El nen
està fet de cent.
L’infant té cent llengües
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar,
de jugar i de parlar
cent sempre cent
maneres d’escoltar,
de sorprendre, d’estimar
cent alegries
per cantar i entendre
cent mons
per descobrir
cent mons
per inventar
cent mons
per somniar.
El nen té
cent llengües
(i més de cent, cent, cent…)
però n’hi roben noranta-nou.
L’escola i la cultura
el separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
d’actuar sense cap
d’escoltar i no parlar
d’entendre sense alegria
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li’n roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i el treball
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van juntes
I li diuen
que el cent no existeix
El nen diu:
“en canvi el cent existeix”.
Loris Malaguzzi
<a href="“>
