Ús i abús de les xarxes socials: Conseqüències i solucions

Malgrat tots els perills comentats anteriorment, les xarxes socials s’han convertit en una part essencial a les nostres vides. Fins i tot hi ha gent que arriba a abusar d’elles excessivament. 

Com han arribat les xarxes socials a ser part de les nostres vides diàriament? Des de fa anys, la nostra societat pateix una nova addicció de la qual ningú està fora de perill. Vivim en hiperconnectivitat a les xarxes. Estem enganxats als dispositius mòbils i molts altres dispositius digitals com ara els telèfons mòbils, els ordinadors, tauletes tàctils, etc. No sabem fer exercici sense una polsera que mesuri el ritme cardíac i cremi calories. Ni tan sols podem apagar el telèfon per dormir. Sempre hi ha una excusa per connectar-se a la pantalla en qualsevol moment. Les xarxes socials són eines molt útils tant a nivell personal com professional, i pel que fa al potencial, les xarxes socials tenen propietats que les converteixen en eines molt potents per perdre el temps. A més molta gent té xarxes socials, ja que actualment si no estàs en les xarxes socials no existeixes

Imatge de dos joves amb els telèfons mòbils.

Per això, ara comentarem les conseqüències que té l’ús excessiu de les xarxes socials.

Segons alguns estudis d’Hootsuite i We are social, diuen que les persones passen de mitjana unes 2 hores i mitja en xarxes socials cada dia. We Are Social, l’agència creativa especialitzada en social i Hootsuite, líder mundial en gestió de xarxes socials, han llançat Digital 2022, el seu darrer informe anual sobre les xarxes socials i les tendències digitals. 

Arran de la pandèmia continua tenint un gran impacte a tot el món, Digital 2022 mostra que el creixement dels usuaris de les xarxes socials continua amb una tendència a l’alça. Ara hi ha 4,620 milions d’usuaris de xarxes socials a tot el món, cosa que representa un creixement interanual de més del 10% (424 milions de nous usuaris) des de l’any passat. Ara el nombre d’usuaris de les xarxes socials equival a més del 58% de la població total del món.

Les xarxes socials van ocupar la major part del temps dels mitjans connectats el 2021 i les persones diuen que passen més temps als canals socials cada dia que l’any anterior, 2 hores i 27 minuts.

Posar un llindar que ens digui quan és el moment òptim per fer servir Internet i on és la barrera entre una informació útil o una pèrdua de temps, no hi ha una resposta única. Pots passar una hora al dia en una xarxa social com YouTube per aprendre noves habilitats i considerar-la útil, o passar una hora veient vídeos totalment inservibles que no aporten res de valor.

D’altra banda, la gestió del temps no és del tot la més adequada, ja que si dediquem excessives hores a les xarxes socials podem arribar a desenvolupar una certa addicció i deixar de banda altres ocupacions per estar pendents de l’ordinador o el dispositiu mòbil. Ens distreuen de les nostres ocupacions.

Potser teníem plantejat tenir un dia molt productiu, però el fet de voler estar connectats a les xarxes socials tota l’estona fa que passem de fer quinze coses en un dia a tres com a màxim. Això es veu molt reflectit sobretot en els estudis per part dels estudiants. Alguns agafen la rutina de posposar els treballs o deures i en comptes d’aprofitar alguns dies per estudiar s’enganxen amb les xarxes socials. O fins i tot en mig de l’estudi agafen el mòbil per fer una petita pausa que es transforma en hores d’addicció a les xarxes. Moltes vegades degut a això les qualificacions dels estudiants baixen molt. Com a resum, el temps dedicat a les xarxes fa que no s’inverteixi temps i esforç per estudiar, cosa que repercuteix en el rendiment acadèmic i retarda l’aprenentatge.

Imatge de joves amb els telèfons mòbils en hores d’estudi.

Com més temps utilitza un adult jove les xarxes socials, més probable és que se sentin socialment aïllat, segons revela una anàlisi nacional dirigida per científics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, als Estats Units. L’anàlisi va ser el 2014, on investigadors van avaluar 1.787 adults nord-americans de 19 a 32 anys mitjançant qüestionaris per determinar el temps i la freqüència d’ús dels mitjans socials. Les xarxes socials, augmenten el sentiment d’aïllament?

En concret, els investigadors van preguntar als participants sobre les 11 plataformes de mitjans socials més populars de l’època: Facebook, YouTube, Twitter, Google Plus, Instagram, Snapchat, Reddit, Tumblr, Pinterest, Vine i LinkedIn. Els científics van mesurar l’aïllament social percebut dels participants usant una eina d’avaluació validada anomenada ‘Patient-Reported Outcomes Measurement Information System‘.

L’addicció a l’internet potencia l’aïllament social, que es tradueix en la pèrdua de contacte amb amics i familiars. Alhora, l’aïllament social pot ser una de les causes que porti a l’addicció a internet, ja que això pot ser l’entreteniment solitari amb què emprar el temps obtenint plaer a canvi.

En conclusió l’ús prolongat de les plataformes socials pot disminuir el temps dedicat a les interaccions socials reals i incrementar la sensació d’exclusió.

D’altra banda, s’ha de tenir compte amb l’abús de la hiperconnectivitat, el fet d’estar tant de temps connectats a les xarxes socials ens fa perdre el nostre costat més personal, aquell que ens fa racionals i humans.

Imatge d’una noia amb el mòbil.

Com hem comentat, l’addicció a les xarxes socials comporta un aïllament personal. Però, què és l’addicció?

L’addicció a les xarxes socials és una malaltia mental que s’està desenvolupant cada cop amb més freqüència en adolescents de tot el món.

A més, els darrers estudis han detectat que l’abús de les xarxes socials provoca allunyament de l’entorn de la vida real, provoca nivells alts d’ansietat, afecta l’autoestima i pot acabar causant la pèrdua de la capacitat d’autocontrol.

És important saber identificar l’addicció a les xarxes socials i intentar canviar els hàbits quan es comença a denotar una possible addicció. Quan la relació sembla incontrolable, un tractament sempre serà la millor opció.

Alguns dels símptomes provocats per l’addicció a xarxes socials són:

  • La impulsivitat.
  • El malestar emocional.
  • La intolerància als estímuls negatius, tant físics (dolors, insomni o fatiga) com psíquics (disgustos, preocupacions o responsabilitats).
  • Allunyament social i de la vida real
  • Alts nivells d’ansietat
  • Afecta l’autoestima

El tractament d’addicció a les xarxes socials tendeix a requerir una intervenció des de la vessant psicològica, però a vegades i segons ho requereixi l’estat del pacient, és absolutament necessari complementar-ho amb la psicofarmacològica, ambdues actuen actuarien a favor del progrés terapèutic.

Joves addictes a les xarxes socials.

Com s’ha dit anteriorment una altra conseqüència de l’ús excessiu de les xarxes socials és l’autoestima

L’autoestima és altre factor que es veu molt afectat per culpa de les xarxes socials especialment en els adolescents, que són les persones que estan en època de creixement i aprenentatge i molt fàcilment són manipulats pel contingut que hi ha en les xarxes socials, especialment en Instagram i TikTok

A les xarxes socials les persones (sobretot els influencers i les celebritats) es mostren com persones amb cossos perfectes i vides perfectes. Darrere d’una foto pot haver-hi molta edició d’aquesta, darrere d’un somriure pot haver-hi una persona que no està bé i darrere d’una bona vida sempre hi ha coses dolentes que no es mostren. Les xarxes socials són aparences i molt postureig, pràcticament ningú mostra la realitat i la vida tal com és. 

El fet de veure gent amb cossos totalment perfectes, pells suaus i boniques, cabells brillants i sans fa que les persones que no tenen aquestes característiques i que les desitgen, deixin d’estimar-se a ells mateixos i vulguin ser com les persones de les fotografies. Això fa que l’autoestima de la gent en molts casos sigui molt baixa, i aquest problema desemboca en trastorns psicològics i trastorns alimentaris. Per això sempre és molt important que també hi hagi gent amb molta influència en la societat que mostri que els cossos també tenen imperfeccions i que la vida no és sempre de colors. 

A continuació veurem un mapa mental que explica de manera esquemàtica com es veuen afectades les relacions personals i d’habilitats socials com a conseqüència de les xarxes socials.

Esquema fet per nosaltres sobre les habilitats socials.

Un cop explicades les conseqüències de l’ús excessiu de les xarxes socials, passarem a donar alguns consells sobre l’ús de les xarxes socials per tutors, pares i famílies, ja que creiem que és una part important pel nostre treball. 

  • Establir un horari i tancar la quantitat de temps que el jove disposa per a internet.
  • Barrejar el temps lúdic amb altres jocs que es facin al carrer o espais diferents del de la casa, com ara esports o activitats de lleure amb familiars o amics i amigues. En conclusió anima al teu fill/filla a fer activitats que no requereixin estar davant una pantalla. Per exemple fer esport, passejar per la natura, quedar amb els amics, llegir, fer noves receptes de cuina, ballar al Just Dance. Hi ha infinitat d’activitats com pots veure. 
  • Mantenir una actitud propera i comprensiva amb els joves, dialogant, raonant i negociant. Sempre que et dirigeixis al teu fill/filla per parlar sobre les xarxes socials i els perills d’aquestes fes-ho amb empatia, respecte i serenitat. El/la jove t’escoltarà amb més atenció i podreu tenir una millor conversació.
  • Mira documentals amb el teu fill/a sobre l’addicció a les xarxes socials, el perill d’aquestes, etc. Molt recomanable veure la sèrie Black Mirror (a Netflix).

Imatge d’una mare/tutora parlant amb el seu fill.

Els pares i mares o tutors legals han de ser conscients que els seus fills són capaços d’accedir a les xarxes socials amb molta facilitat, per tant, aquests haurien de parlar amb ells sobre les xarxes i les conseqüències de l’addicció. 

En l’àmbit personal també hem de ser conscients que mentre estem enganxats a les xarxes socials la vida passa i no aprofitem per fer moltes coses. També hem de saber que no van bé per la nostra salut mental

Com podríem solucionar aquesta addicció a les xarxes socials? Passant temps fent coses que ens agraden i que no requereixen estar enganxats a una pantalla. Estar a la naturalesa, passar temps amb els amics i les amigues al  carrer o fent activitats divertides. Establir un horari per no passar molt de temps a les xarxes. Eliminar les aplicacions que són més addictives. Llegir llibres, meditar, fer ioga, fer esport, ballar amb música de fons, etc.