Reflexions d’un tutor.
Ferran Galimany
L’escola no és només un lloc d’aprenentatge per als infants, sinó també per a les persones adultes que hi treballem. És bo tot allò que crea debat pedagògic, ja sigui al claustre, al cicle, als passadissos o a l’hora del cafè, i que comporta un ambient de professionalització d’aquesta feina. El present article no seria possible sense haver treballat envoltat de molts mestres amb ganes de compartir les seves vivències a l’escola La Llacuna del Poblenou.
Com a tutor, sentir-se atret per la novetat que representa el curs que comença sembla inevitable. Cada grup de nens i nenes portarà camins nous, plens de moments dolços i amargs en el trajecte que recorrerem tots junts. Si entenem que, a l’escola, el protagonista és l’infant i que la nostra actuació parteix del moment evolutiu, de les necessitats i de trobar el millor de cada un dels vint-i-cinc infants que acompanyarem durant l’any, convindrem que fer de tutor vol dir situar-se en el món de la incertesa. No hi ha cap fórmula per ajudar-los a avançar al màxim de les seves possibilitats, perquè cada grup és diferent, com cada criatura és diferent.