Reflexions sobre l’educació dels “nostres” ( ???? ) infants…
ELS INFANTS SEGONS KAHLIL GIBRAN
Els vostres infants no són els vostres infants.
Són els fill i filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensaments.
Car ells tenen llurs propis pensaments.
Vosaltres podeu formar llurs cossos, però no llurs ànimes.
Car llurs ànimes viuen en la casa del demà
que vosaltres no podreu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ésser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrere ni pot deturar-se en l’ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L’arquer veu el fitó sobre l’infinit, i us doblega amb la seva força
perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l’arquer.
Perquè ell estima tant l’arc estable com la sageta que vola.
Kahlil Gibran
