Un cop analitzats els desavantatges i perills més freqüents que podem trobar a les xarxes socials, ho desenvoluparem per poder entendre’ls amb més profunditat.
Tothom té constància de què existeixen perills com el cyberbullyng o les estafes online; tot i això, alguns passen desapercebuts, ja que els tenim interioritzats com si fossin inofensius, com pot ser tenir el perfil públic o xatejar amb gent que no coneixem. Per això, creiem que es necessita protecció i prendre mesures per no patir les conseqüències que tenen en les nostres emocions i pensaments.
Els perills que hi ha a les xarxes socials són els següents:
Challenges virals:
La paraula challenges ve de l’anglès i significa “desafiaments“. Consisteixen a fer reptes i publicar-los a les xarxes socials, sobretot a TikTok i Instagram. Durant la quarantena, la pràctica es va popularitzar, i fins i tot hi va haver alguns famosos que es van unir a uns quants.
Exemple de challenge viral.
Alguns dels més famosos van ser el repte de “La balena blava”, que consistia a fer 50 reptes en 50 dies, amb els que acabes treien-te la vida; o el blackout challenge que consistia en enrotllar-te algun objecte al coll per asfixiar-te i acabar desmaiant-te.
El repte de la balena blava comença al voltant de l’any 2013, on es registra a Rússia el suïcidi d’una jove influenciada per les instruccions que comporta el joc. Després d’aquest succés, es va començar a propagar per països com Anglaterra, França i Romania, entre d’altres, reportant-se fins a 130 morts (xifres no verificades).
Challenge viral Balena blava.
Fake news:
Com el seu nom indica, tracta de notícies falses que els usuaris de les xarxes llegeixen i arriben a creure. Un exemple d’aquestes va ser quan es va publicar en xarxes que el Youtuber AuronPlay va ser el causant de l’incendi de la catedral de Notre Dame i totes les persones que no coneixien a aquest personatge públic van començar a compartir-ho. Va arribar a un punt on les notícies van haver d’intervenir per desmentir-ho.
Tipus de Fake news:
- Sàtira o paròdia: no pretén causar dolor o engany. Un exemple podria ser el programa Saturday Night Live, on un grup d’actors fan bromes sobre política i l’actualitat d’Estats Units.
- Clickbait: es creen històries per poder guanyar visites. Consisteix en escriure un títol ingeniós que normalment no té gaire a veure amb la notícia. Una persona que ho feia molt era el youtuber Nordeltus.
- Contingut enganyós: divulga una notícia amb informació que incrimina a algú sobre alguna cosa. Donald Trump va fer ús d’aquesta Fake New quan va incriminar a Joe Biden que havia falsificat les eleccions.
Phishing:
Phishing és el delicte d’enganyar les persones perquè comparteixin informació personal com contrasenyes i números de targetes de crèdit. Les víctimes reben un correu electrònic o un missatge de text que suplanta la identitat d’una persona o organització. Quan la víctima ho obre, troba un missatge pensat per espantar-lo exigint que vagi a un lloc web i actuï immediatament o haurà d’afrontar alguna conseqüència.
Si un usuari fa clic a l’enllaç, se li envia a un lloc web que demana el registre amb les seves credencials de nom d’usuari i contrasenya. Si ho fa, la informació d’inici de sessió arriba a l’atacant, que la utilitza per robar identitats, saquejar comptes bancaris i vendre informació personal al mercat negre.
Hi ha diferents tipus de phishing:
- Spear phishing: es tracta d’atacar una persona o una organització específica sovint amb contingut personalitzat per a la víctima. Requereix un reconeixement previ per descobrir noms, càrrecs, adreces de correu electrònic, etc. sobre els companys de la víctima, juntament amb els noms i les relacions professionals dels empleats a les seves organitzacions.
Imatge sobre el Spear Phishing.
- Phishing de clonació: es fa una còpia de correus electrònics legítims enviats anteriorment que contenen un enllaç o un fitxer adjunt. Després, se substitueixen els enllaços o fitxers amb contingut maliciós. Els usuaris desprevinguts l’obren, cosa que permet prendre el control dels seus sistemes i falsificar la identitat de la víctima per fer-se passar per un remitent de confiança davant d’altres víctimes de la mateixa organització.
Imatge sobre el Phishing de clonació.
- 419 o estafa nigeriana: És un extens correu electrònic d’algú que afirmava ser un príncep nigerià i necessita ajuda per transferir milions de dòlars des de Nigèria. El correu es marca com a ‘urgent’ o ‘privat’ i el seu remitent sol·licita al destinatari que proporcioni un número de compte bancari per remetre els fons a un lloc segur.
Imatge sobre la estafa nigeriana.
- Phishing telefònic: el phisher crida afirmant representar el seu banc local, la policia o fins i tot l’Agència Tributària i espanta la víctima amb algun problema insistint que ho solucioni immediatament facilitant la informació de compte o pagant una multa.
Imatge sobre el Phishing telefònic.
Contactes amb desconeguts:
Amb les xarxes socials i altres mitjans, com els jocs online, els nens i adolescents tenen contacte amb persones desconegudes amb la que normalment acaben establint una amistat. El perill aquí és que de vegades aquest desconegut pot ser un adult fent-se passar per un altre nen, per guanyar-se la confiança del menor i poder manipular-lo per aconseguir el que en vol. Alguns dels perills més comuns que això comporta són:
- Grooming: Es tracta d’un tipus d’assetjament sexual des de Internet on un adult enganya el menor amb una finalitat sexual. Es basa en aconseguir la confiança de la víctima i establir vincles emocionals amb ella per poder aconseguir fotos o vídeos sexuals del menor o, en el cas de tractar-se d’un pederasta, aconseguir una trobada física amb ell. Quan aconsegueix la primera foto o vídeo, solen passar al xantatge o l’extorsió, amenaçant de compartir-lo per aconseguir més imatges o la trobada física.
- Sexting: són converses de contingut sexual entre dues persones, moltes vegades compartint imatges de contingut sexual. El perill aquí apareix si algun dels participants acaba compartint aquestes imatges amb altres persones sense un consentiment, cosa que sol passar entre adolescents.
- Sextorsió: es tracta d’amenaçar a algú amb publicar o compartir fotografies de contingut sexual que han enviat. Aquesta amenaça es fa per aconseguir diners, més fotos i vídeos o una trobada física.
Cyberbullying:
El cyberbullying és l’assetjament que passa a les xarxes socials. És un dels perills que molts adolescents i nens pateixen i pot tenir conseqüències molt tràgiques a més d’atacar l’autoestima de les persones.
És igual de nociu que a la vida real, però més perillós a causa de factors com l’anonimat, l’adopció de rols no reals o una manca de percepció directa de l’any. Es poden donar casos d’insults, humiliacions o difamacions mitjançant imatges, vídeos o missatgeria.
Hi ha diferent tipus de cyberbullying, entre ells podem trobar:
- Frapping: l’agressor es fa passar per la víctima a les xarxes socials, ja sigui creant un nou perfil o entrant al propi de la víctima. El que intenta és humiliar a la persona o publicant fotografies o comentaris inapropiats.
- Ciberviolència de gènere: en aquest cas, l’atac de l’agressor va dirigit a una persona del sexe oposat per tenir més poder sobre ella. Normalment en aquest tipus de cyberbullying l’agressor és un home i la víctima una dona, encara que hi ha casos que no és així.
- Cyberstalking: l’atac és d’una persona que s’obsessiona amb la víctima perseguint-la per les xarxes socials, sent agressiva o buscant físicament la víctima. És el tipus més conegut i el que es porta més a terme.
- Happy Slapping: happy slapping vol dir bufetada feliç i va aparèixer per primer cop al 2005 a Regne Unit encara que ja s’ha estès per tot el món. Aquest tipus de cyberbullying consisteix en la gravació d’una agressió física, sexual o verbal i la seva difusió online a les xarxes socials i altres tecnologies digitals.
Imatge sobre el cyberbullying.
Perills perfils públics:
La privacitat dels nostres perfils a les xarxes socials és una de les coses més importants a tenir en compte a l’hora de crear-nos un perfil.
Que un perfil sigui públic vol dir que tots els usuaris de la xarxa que estàs utilitzant i d’altres llocs d’Internet poden veure totes les fotos i tota la informació que publiques. Això pot tenir greus conseqüències, ja que podem perdre el control de les nostres dades personals. Per exemple, estem més exposats als hackers i és més probable que acabin aconseguint informació personal. Els hackers són persones que tenen accés no autoritzat a llocs web explotant vulnerabilitats existents.
Imatge sobre el perill dels perfils públics.
Tot i així, hi ha persones que utilitzen les xarxes socials amb una finalitat completament professional i empresarial. Aquestes persones sí que haurien de tenir el perfil públic, ja que el que volen aconseguir és arribar al màxim de persones possible i fer publicitat per aconseguir més clients.