Antoni Guiral inclou a la segona part de l’estudi un DVD amb 300 pàgines de vinyetes

2/1/2008. CÒMIC NOVETAT

EL PERIÓDICO

PEPO PÉREZ
BARCELONA

Cuando los cómics se llamaban tebeos (Ediciones El Jueves, 2004) va ser el títol escollit pel crític, investigador i guionista Antoni Guiral (Barcelona, 1959) per a la primera part de la seva revisió sobre els tebeos d’humor de Bruguera, l’editorial que va copar el mercat des de la postguerra fins als primers anys 80 gràcies a sèries tan populars com Mortadel.lo i Filemó, Zipi y Zape i La familia Cebolleta. “La idea va sorgir quan, en un dels cursos que coordino per a la Universitat de Barcelona –explica Antoni Guiral–, un dels temes a tractar va ser precisament el de l’Escola Bruguera. Em va semblar un material excepcional i relativament desconegut avui dia”. Aquell primer volum va englobar l’etapa entre el 1945 i el 1963. La seva bona acollida ha facilitat ara l’aparició del segon, Los tebeos de nuestra infancia (Ediciones El Jueves, 2007), un llibre tan documentat i il.lustrat com el primer, que recorre el període restant fins al 1986, que va ser l’any que el colós editorial va tancar.
Antoni Guiral, guardonat amb el Premi a la divulgació de la historieta a l’últim Saló del Còmic de Barcelona, va escollir precisament el 1963 per diferenciar les dues èpoques de Bruguera, perquè aquell any es va començar a aplicar la censura franquista sobre publicacions infantils i juvenils. “Hi va haver altres factors. En aquell moment vam començar a entrar en l’etapa de desenvolupament econòmic que ens va portar a un país diferent i, a més a més, desapareixen alguns dels principals creadors de la Bruguera original. Entre el 1960 i el 1962 moren Jorge i Cifré, per exemple”.
A això s’hi va afegir la política d’expansió de l’editorial, que va saturar el mercat durant els anys 70 i a la llarga la va conduir al tancament, anquilosada per les seves pròpies dimensions i la incapacitat per adaptar-se als nous temps. Editorial Bruguera va desaparèixer l’any 1986, i va ser adquirida posteriorment pel Grup Zeta i rellançada com a Ediciones B.
Los tebeos de nuestra infancia inclou a més un DVD amb més de 300 pàgines escanejades, una petita mostra de la gran quantitat de tebeos que va revisar Antoni Guiral durant la seva investigació. “No existeix cap centre públic de documentació on es guardin tots els tebeos publicats a Espanya –es queixa l’autor– i això és necessari perquè estem perdent un llegat cultural que és nostre. Per investigar sobre tebeos se n’han de tenir, i jo no sóc un col.leccionista. Diversos particulars m’han deixat veure els seus, d’altres els he pogut llegir a l’arxiu d’Ediciones B, i altres els he comprat. M’hi he gastat molts diners, perquè el mercat de tebeos antics és car”.

MORTADEL.LO I FILEMÓ

A més dels citats Jorge i Cifré, altres autors capitals dels tebeos d’aquella època van ser Vázquez (La familia Cebolleta, Anacleto Agente Secreto), Peñarroya (Gordito Relleno), Escobar (Carpanta, Zipi y Zape) i Raf (Sir Tim O’Theo). No obstant, l’autor de més èxit del moment va ser Francisco Ibáñez, el creador de Rompetechos i Mortadel.lo i Filemó, i l’únic que ha mantingut la popularitat fins als nostres dies. Mortadel.lo i Filemó –una “mina d’or” per a Bruguera, en paraules del mateix Ibáñez– van complir el mig segle el 2007 i encara segueixen en actiu amb gran èxit comercial.