24/10/2009 01:09 h AMB VOLUNTARIS

el periódico

1. • La potència de càlcul de Boinc multiplica per 10 la de l’ordinador més potent del món, asseguren els seus responsables

Els actuals supercomputadors –grans màquines capaces d’analitzar ingents quantitats de dades en molt poc temps– tenen una alternativa real en la computació distribuïda, milers de petits ordinadors que gestiona un programa. La Universitat de Berkeley impulsa un projecte en aquesta línia, destinat a aconseguir un superordinador de cost mínim, d’ús gratuït i universal. El finança el Govern dels EUA, a partir de la National Science Foundation, però estarà a disposició d’empreses i universitats de tot el món gràcies a un equip de programadors que el manté. S’anomena Boinc i aquesta setmana ha perfilat la seva posada a punt a Barcelona.

Un projecte semblant és el que va crear iniciatives com SETI@Home, destinat a buscar vida extraterrestre, i altres que analitzen el canvi climàtic o ajuden a buscar medicaments contra la sida, per exemple. Aquests dies l’estrella és Einstein@Home, una iniciativa per demostrar la teoria d’Albert Einstein de les ones gravitacionals, i que suscita moltes esperances entre la comunitat científica.

“Hi haurà una infraestructura bàsica que tindrà la seu a Berkeley i voluntaris repartits per tot el món coordinats per capítols locals. Cada país s’encarregarà de donar a conèixer el projecte a universitats i empreses”, explica Jordi Portell, responsable de la part catalana de Boinc. L’esquema d’aquest supercomputador de voluntaris arriba a 10 petaflops, deu vegades més del que admet ara el superordinador més potent del món, assenyala David Anderson, director del projecte Boinc a la Universitat de Berkeley.

Projectes fragmentables

Boinc no es presenta com a competència als superordinadors tipus Mare Nostrum, pel tipus de projectes als quals aspira. “Hi ha investigacions que aborden volums exagerats de dades i que no es poden fragmentar. Aquests sí que requereixen un superordinador. Però n’hi ha altres que les dades es poden organitzar en paquets i es poden distribuir”.

A la millora de resultats en computació distribuïda, més que l’evolució dels resultats ha contribuït l’evolució de les targetes gràfiques en els ordinadors i en màquines com la Playstation 3, utilitzada en alguns projectes.

“Les empreses són reticents a recórrer a Boinc, perquè hi ha una paranoia respecte a les dades. Tenen por que acabin en mans de tercers”, explica Anderson. Els projectes d’investigació, en canvi, són més proclius. “També perquè als EUA hi ha més recursos en superordinadors i a Europa els agrada provar coses noves”, assenyala. L’Àsia encara és el lloc que més se’ls resisteix, encara que pròximes reunions de Boinc les faran a Taiwan, Hong Kong i Vietnam per intentar atraure projectes.

Repte en les màquines

Qualsevol persona amb un ordinador pot contribuir a un projecte de computació distribuïda, assenyalen Portell i Anderson. Tan sols s’ha de descarregar un programa, que després anirà rebent els arxius de dades i passarà els informes.

Els responsables de Boinc neguen que el projecte estigui dirigit només als molt tecnològics o a programadors. “El 85% dels nostres usuaris usen Windows, el 7% Mac OS i un altre 7% Linux”, assenyalen. I el repte és aconseguir màquines virtuals amb el software que facin que “tothom sigui igual”, explica Anderson.

Creu que l’actual tendència cap al cloud computing els pot beneficiar. “Si els usuaris descarreguen els seus ordinadors d’arxius, tenen més espai per contribuir a projectes d’investigació”, afegeix. “I a més és més barat per a un projecte gran d’investigació”.