26/3/2008 el Periódico

El cobrament de quotes irregulars encara persisteix a l’escola concertada

1. • Un dels 17 col.legis visitats per aquest diari demana fins a 4.625 euros per escolaritzar un nen
2. • Diversos centres sol.liciten aportacions “voluntàries però del tot necessàries” a les seves fundacions

RAFA JULVE
BARCELONA

Aportació al centre escolar: 107 euros. Donació a la fundació: 850 euros. Serveis generals: 140 euros… Encara que la Conselleria d’Educació prohibeix rotundament que les escoles concertades reclamin pagaments obligatoris per altres conceptes que no siguin les activitats complementàries (l’hora addicional d’ensenyament que als centres públics es denomina sisena hora), diversos col.legis persisteixen en tot tipus d’estratagemes per augmentar les quotes que han d’abonar els pares. Bé perquè no avisen de la “voluntarietat” d’algunes activitats o bé perquè fan creure a les famílies que no tenen més remei que abonar-ho tot, algunes escoles sumen a les subvencions de la Generalitat ingents quantitats, tal com ha pogut certificar aquest redactor d’EL PERIÓDICO en visites a 17 centres concertats amb la suposada intenció de matricular una nena de 3 anys.
Aprofitant les jornades de portes obertes i les entrevistes individualitzades organitzades abans de la preinscripció, que va començar ahir i s’acaba el 4 d’abril, aquest pare principiant ha comprovat que la majoria dels centres concertats aborden el “tema econòmic” de forma molt succinta. Només es tracta després de sotmetre les famílies a un qüestionari (¡quant en pagarien les empreses de bustiada!) i d’haver-los ensenyat les instal.lacions en un recorregut d’almenys una hora. Més d’un visitant està anestesiat quan es parla de diners.

INTERROGATORI
Al col.legi L’Horitzó (Sarrià-Sant Gervasi), al passeig de la Bonanova de Barcelona, l’exhaustiu interrogatori pel qual ha de passar el pare (se li arriba a preguntar on va estudiar i a què es dedica) dóna pas a una breu explicació sobre què li costarà escolaritzar allà la seva filla. L'”administrador” entrega al visitant un paperet amb tres xifres escrites de pròpia mà: 4.625 euros, 3.100 euros i 152,50 euros. “La primera es refereix al que costa l’escolarització des del març fins al mateix mes de l’any següent. La segona, 3.100 euros, és el que vostè hauria de pagar per la seva filla el primer any, ja que començaria al mes de setembre. La tercera és la quota mensual pel menjador”.
“Perdoni, L’Horitzó és una escola concertada, ¿oi?”, li pregunta tot seguit l’inexpert pare a l’adjunta a la direcció. “Sí, sí –li respon, sense referir-se mai al tema econòmic–. Seguim el procés de matriculació que marca Educació, però per a aquest any ja només ens queden abans del període de preinscripció sis places”.
El pare se’n va de L’Horitzó sense obtenir cap mena de desglossament per conceptes dels 4.625 euros de la factura –aclariment que tampoc aconsegueix ni per e-mail ni per telèfon– i es troba al davant el col.legi La Salle-Bonanova, on un cartell anuncia una jornada de portes obertes per al cap d’uns quants dies. Decideix anar-hi, però la visita només li serveix perquè una guia li apunti que la quota mensual ronda “els 300 euros, menjador inclòs”. Tot i que posteriorment una treballadora de secretaria no té cap mena de problema a enviar-li per correu electrònic la descripció de despeses. En aquestes despeses s’hi inclouen, sense indicar mai que són voluntaris, els 88,80 euros mensuals d'”ajuda al funcionament i manteniment del centre” i els 163,20 euros anuals per aspectes com per exemple l’assegurança d’accidents, el fons de solidaritat i el servei d’orientació escolar.

LLARGA LLISTA
Igual de transparents, almenys això sí, es mostren a l’escola Sant Nicolau de Sabadell (Vallès Occidental), on l’administradora, al gran menjador de l’escola habilitat per a la xerrada informativa, enumera davant una trentena de famílies una llarga llista de pagaments. D’aquests, el més sorprenent és l'”aportació a la fundació” que han d’abonar els que inscriuen per primera vegada els seus fills al centre. Ni més ni menys que “850 euros” pel que més d’un qualificaria de matrícula encoberta.
“Perdoni, aquestes aportacions a la fundació de 850 euros són voluntàries, ¿oi?”, li pregunta, al.lucinat, aquest pare. “Bé, sí, tot és voluntari, però totalment necessari. És el que em toca dir, nosaltres funcionem així. Però ja en parlarem quan vingui a matricular la seva filla”, arrufa el nas l’administradora mentre la resta de les famílies assenteixen sense immutar-se. En totes les visites, cap pare protesta ni pregunta mai per temes econòmics; fa la sensació que tots assumeixen els pagaments, sense plantejar-se si són obligatoris o voluntaris.
“Voluntari, però totalment necessari”. La mateixa cançó ressona al Virolai Petit, una escola situada al districte barceloní de Gràcia. “A part de les mensualitats, hi ha una aportació a la fundació del centre de 350 euros la primera vegada que el nen s’inscriu en aquesta escola… És voluntària, certament, però totalment necessària”, explica una empleada mentre entrega un foli. En aquest DIN A4 s’hi indica el cost real de les diferents activitats complementàries (64 euros al mes) i de l'”aportació per poder cobrir la diferència entre el cost real i el calculat per la subvenció”; és a dir, “67,3 euros mensuals” més.

ACCELERAR TRÀMITS
Els termes utilitzats per alguns centres concertats a l’hora de reclamar quotes afegides són tan diferents com els imports que s’arriben a exigir. A l’escola Augusta (Sarrià-Sant Gervasi) no es demanen diners per la inscripció, però sí una “aportació anual al fons escolar” de 107 euros que “és obligatòria”. En aquest cas, a més a més, la directora aprofita perquè els interessats s’afanyin. “Això de la preinscripció és molt lent i angoixant per als pares, potser es podrien entregar a Educació les primeres sol.licituds que recollim”, comenta. “Escolti, però això no va així, tenen les mateixes possibilitats els que les entreguen el primer dia que els que ho fan l’últim. ¿No hi ha un sorteig?”, li replica una mare. “És veritat, és veritat, però esperem no haver de fer-lo, i recordin que no posar el centre en primera opció els fa perdre possibilitats”, contesta la responsable del centre.
Als Maristes La Immaculada (Eixample), en canvi, el que es demana és una donació mensual a la Fundació Champagnat de 43,63 euros, una quota que al col.legi Sant Josep Oriol (Eixample) es redueix als 11 euros. “Aquesta donació a la fundació Escoles Parroquials és voluntària. El que passa és que som una escola petita i aquests diners ens serveixen per arreglar coses, millorar les instal.lacions…”, aclareix una treballadora d’un col.legi que s’emmarca en un nombrós grup de centres en els quals les peticions de fons als pares resulten molt més mesurades.
És un cas semblant al de l’escola Closa (Nou Barris), on la diferència radica en el fet que la factura no admet cap mena de distinció. “La mensualitat costa 94 euros per totes les activitats del centre, tant per als que les utilitzen totes com per als que no. Aquí funcionem com en una comunitat de veïns, l’ascensor el paguem tots, els del cinquè i els del primer”, resumeix un dels dos professors encarregats de mostrar les aules.
Dues mestres són també les encarregades d’explicar la idiosincràsia de l’escola Labouré (Ciutat Vella). Després de dues setmanes de visitar col.legis, el ja experimentat pare descobreix en aquest lloc dues novetats. La primera, que el nombre d’alumnes immigrants que hi estan matriculats s’assembla més al que es pot trobar a l’escola pública. La segona, que les activitats complementàries són gratuïtes. Segons la directora, costen zero euros gràcies al concert amb Educació. És a dir, no tenen preu.