S’acosta Nadal, la nit més llarga, el dia més curt. L’hivern sembla que hauria de ser temps per a la pausa, pel repòs, temps de quietud, de silenci, d’interiors.
En una recent entrevista al pedagog francès Philippe Meirieu li pregunten què és el que més el preocupa del comportament dels alumnes en el medi escolar, la seva resposta és clara: l’excitació dels alumnes, la seva dificultat per estar disponibles al saber escolar, ell parla dels “enfants boule de feu” , nens bòlids, nens que reaccionen molt ràpid i que no posen límit als seus impulsos, nens que estan en estat d’excitació permanent potser lligat a la nostra manera de viure, a la televisió, en especial a l’estètica vertiginosa que tenen els canals per tal d’evitar el zapping. A més, si bé abans la infància estava preservada de les preocupacions dels adults, actualment els nens i nenes reben permanentment les tensions dels adults. Per últim, assenyala Meirieu, hi ha el tema de la fatiga, els nens i nenes estan cansats, fan moltes més coses i dormen menys. El pedagog avala les seves opinions amb un estudi realitzat a Suïssa i Bèlgica sobre 27 països i que mostra que el problema més gran a l’escola és l’excitació dels alumnes, la seva dificultat per a la concentració. El tema doncs, sembla universal.
Potser l’hivern, la natura adormida, les nits llargues, ens haurien de convidar a repensar com podem fer que els nostres infants visquin positivament la quietud, la pausa, el silenci, la lentitud. És evident que si les nostres vides segueixen accelerades, si a l’escola vivim un clima permanent d’excitació i tensió, si anem tot el dia atrafegats i amb presses, si no mantenim activitats i compromisos dilatats en el temps, difícilment podrem canviar una dinàmica que sabem perillosa i poc fèrtil.
Una de les grans dificultats de l’educació és que aquesta és un procés d’una extrema lentitud que viu en un món atroçment veloç. Educar, educar-se és sostingudament lent. Demana, com la natura, d’hiverns per poder renéixer fèrtil. Per molt que vulguem córrer els arbres no floreixen al febrer.
A La Llacuna del Poblenou volem redescobrir la pausa, la tranquil•litat, el pas lent que va lluny. No en sabem prou, n’anem aprenent i per això necessitem que tots els qui formem part d’aquesta comunitat treballem en la mateixa direcció, perquè volem encomanar als nostres infants allò que els permetrà ser allò que vulguin ser.
Jordi Canelles