el Periódico

4/12/2007

La constatació de les debilitats del nostre sistema educatiu ha fet que es disparessin totes les alarmes. La sensació que està en joc el futur ha envaït tots els sectors socials i s’ha obert un debat que desborda els àmbits polític i pedagògic. En l’ànim d’EL PERIÓDICO hi ha participar en aquest debat, fer-se ressò de totes les sensibilitats i examinar sobre el terreny tots els factors que coincideixen en el que, sense risc a exagerar, cal qualificar de crisi educativa.
Aquest és l’objectiu de l’extensa informació que avui publiquem i que completa el panorama d’opinions que han aparegut aquests últims dies. D’ella es desprèn que les solucions són inajornables perquè la integració i el pes de Catalunya en la societat del coneixement depenen d’això. I, al mateix temps, es dedueix que el nucli del problema no és de recursos i de lleis, sinó més aviat de gestió, de continuïtat, de constància en la inversió, de disciplina a les aules, d’exigència en els alumnes i de restabliment del prestigi i l’autoritat del mestre, tal com es desprèn de la consis- tència dels sistemes educatius amb millors resultats. Es tracta de reptes de gran magnitud que concerneixen tant els professionals de l’educació com els polítics que la gestionen i, en no menor mesura, els pares que, sovint, esperen que l’escola cobreixi flancs formatius que tradicionalment estaven reservats a la família, com també es dedueix de la nostra informació.
Les respostes a les preguntes recollides en aquestes pàgines impedeixen amagar el cap sota l’ala o encobrir el problema, com ha passat en alguns despatxos des que es va publicar l’informe de la Fundació Bofill i es va filtrar parcialment l’Informe PISA. La rendibilitat del sistema no ha de ser mesurada en termes matemà- tics o sotmesa a comparació amb altres països que, com els Estats Units, contemplen amb preocupació el desgast dels seus programes educatius, sinó projectar-la en el futur. I aquest futur està ple d’incògnites perquè la realitat present permet tenir un gran nombre de dubtes.
Els nostres governants, les nostres autoritats acadèmiques i els teòrics de l’educació han de posar en comú les seves idees i promoure un cop de timó que corregeixi el rumb d’una nau que ha perdut el nord. Tots els sistemes deficients tendeixen a ser-ho més així que passa el temps, i l’educació no queda fora de la norma. Al debat en curs l’han de seguir sense demora accions concretes.