Arquitectura en educació

Del 6 de març al 7 de juny de 2009 al CaixaForum es va presentar l’exposició “Richard Rogers + Arquitectes. De casa a la ciutat”. L’arquitecte Richard Rogers ha estat qualificat sovint com el darrer humanista per la seva voluntat de crear espais públics capaços d’englobar la diversitats i la complexitat del món actual, i també de contribuir a noves formes de vida col·lectiva. El seus principis urbanístics els es concentren en set punts (sistemes, públics, urbans, ecològics, lleugers, transparents i llegibles). Mentre passejàvem per l’exposició i llegíem els plafons no podíem deixar de traslladar el llenguatge i els principis de Rogers al món educatiu i… tot encaixa !!!

SISTEMES

Els processos innovadors de producció i l’ús de materials d’alta tecnologia, inconcebibles fa dues dècades, han fet possible que els sistemes constructius siguin flexibles, adaptables i eficients. L’arquitectura pot ser avui dia el resultat de components que es produeixen sota control en una fàbrica i no a l’obra. La disciplina d’aquests mètodes de producció proporciona forma, escala, ritme i llegibilitat tant al conjunt d’un edifici com a les parts que el componen.

SISTEMES

Els processos innovadors de la pedagogia i l’ús de materials didàctics d’alta tecnologia, inconcebibles fa dues dècades, han fet possible que els sistemes educatius siguin flexibles, adaptables i eficients. L’educació pot ser avui dia el resultat de components que es produeixen sota control en qualsevol entorn i no només a l’escola. La disciplina d’aquests mètodes educatius proporciona forma, escala, ritme i llegibilitat tant al conjunt de l’escola com a les parts que la componen.

PÚBLICS

Els espais públics són la realització física dels valors de la societat. Les comunitats donen forma als espais públics que utilitzen i, alhora, Els espais públics donen forma a les comunitats. Lespai públic actua com un catalitzador: genera energia i entusiasme, i aporta la calma i la tranquil·litat necessàries per descansar del soroll i el caos inherents a les ciutats.

PÚBLICS

Les escoles són la realització física dels valors de la societat. Les comunitats donen forma a les escoles que utilitzen i, alhora, les escoles donen forma a les comunitats. Lescola actua com un catalitzador: genera energia i entusiasme, i aporta la calma i la tranquil·litat necessàries per descansar del soroll i el caos inherents a les ciutats.

URBANS

Des del punt de vista del medi ambient, l’única forma sostenible de desenvolupament urbà per a les generacions futures són les ciutats compactes i amb més d’un centre urbà, una manera racional i econòmica de crear assentaments humans que ofereixin una qualitat de vida alta. Han de combinar vida i lleure, i convidar rics i pobres, joves i grans, a barrejar-s’hi lliurement. Els vianants, les bicicletes i la el transport públic tenen prioritat sobre el cotxe, i la responsabilitat ecològica ha de ser el motor de la planificació d’aquests assentaments.

URBANS

Des del punt de vista del medi ambient, l’única forma sostenible de desenvolupament educatiu per a les generacions futures son les escoles compactes i amb més d’un centre d’interès, una manera racional i econòmica de crear assentaments educatius que ofereixin una qualitat de vida alta. Han de combinar vida i lleure, i convidar rics i pobres, joves i grans, a barrejar-s’hi lliurement. Els infants, els adults i la cultura tenen prioritat sobre les normatives, i la responsabilitat pedagògica ha de ser el motor de la planificació d’aquests assentaments.

ECOLÒGICS

“Ecològica” designa les edificis i ciutats dissenyades des de la responsabilitat ambiental. Arquitectes, científics i polítics ha de treballar junts per reestructurar les ciutats de manera que s’hi utilitzi menys energia. La utilització de recursos naturals per al control tèrmic dels edificis és el punt de partida per donar forma als nostres edificis i ciutats.

ECOLÒGICS

“Ecològica” designa les aules i les escoles dissenyades des de la responsabilitat pedagògica. Mestres, pedagogs i polítics ha de treballar junts per reestructurar les escoles de manera que s’hi utilitzi millor energia. La utilització de recursos afectius per al control de les emocions a les escoles és el punt de partida per donar forma a les nostres aules i escoles.

LLEUGERS

Les estructures lleugeres aconsegueixen més amb menys material. L’estudi de Rogers defensa fermament la lleugeresa, i prova sempre d’assolir la màxima economia de mitjans: fer més amb menys, en estreta col·laboració amb els enginyers. El resultat és una arquitectura lleugera que respon a les necessitats funcionals.

LLEUGERS

Les escoles lleugeres aconsegueixen més amb menys material. L’estudi de Rogers defensa fermament la lleugeresa, i prova sempre d’assolir la màxima economia de mitjans: fer més amb menys, en estreta col·laboració amb els savis. El resultat és una pedagogia lleugera que respon a les necessitats fonamentals.

TRANSPARENTS

La transparència en l’arquitectura és una representació del trencament de les jerarquies tradicionals, i també una obertura dels edificis a la llum i a les vistes. L’ús de diferents capes de materials permet manipular el joc de llums i ombres per crear la sensació de transparència.

TRANSPARENTS

La transparència en la pedagogia és una representació del trencament de les jerarquies tradicionals, i també una obertura de les escoles a la llum i a les vistes. L’ús de diferents capes de relacions i coneixements permet manipular el joc de llums i ombres per crear la sensació de transparència.

LLEGIBLES

La llegibilitat en l’arquitectura troba ordre, escala i expressió en el procés constructiu. El concepte de “llegibilitat” es pot entendre també com l’intent de fer visibles les activitats que tenen lloc dins de l’edifici, de donar-los identitat en comptes de considerar-les funcions anònimes dintre de blocs uniformes

LLEGIBLES

La llegibilitat en la pedagogia troba ordre, escala i expressió en el procés constructiu. El concepte de “llegibilitat” es pot entendre també com l’intent de fer visibles les activitats que tenen lloc dins l’escola i l’aula, de donar-los identitat en comptes de considerar-les funcions anònimes dintre de blocs uniformes

2 thoughts on “Arquitectura en educació

  1. Sílvia (Erik )5B i Hanna P4A)

    M’ha agradat molt el paral·lelisme arquitectura – pedagogia!
    El Richard Rogers té un llibre que es diu ‘Cities for a small planet’ que espero que durant algun dels darrers cursos de la primària pugui servir per a analitzar el creixement de les ciutats i l’impacte ambiental i social que es genera. De fet (pensant en urbanisme) ja fa uns mesos que crec que seria interessant que els nens seguissin l’evolució d’alguna de les transformacions urbanístiques que estem vivint al Poblenou. Una idea que em venia al cap era fer el seguiment de la Plaça de les Glòries, per exemple fent una visita al mes dalt la Torre Agbar i des d’allà observar els canvis, fer fotografies, dibuixar… De moment ja hem ‘perdut’ la ‘deconstrucció del tambor’ però hi ha tantes coses de la ‘plaça’ que canviaran! (per fi tornarà a ser una plaça, com fa 20 anys!!).

  2. Rakel

    M’encanta l’ideia Erika!!! I m’encanta l’ideia de poder compartir punts de vista en aquesta página “pensada per pensar”… Esteu fent un gran treball a la web de l’escola. Felicitats i gràcies per incloure’ns a tots!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *