La violència directa és una acció concreta, comesa materialment contra la integritat física o moral d’algú.

Cada vegada que agredim qualsevol altre sigui verbalment o física, cometem un acte de violència directa: clavar un bolet a un company, insultar una companya pel seu aspecte, procedència ètnica, religió etc., estem fent un acte de violència directa.

Són nombroses les referències a la violència que tenim en els nostres dies. La violència anomenada de “gènere” ha esdevingut notícia en qualsevol mitjà de comunicació. Avui ens centrarem en la violència a les aules.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la violència entre les persones provoca 850.000 morts per any. En el capítol de la violència domèstica a Espanya, entre els anys 2001 i 2004, el nombre de dones mortes ha augmentat en un 50%. Només en la primera quinzena de 2006 ja són 7 les víctimes d’aquest tipus de violència.

La violència, segons els experts, no és un comportament natural sinó una actitud apresa en la socialització de l’individu. Des d’una òptica preventiva, l’educació en la igualtat i la denúncia del caràcter il·legítim de la violència són els pilars sobre els que s’hauria de sostenir el reconeixement del problema, així com l’adopció de mesures per eradicar-lo.

Violència a les aules
Segons un informe actual elaborat pel Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia, 3 de cada 10 alumnes pateix algun tipus de violència a l’escola. La majoria de les víctimes, 6 de cada 10, són dones i, en un 95% dels casos, els escolars que les pateixen arrossegaran conseqüències psicològiques de per vida.

La infància és, en aquest sentit, l’etapa vital en la que més sovint es generen les futures conductes violentes. “Les llavors de la violència es llauren en els primers anys de la vida, es desenvolupen durant la infància i comencen a manifestar-se i donar els seus fruïts en l’adolescència”, explica el doctor en Psiquiatria Luis Rojas Marcos.

Un entorn escolar adequat, presidit pel respecte cap els professors i companys, desenvolupa l’autoestima, el sentit de grup i de justícia a més de la capacitat d’empatia. L’exposició reprodueix els sentiments d’un alumne assetjat amb la finalitat de contribuir a eradicar la violència a les escoles.