Aquí teniu un passatge dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa que tracta sobre la situació de la llengua catalana a l’època.

En aquest fragment no trobem una controvèrsia sinó la constatació d’una problemàtica.

Observareu que l’autor no ha buscat un diàleg uniforme, al contrari ha volgut imitar la conversa real en la que és habitual que d’un tema es passi a un altre amb tota naturalitat, i on les opinions dels dialogants varien en funció dels temes tractats.

Don Pedro: No sé yo perquè, que, a la veritat, no és tant cupdiciada como això la llengua catalana, y la aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.
Lúcio: En nostres dies sí, mas en lo temps atràs no la tenien sinó per molt grosera, com a la veritat ho era, y per ço tinguda en menys que la de assí. Prova’s ab que los reys, encara que priven lo apellido de Aragó no per ço parlaven aragonès, sinó català, y fins lo rey don Martín, últim rey de la línia masculina dels comptes de Barcelona, parlava català. Y son para de aquest rey, qui fonch en Pere Tercer, la Crònica que compongué de les ges[tes] de son avi, de son pare y seus, en llengua catalana la compongué y de la pròpia mà sua se troba per a vuy escrita dins lo real archiu de Barcelona, còpia de la qual té posada Per miquel Carbonell en la Crònica que de Catalunya té feta. Més avant vos diré una cosa per abonar ma rahó, que cert és de ponderar: y és que en Aragó tant com afronta la regne ab Catalunya y València, no parlen aragonés sinó català tots los de la frontera, dos y tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya y València, en aquesta frontera no y à memòria de la llengua aragonesa. Açò pasa ab veritat així com ho dich, y de aquí ve lo escàndol que yo prench en veure que per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors y altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloch ad aqeust abús los magnànims reys de Aragó. Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confessc que és necessari saber-la les persones principals, perquè és la espanyola que en tota Europa se coneix, però condemne y reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perqué de assò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria i així pareixeria ser per los castellans conquistada.