comentari-a-mallorca-durant-la-guerra-civil.doc

catala_comentaris_de_text_el_modernisme.doc

anys-30-i-postguerra.doc

anys-30-i-postguerra-2.doc

Hola a tots i a totes!

Tot i que he batallat força estona amb el bloc, m’acabo de rendir. Què vull dir? Doncs que us dono els enllaços de l’Slideshare de les presentacions orals que m’heu enviat i les haureu de consultar des d’aquest lloc web.

Els enllaços són:

http://www.slideshare.net/lauretariera/a-mallorca-durant-la-guerra-civil-pwp

http://www.slideshare.net/lauretariera/anys-30-i-postguerra-2

http://www.slideshare.net/lauretariera/anys-30-i-postguerra

http://www.slideshare.net/lauretariera/comentari-de-floral

http://www.slideshare.net/lauretariera/literatura-medieval-1412794

http://www.slideshare.net/lauretariera/el-modernisme

Les presentacions que falten no les he rebut. Espavileu-vos a enviar-les!!!

Com que és difícil aprendre’s les irregularitats verbals, aquí teniu un resum del més important i uns quants exercicis per poder practicar. Els que vulgueu, podeu entregar-me els exercicis i us els retornaré corregits.

 exercicis-i-resum-verbs-irregulars.doc

(Informació exteta de l’IES Joanot Martorell)

Bon Nadal a tots! Descanseu i passeu-ho molt i bé!

Laura

Podeu aprofitar aquests dies de Nadal per fer un repàs d’ortografia catalana.

El repàs es pot fer de moltes maneres:

1. Agafar els llibres de text de llengua catalana que heu fet servir a ESO, llegir l’explicació de l’apartat d’ortografia i tornar a fer alguns dels exercicis.

2. Us podeu comprar un llibre d’ortografia catalana. Us recomano el llibre Ortografia catalana. Mètode autocorrectiu de l’editorial Teide. Els autors són Joan Badia i Jordi Grifoll.

3. Podeu treballar per internet fent servir el material que ofereix el SALC de la Universitat Pompeu Fabra. L’adreça del lloc web és: http://salc.upf.edu/index.php. Caldrà que us registreu (amb un nom d’usuari i una contrassenya).

En aquest enllaç hi trobareu el vídeo del programa El meu avi de TV3 dedicat a Mercè Rodoreda.

http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382390.rm

És un molt bon complement a l’explicació que hem fet a classe.

Aquí teniu un passatge dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa que tracta sobre la situació de la llengua catalana a l’època.

En aquest fragment no trobem una controvèrsia sinó la constatació d’una problemàtica.

Observareu que l’autor no ha buscat un diàleg uniforme, al contrari ha volgut imitar la conversa real en la que és habitual que d’un tema es passi a un altre amb tota naturalitat, i on les opinions dels dialogants varien en funció dels temes tractats.

Don Pedro: No sé yo perquè, que, a la veritat, no és tant cupdiciada como això la llengua catalana, y la aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Lúcio: En nostres dies sí, mas en lo temps atràs no la tenien sinó per molt grosera, com a la veritat ho era, y per ço tinguda en menys que la de assí. Prova’s ab que los reys, encara que priven lo apellido de Aragó no per ço parlaven aragonès, sinó català, y fins lo rey don Martín, últim rey de la línia masculina dels comptes de Barcelona, parlava català. Y son para de aquest rey, qui fonch en Pere Tercer, la Crònica que compongué de les ges[tes] de son avi, de son pare y seus, en llengua catalana la compongué y de la pròpia mà sua se troba per a vuy escrita dins lo real archiu de Barcelona, còpia de la qual té posada Per miquel Carbonell en la Crònica que de Catalunya té feta. Més avant vos diré una cosa per abonar ma rahó, que cert és de ponderar: y és que en Aragó tant com afronta la regne ab Catalunya y València, no parlen aragonés sinó català tots los de la frontera, dos y tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya y València, en aquesta frontera no y à memòria de la llengua aragonesa. Açò pasa ab veritat així com ho dich, y de aquí ve lo escàndol que yo prench en veure que per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors y altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloch ad aqeust abús los magnànims reys de Aragó. Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confessc que és necessari saber-la les persones principals, perquè és la espanyola que en tota Europa se coneix, però condemne y reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perqué de assò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria i així pareixeria ser per los castellans conquistada.