EL PERIÓDICO. 1/2/2008

Sota la forma d’una sèrie de recomanacions eticopolítiques, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) es va convertir ahir en part bel.ligerant de la campanya electoral en curs amb una intensitat i decantació ideològiques desconegudes fins ara. Els bisbes s’han sumit de ple en el fragor de la batalla al descartar de manera absoluta que l’Estat pugui concertar una sortida política de la violència mitjan- çant alguna forma de negociació amb els terroristes, cosa que coincideix fins a l’última síl.laba amb la posició del PP i que desqualifica el PSOE. Així doncs, la CEE arracona de manera expeditiva la molt llarga tradició de l’Església catòlica en la mediació de conflictes tan dramàtics com el basc, des de l’Ulster fins a tota mena de tragèdies humanes ocorregudes a banda i banda del planeta. Si els bisbes consideren que qualsevol mena d’acord amb ETA perquè deposi les armes i deixi de matar conculca la moral i la tradició catòliques, han d’explicar als seus desorientats feligresos per què monsenyor Uriarte va participar en l’intent de negociació amb ETA promogut per un Govern d’Aznar.
I, posats a explicar-se, han d’aclarir a la seva confosa parrò- quia amb quins criteris administren la tradició del Vaticà II i el llegat del cardenal Tarancón per encastellar-se en un dogmatisme que, amb molta i preocupant freqüència, recorda la implicació política de l’Església en l’estra- tègia de la dreta abans, durant i després de la guerra civil. És necessari que ho faci perquè en el problema basc, igual que en les anomenades polítiques del cos -avortament, utilització del preservatiu, matrimonis homosexuals–, els prelats identifiquen el debat dels valors en una societat avançada amb el relativisme moral. I tal relativisme no el practiquen els grans partits als quals apunten els bisbes –el centre i l’esquerra laics–, tant si són d’àmbit estatal com autonòmic, llevat que la lectura dels seus programes es faci des del pur integrisme.
Pocs estats no confessionals són més respectuosos amb l’Església que l’espanyol. Per imperatiu legal –la Constitució del 1978 inclou una referència expressa de la confessió catòlica– i perquè els catòlics funcionals són majoria a Espanya. Per això resulta encara més xocant aquesta bel.ligerància i aquesta pretensió extemporània d’imposar una mesura moral i rescatar del passat quotes d’influència i de poder que no tenen res a veure amb una nació moderna de ciutadans lliures.