[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wmF7IxuEGX8[/youtube]
És un festival xerpa que es celebra una vegada a l’any en diferents monestirs budistes de la regió muntanyenca del Khumbu, al nord-est del Nepal. Es realitza durant la primavera al Monestir de Thami i durant la tardor, al voltant del pleniluni de novembre-desembre, al Monestir de Tengboche i a altres monestirs menors (Chiwang, Kyilkhor-Dingma…). El Mani Rimdu és un festival d’origen tibetà, té una duració de tretze dies i consisteix en un seguit de cerimònies religioses oficiades pels lames, nou dies de meditació i un acte culminant de tres dies de duració, el Ball de Màscares-Drama Budista: una representació teatral amb impressionants vestits i màscares executada pels lames (monjos) del monestir.
Al monestir de Tengboche, un dels més alts del planeta (a 3800 metres d’altura i situat en els camins que porten als cims de l’Everest, el Lotse, l’Amadablam entre altres), el Ball de Màscares és l’acte que tanca el festival i té lloc el dia de lluna plena de novembre-desembre al pati central.
L’origen i significat de les danses és incert i complex (ni tant sols els lames que les executen el coneixen), però sembla que representen teatralment l’universal tema de la victòria del Bé sobre el Mal, tot i que també han estat interpretades com un drama sagrat que escenifica el triomf del budisme-lamaísta sobre una de les antigues religions animístiques de la regió, el “Bon”. Aquest drama sagrat s’assembla a les representacions teatrals medievals catòliques en les que es pretenia infondre valors religiosos per mitjà de dimonis i àngels, virtut i vici…
El Ball de Màscares dura 7 hores durant les quals els lames dansen ininterrompudament posant-se en trànsit, i només s’aturen dues vegades, moments en què apareixen diferents personatges còmics (un home vell, un borratxo i un turista) que fan broma amb els assistents i satiritzant els dogmes fonamentals del budisme. Aquests interludis còmics també són executats pels lames i fan riure molt a tothom. Durant el temps que dura el Ball, els lames més menuts reparteixen te i galetes entre els assistents, majoritàriament xerpes locals i turistes que en aquesta època es troben de trekking per la zona.
