Cambados

Un guàrdia civil mata l’exdona d’un tret a Galícia

Actualitzat a les 15:32 h

Un nou cas de violència domèstica ens porta fins a la localitat gallega de Cambados, on aquest matí, a les set, un guàrdia civil ha mort d’un tret la seva exdona a la mateixa caserna. La víctima hi havia anat per denunciar l’exmarit per amenaces i assetjament, i no era la primera vegada. El presumpte homicida ha mirat de dissuadir-la i, en no aconseguir-ho, ha pujat al domicili, situat sobre el quarter, per agafar l’arma reglamentària. Tot seguit, ha baixat i, sense dir res, ha disparat un tret al cap de la seva exparella, que era a la porta de les dependències policials. Els seus companys l’han detingut després, a l’espera que passi a disposició del jutjat d’instrucció número 2 de la localitat pontevedresa de Cambados.

Font: 3cat24.cat

En el que portem d’any s’han comès 76 feminicidis; 206 des que es va posar en marxa la llei Zapatero.

Aquest any porta el camí de convertir-se en el més negre pel que fa a feminicidis. Resta encara tot el mes de desembre i ja han mort 76 dones a mans de la seva parella, la xifra estadística més alta de les conegudes fins al moment.

Novembre s’acaba amb set assassinats més i, des que el Govern de José Luís Rodríguez Zapatero va posar en marxa la nova llei, al desembre de 2004, han mort per aquesta causa un total de 206 dones.

No han servit de res les quasi 150 denúncies i els més de 50.000 condemnats en els dos darrers anys. Els feminicidis no s’aturen. Els jutjats estan col·lapsat i les pròpies autoritats reconeixen el fracàs de la llei.

Un altre mes negre

Novembre continua mantenint la mitjana dels darrers sis mesos: 7 dones assassinades per la seva parella.

La primera víctima la trobem a Roda de Barà (Tarragona). Gilberto López, de 51 anys, va estrangular amb les seves pròpies mans Maria Elena Ángela, la seva parella i mare dels seus tres fills. En acabar la va esquarterar.

Dos dies després, un ancià de 74 anys de Girona va utilitzar el mateix procediment per acabar amb la vida de la seva ex esposa, de 69, en el domicili familiar. L’agressor, de nacionalitat xinesa, tenia actualment la seva residència a Madrid.L’11 de novembre es produïa un nou feminicidi, aquesta vegada a la barriada de San Blas (Madrid). Un home de 30 anys va clavar un ganivet més de deu vegades a la seva esposa amb la quual convivia en el propi domicili i després va intentar suïcidar-se.

El dia 18 un altre home va utilitzar un ganivet per assassinar la seva ex parella a San Bartolomé de Trajana (Gran Canària). Posteriorment, l’agressor va saltar per una finestra i va morir pocs minuts després a l’hospital. Ambdós eren de nacionalitat xinesa.Al dia següent, a Alacant, una nova víctima se sumava a la llista del mes de novembre. Un home agredia amb una arma blanca la seva núvia, de 30 anys i mare d’una nena, a l’ascensor del domicili.

El dia 21 es repetia l’escena, aquesta vegada a la localitat de Puente Arce, a Piélago (Cantabria). Un ancià de 78 anys va assassinar amb un arma blanca la seva esposa de 76. L’agressor tenia una ordre d’allunyament de la víctima per amenaces.

El 28 de novembre es produïa la última víctima per violència domèstica d’aquest mes. El bolivià Luciano G.J., de 42 anys, matava la seva esposa a la vivenda familiar que compartien a la població barcelonina de Vilanova del Camí.

Font: www.forumlibertas.com

Aquí us deixo aquest article. Només perquè fem un exercici crític i ens posem en la pell de moltes dones que avui per avui no les tenen totes amb els seus marits, ex marits o companys sentimentals. Què podem fer nosaltres? procurar divulgar una cultura de pau, una cultura de respecte per als altres; i no només envers les dones, sinó cap a tot allò creat: homes, dones, animals i plantes, i com no, amb el nostre propi planeta.

Espero els vostres comentaris.

El Joshua posa aquest títol al seu comentari: CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I DOMÈSTICA.

Crec que la violència domèstica està molt malament, perquè si un es creu superior perquè és més fort o algo així, està equivocat. Aquest fet es tindria que castigar amb presó. La violència no és el mètode d’arreglar conflictes de qualsevol mena. Un  home no té que donar-li bastó a la seva dona per qualsevol motiu. Si tot s’arreglés amb pallisses els jutges no existirien.

El Gerard diu:

Jo penso que és un problema molt gros. No es pot permetre. És una falta de respecte. És un comportament idiota.

El Xavi diu:

Jo crec que aquesta violència de diferència de gènere es innecessària, perquè un home que sa casat per tota la vida perquè l’estima, no entenc perquè la te que pegar. Perquè parlan ho poden solucionar tot o amb jutges però, no pegar-se com animals. Ja que quan els han donat bastó a la dona només aconsegueix entrá a presó.

L’Ana diu:

Per ami la violència no esta bé per que et cases amb una persona en la qual aquesta creu que l’estimas i pot ser que si se l’estima però per donar-li bastó.  Jo no crec que sigui la manera correcta.

Aquest tipus de violència és una acció d’abús, imposada i mantinguda, en la qual hi ha alguna persona o algun grup greument perjudicat. Per exemple: en un país unes poques famílies acumulen tota la riquesa i viuen enmig de grans luxes, mentre la majoria de la població està en la miseria, morint de fam i malalties.

Quantes vegades no haurem vist a través dels mitjans de comunicació social situacions com l’exposada? Països que en el mal anomenat tercer món el poble ha d’emigrar cap a d’altres indrets per guanyar-se la vida, mentre els seus governants viuen en grans palaus?

Podem veure aquesta violència en les persones que ens arriben a casa nostra darrerament. Si fem una ullada a la situació dels governs dels seus països trobem, desgraciadament, realitats que fan esgarrifar per la cara dura i la poca vergonya dels seus governants. Una ullada a països d’Amèrica del Sud, o països de l’Àfrica, de l’Àsia, etc. En tots trobarem algun exponent de la violència estructural.

No és una acció concreta, i per això és més difícil de detectar; però pot causar molt més mal i a molta més gent que la violència directa.

Podeu entrar en aquests enllaços i hi trobareu més informació

http://www.ongvols.org/

http://www.mansunides.org/

http://www.alternativa3.com

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/oGcMFFieNe4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Avui és diumenge. Si anem a trobar el significat d’aquesta paraula = el dia del Senyor. Per tant el “dia del príncep de la pau” és el dia més escaient per a celebrar la jornada internacional de la no violència contra les dones. Mai més una agressió que de vegades va embolcallada d’un paper de celofana amorós. Lluny d’aquí aquella pretensió del masclisme ranci de “possessió”. Aquella nefasta dita “la mujer, en casa y con la pata quebrá”. Treballem per la pau i demostrem al món que volem tallar amb els mals rotllos. Però no només la violència contra les dones, sense les quals no existiria la humanitat, sinó contra ningú. Mai més una guerra… mai més una agressió sigui del tipus que sigui. Vivim en pau.

La violència directa és una acció concreta, comesa materialment contra la integritat física o moral d’algú.

Cada vegada que agredim qualsevol altre sigui verbalment o física, cometem un acte de violència directa: clavar un bolet a un company, insultar una companya pel seu aspecte, procedència ètnica, religió etc., estem fent un acte de violència directa.

Són nombroses les referències a la violència que tenim en els nostres dies. La violència anomenada de “gènere” ha esdevingut notícia en qualsevol mitjà de comunicació. Avui ens centrarem en la violència a les aules.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la violència entre les persones provoca 850.000 morts per any. En el capítol de la violència domèstica a Espanya, entre els anys 2001 i 2004, el nombre de dones mortes ha augmentat en un 50%. Només en la primera quinzena de 2006 ja són 7 les víctimes d’aquest tipus de violència.

La violència, segons els experts, no és un comportament natural sinó una actitud apresa en la socialització de l’individu. Des d’una òptica preventiva, l’educació en la igualtat i la denúncia del caràcter il·legítim de la violència són els pilars sobre els que s’hauria de sostenir el reconeixement del problema, així com l’adopció de mesures per eradicar-lo.

Violència a les aules
Segons un informe actual elaborat pel Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia, 3 de cada 10 alumnes pateix algun tipus de violència a l’escola. La majoria de les víctimes, 6 de cada 10, són dones i, en un 95% dels casos, els escolars que les pateixen arrossegaran conseqüències psicològiques de per vida.

La infància és, en aquest sentit, l’etapa vital en la que més sovint es generen les futures conductes violentes. “Les llavors de la violència es llauren en els primers anys de la vida, es desenvolupen durant la infància i comencen a manifestar-se i donar els seus fruïts en l’adolescència”, explica el doctor en Psiquiatria Luis Rojas Marcos.

Un entorn escolar adequat, presidit pel respecte cap els professors i companys, desenvolupa l’autoestima, el sentit de grup i de justícia a més de la capacitat d’empatia. L’exposició reprodueix els sentiments d’un alumne assetjat amb la finalitat de contribuir a eradicar la violència a les escoles.

Podem afirmar rotundament que la pau està inscrita en l’home des de l’estada en les entranyes de la mare. Per aquest motiu la pau és volguda per Déu. Però els homes ens entestem en trencar aquesta pau continuadament i per aquest motiu cal que eduquem els nostres fills i alumnes en una cultura de pau.

Però ho debem fer molt malament perquè una de les coses que més ens falta en aquest món és la pau. Arreu veiem conflictes que duren anys i anys dels quals no se’n albira la seva fi. És per aquest motiu que des de l’assignatura optativa de “Educació per a la pau”, a l’IES JAUME I de Salou (Tarragonès) volem contribuir amb aquest bloc a divulgar una cultura de pau, donant pautes pera assolir, almenys a casa nostra, en el nostre entorn familiar i més proper (el veinat, l’escola, el treball, el club…) una autèntica pau,  malgrat els condicionants diaris i les manifestacions bel·ligerants d’alguns polítics que poden trencar la pau.

Hi anirem treballant.

Pau i bé

el professor Raimon

Aquest és el bloc de l’aula d’EDUCACIÓ PER A LA PAU  de l’IES Jaume I de Salou (Tarragonès).

Aquest bloc anirà creixent amb les activitats dels alumnes. Articles, fotografies, tot elaborat per ells, perquè volen FER LA PAU i TREBALLAR PER LA PAU.

Ens anirem llegint!

Adéu siau.

El profe