Xarxes socials

Una xarxa social, principalment és una estructura social composta per individus els quals són anomenats nodes, que estan connectats per qualsevol tipus d’interdependència (amistat, relacions sexuals, creences, coneixements, interessos comuns, entre d’altres.)

Per fer l’anàlisi de les xarxes socials hem de conèixer bé els nodes i els seus lligams.

Els nodes són els individus que trobem dins les xarxes socials i els lligams són les relacions entre aquests individus. 

Poden existir molts tipus de lligams entre els nodes: les xarxes socials operen en molts nivells i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes i el grau d’èxit que aconsegueixen  els seus individus per aconseguir els seus objectius. 

Diagrama de xarxa social.

Aquest és un diagrama de xarxa social, on els nodes són els punts i les línies són els lligams.

El terme “xarxes socials” el van atribuir els antropòlegs britànics Alfred Radcliffe-Brown i Jhon Barnes.

Les xarxes socials s’han estudiat des de diferents camps com l’antropologia i sociologia. Però l’anàlisi de les xarxes socials també s’ha dut a terme a les matemàtiques i ciències de la computació.

Els primers intents de comunicació a través d’Internet ja estableixen xarxes, i són la llavor que donarà lloc als serveis de xarxes socials tal com les coneixem actualment, amb creació d’un perfil i llista de contactes.

Per tot això, plantejarem la seva història contextualitzada mitjançant una cronologia dels fets més rellevants del fenomen que suposen les xarxes socials basades a Internet.

ANY ESDEVENIMENT
1971 Es va enviar el primer correu electrònic per ordinador,

un situat al costat de l’altre.

1978 Ward Christensen i Randy Suess creen el BBS

(Bulletin Board Systems) per informar.

Bulletin Board Systems.

1995 S’ofereix la possibilitat de que els usuaris personalitzin les seves experiències en línia.

També Randy Conrads crea Classmates, una xarxa social per contactar amb antics companys d’estudi.

Randy Conrads.

1997 Introducció al xat mitjançant Messenger.

Es llança Google.

2000 Esclata la “bombolla d’Internet”. S’arriba a la xifra de 70 milions d’ordinadors connectats a la xarxa.
2003 Mark Zuckerberg crea Facebook i LinkedIn. 
2005 Youtube comença com a servei d’allotjament de vídeos.

 

Logotip de YouTube.

2006 S’inaugura Twitter.

Google compta amb +400 milions de cerques per dia.

Es llança Tuenti, una xarxa social enfocada al públic jove.

Comença l’activitat a Badoo.

2008 Facebook es converteix en la xarxa més utilitzada del món amb més de 200 milions d’usuaris.

Neix Tumblr com a xarxa social de microblogging per competir amb Twitter.

Logotip de Tuenti

2010 S’introdueix Pinterest.
2012 Facebook supera als 800 milions d’usuaris.

Twitter compta amb 200 milions.

Tuenti arriba als 13 milions d’usuaris.

Actualitat. Hi ha més de 3.000 milions usuaris actius a les xarxes socials.

Quan parlem de xarxes socials podem veure que hi ha de diferents tipus:

Segons el seu ús:

  • Xarxes socials professionals: 

Han estat creades específicament per posar en contacte a professionals de tots els àmbits laborals facilitant als usuaris la creació i el manteniment d’una xarxa de contactes des del punt de vista laboral. Exemples: LinkedIn, XING…   

                                         

           Logotip de LinkedIn.                                                            Logotip de XING.

  •  Xarxes socials generalistes o de contacte:

La finalitat d’aquest tipus de xarxes és posar en contacte i facilitar la comunicació entre diferents persones. Es tracta d’un ús relacionat amb l’oci i amb aspectes personals. Exemples: Facebook, Tuenti, Badoo…

                                                              

Logotip de  Badoo.              Logotip de Facebook.                  Logotip de Tuenti.

  • Xarxes socials especialitzades:

Són plataformes especialitzades, com bé diu el seu nom, en diferents àmbits com per exemple la música i la fotografia. Exemples: Snapchat i YouTube.

                        

     Logotip de YouTube.                        Logotip de Snapchat.

Segons la seva temàtica i elaboració:

  • Horitzontals: Van dirigides a tothom, a tota mena d’usuaris. No tenen cap temàtica definida ni un objectiu concret. Les xarxes d’aquest tipus més conegudes són: Facebook, Instagram i Twitter.

                                           

         Logotip de Facebook.           Logotip de Instagram.              Logotip de Twitter.

  • Verticals: Es basen en un tema i tenen com a objectiu reunir un gran nombre d’usuaris entorn aquest tema. Dins d’aquest grup poden ser de tipus professional (Linkedin) o d’oci (Pinterest). És important remarcar les que van dedicades al context educatiu com per exemple Edmodo, que permeten treballar interactivament en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

                   

        Logotip de Linkedin.                Logotip de Pinterest.     Logotip de Edmodo.

Segons la seva privacitat:

  • Xarxes socials obertes: Permeten construir un perfil públic dins el sistema. Fan possible als usuaris un cert grau d’accessibilitat entre ells. Exemple: qualsevol RRSS.
  • Xarxes socials tancades: Permet crear un perfil privat dins un sistema delimitat. Permet als usuaris decidir què volen compartir amb altres usuaris. També tenen la possibilitat de modificar aquests paràmetres de seguretat en qualsevol moment. Exemple: qualsevol RRSS.

Ara que ja sabem quins tipus de xarxes socials hi ha, passarem a parlar sobre les que són més utilitzades actualment i per què.

Començarem parlant  sobre les ciutats del món amb major nombre de seguidors a les xarxes socials:

Com podem observar en aquest diagrama no surt cap ciutat d’Espanya, però igualment creiem que és necessari pel nostre treball centrar-nos en el nostre país i no en altres ciutats de països diferents. 

Hem cercat que aproximadament 41 milions d’espanyols utilitzen xarxes socials i els hi dediquen un temps de gairebé dues hores diàries.

Les dades dels usuaris registrats i actius a Espanya, són les següents:

Hem volgut saber quines són les xarxes socials que utilitzen els usuaris actius que hem vist a l’anterior gràfic i hem arribat a aquesta conclusió:

Com podem observar en el gràfic, la xarxa social amb més usuaris actius és Youtube amb 37,4 milions mentre que Twitter només té 4,2, sent així la que menys usuaris té. 

Com bé sabem, la majoria d’usuaris actius a les xarxes socials són adolescents. És una generació que ha nascut i crescut amb tecnologies que els hi han envoltat i ens acompanyen sempre, per tant és normal que siguem les persones més connectades a les xarxes avui dia. Per això, necessitem analitzar aquest període, començant per saber què és.

L’adolescència és el període de creixement que es produeix entre els 10 i els 19 anys.

És una etapa necessària i important per fer-nos adults. Aquesta, ofereix moltes oportunitats d’aprenentatge sobre la vida en general i el propi desenvolupament. A aquesta franja d’edat hi ha  molts canvis tant pels adolescents com per a les famílies.

Hem evolucionat molt en comparació anys enrere, sobretot en tema tecnologia. Actualment ens passem la majoria del temps mirant una pantalla, ens entretenim gràcies a elles i capten la nostra atenció. En canvi abans quan no existia la tecnologia (o no estaven tan desenvolupades) llegir, jugar o ballar eren bons mètodes de desavorriment. 

Una vegada explicada aquesta etapa, volem saber quina és la seva relació amb les xarxes socials.

A continuació, us mostrem un gràfic que mostra l’utilització de les xarxes socials per ordre d’edat que es va fer amb les dades del 2020: 

Com podem observar al diagrama, els joves de 16 a 24 anys són els usuaris més actius a Espanya. 

Per tenir més coneixement sobre el tema, hem volgut analitzar l’ús de l’internet i les xarxes socials per part dels espanyols i aquesta és la recerca que hem fet:

Esquema fet per nosaltres sobre l’ús de xarxes socials i Internet pels espanyols.

Ara ens centrarem en els avantatges i els desavantatges que podem trobar a les xarxes socials.

AVANTATGES DESAVANTATGES
Tenir contacte amb la gent que no podem veure molt seguit.

Exemple de conversació entre amigues.

Si es té el perfil obert, qualsevol persona pot saber de tu sense tu tenir el coneixement de qui ho fa.
Ens permeten establir una relació més propera amb persones d’altres països. Pot provocar que les teves imatges siguin manipulades en el cas que pengis coses de la teva vida personal.
Retrobament amb persones que coneixem i per qualsevol motiu no la veiem o no sabíem d’ella. Generen addicció, sigui pel motiu que sigui, t’acabes enganxant a l’ús d’aquestes.
Evita pèrdues d’amistat per canvis de feina, trasllat a altres ciutats…

Mai tens la certesa de qui hi ha rere la pantalla.
Imatge sobre el grooming.