pim pam bloc ____________ escola Àngels Garriga

Llegint el bloc de MªTeresa Abellan he trobat aquesta  història que ella també ha trobat  i que ens parla de la importància de ser conscients de les emocions i sentiments que deixem entrar al nostre cor.

Era un professor compromès i estricte, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu.
En acabar la classe, aquest dia d’estiu, mentre el mestre organitzava uns documents damunt del seu escriptori, se li va apropar un dels seus alumnes i en forma desafiadora li va dir:

– Professor, la qual cosa m’alegra d’haver acabat la classe és que no hauré d’escoltar més les seves ximpleries i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.

L’alumne estava alçat, amb semblant arrogant, tot esperant que el mestre reaccionés ofès i
descontrolat.
El professor va mirar a l’alumne per un instant i en forma molt tranquil•la li va preguntar:

– Quan algú t’ofereix alguna cosa que no vols, ho reps?

L’alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la sorprenent pregunta.

– Per descomptat que no -va contestar de nou en to despectiu el noi.

– Bé, -va prosseguir el professor-, quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m’està oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de
ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.

– No entenc a què es refereix -va dir l’alumne confós.

– Molt senzill, -va replicar el professor-, tu m’estàs oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal, però jo prefereixo obsequiar-me la meva pròpia serenitat.

– Noi, -va concloure el professor en to gentil-, la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè no m’interessa, jo no puc controlar el que tu portes en el teu cor però de mi depèn el que jo porti en el meu.