal creixeran,

i d’aquí a un temps…

Pot ser ja no us necessitaré tant com ara.

I pot ser  si, que desprès recordarem, que el temps ens  ha passat massa ràpid.

Gràcies per la vostra confiança i ajuda pares,

el vostre fill/a que us estima molt.

😆  Consells per ajudar-me a llegir.

😯 Si et vols divertir no paris  d’escriure

ja veuràs quin fart de riure 😀