Els alumnes de Cicle Mitjà hem fet la sortida de tardor al Parc Mediambiental de Gualba.
Ha estat molt bé anar-hi. Hem vist rierols, alzines, castanyers, bolets… També hem fet el joc de la tardor, hem jugat un altre d’endivinalles, un de bolets i un altre de mar i muntanya.
Finalment hem fet un punt de llibre.
Aquesta excursió ha estat molt bonica i ha valgut la pena anar-hi!
Un dels recursos utilitzats per les persones amb deficiència auditiva greu per a comunicar-se és la llengua de signes.
A les àrees de llengua catalana i castellana hem estudiat el tema de la comunicació. Al llibre hi havia un comentari d’aquesta llengua. És per això que ,com ampliació dels continguts estudiats, la setmana passada els alumnes de 3r i 4t vam rebre la visita de la Sra. Núria Sans, estudiosa de la llengua de signes.
La xerrada, que va resultar molt interessant, va tractar sobre aquesta manera de comunicar-se de les persones sordes.
Els alumnes ,i també els mestres, en vam rebre nocions bàsiques. Vam practicar l’alfabet i algunes frases d’ús comú.
A tots ens va agradar molt i hi vam participar activament.
Gràcies, Núria.
S’acaba el curs i hem trobat una manera divertida de celebrar-ho.
“La pobresa és la situació en la qual un individu no aconsegueix cobrir les seves necessitats bàsiques de manera satisfactòria. En totes les societats, els dèficits alimentaris, la no disponibilitat d’un espai on resguardar-se de les inclemències atmosfèriques, o la incapacitat d’obtenir roba amb què vestir-se adequadament segons els criteris culturals i socials establerts, han estat senyals inequívocs de pobresa”.
Podem mirar cap a una altra banda, podem deixar d’escoltar, podem pensar que aquestes són realitats massa llunyanes a les nostres formes de vida, però la pobresa seguirà existint. Podem ajudar a que els pobres puguin sobreviure però això no garanteix l’eradicació de la pobresa, calen canvis, però sí que és una primera mesura, adonar-se’n que no tothom viu en les mateixes condicions.
Des d’aquest espai i, a partir dels treballs realitzats dins del Programa Connectant Mons d’Intermon Oxfam, els alumnes de 3r de la nostra escola volen donar veu a les històries reals de persones que pateixen pobresa i exclusió social de forma diària i sistemàtica i al mateix temps promoure amb ells, una reflexió sobre les causes, fent una mirada crítica a tots nosaltres i a la societat en general.
A la pregunta: què faries perquè les persones que viuen en la pobresa poguessin tenir una vida digna?, els alumnes de tercer han contestat de diferents maneres. Considerem que ells són un element clau en la nostra societat i tots els esforços són pocs per intentar educar als adults del demà.
Algunes de les respostes han estat:
– Que els més rics comparteixin amb els més pobres
– Recollir aliments i portar-los a la Creu Roja
– Amb els impostos que paguem, els governs han d’ajudar les persones que més ho necessiten.
– Recollir menjar per a la gent necessitada
– Que totes les organitzacions (esglésies, escoles, ajuntaments…) col.laborin en ajudar als més pobres
– No riure de les persones més necessitades
– Construir cases per aquells que no tenen sostre.
Sembla que els nostres alumnes tenen les coses bastant clares però…i nosaltres els adults?
Us deixem una mostra gràfica d’aquest treball.
