24/10/2009 DIRECCIÓ ESPANYOLA EN UNA EXCAVACIÓ DE L’ANTIC EGIPTE

el periódico

1. • «Els colors són molt vius, com si s’haguessin pintat ahir», va dir l’arqueòloga a Barcelona
2. • L’egiptòloga Myriam Seco detalla la troballa de 4.000 fragments amb relleus i inscripcions

Acabada d’arribar d’Egipte, on viu des de fa 11 anys, en un vol que va aterrar al Prat amb més de tres hores de retard, l’arqueòloga i doctora en Història Myriam Seco (Sevilla, 1967) entrava ahir a la tarda al Museu Egipci de Barcelona disposada a presentar en una conferència els resultats dels treballs arqueològics que l’equip que dirigeix ha realitzat a Luxor, a l’antiga Tebes, al temple funerari de Tuthmosis III, faraó de la XVIII dinastia que va regnar al segle V aC.
«Hem trobat uns 4.000 fragments de gres i pedra calcària amb relleus i inscripcions en molt bon estat de conservació i que permeten veure l’exquisidesa del treball dels artesans. Els colors són variats i molt vius, com si els haguessin pintat ahir mateix. Les troballes representen ofrenes religioses i escenes militars, rituals i polítiques que ajudaran a conèixer millor la història de l’època», relatava ahir, abans de l’acte, aquesta dona de llarg i treballat currículum abans de concretar la importància de la missió que dirigeix. «Mai s’havia trobat tant de material en una primera campanya. A més a més, és gairebé insòlit que fins ara no s’hagués començat a posar en valor un temple d’un faraó tan important; el de Tuthmosis III era un temple oblidat». Posar en valor, explica, «significa acabar d’excavar la zona, extreure de les troballes tota la informació possible, restaurar-les i fer que el lloc sigui visitable pels milers de turistes que recorren el país». Aquest és l’objectiu.
Aquest temple no es va excavar mai del tot. S’hi van realitzar tres campanyes molt curtes i poc fructíferes, el 1886, el 1906, i als anys 30 del segle passat, ara fa més de 70 anys. Des d’aleshores, estava abandonat i cobert de runa.

CENT OBRERS / El projecte és fruit de la col·laboració entre l’ambaixada espanyola, el Servei d’Antiguitats egipci, l’Academia de Bellas Artes Santa Isabel de Hungría de Sevilla i compta amb el patrocini de la petrolera Cepsa. L’1 de novembre començarà la segona campanya, que durarà un mes i mig, i encara n’hi ha prevista una tercera, l’any que ve, malgrat que en realitat «farien falta campanyes més llargues, de tres mesos, i durant 10 o 12 anys» per acabar tota la feina, opina Seco.
Dirigeix un equip multidisciplinari d’arqueòlegs, topògrafs, dibuixants, restauradors… entre els quals hi ha vuit espanyols a part d’un alemany, un japonès i dos libanesos. En col·laboració amb cent obrers egipcis, treballen sis dies a la setmana, de 7 a 14 hores a l’excavació. A la tarda segueixen amb el treball de documentació i de base de dades.

EL PILÓ / El recinte, a l’interior del qual hi ha, a més a més, una tomba encara no excavada i que pertany a una època anterior, queda dividit en un extrem per la carretera que porta a la Vall dels Reis. A l’altre costat, s’ha trobat el piló, que és com la façana principal del temple, i sobre el qual actualment hi ha cases i factories on els egipcis fabriquen les reproduccions d’alabastre que venen als turistes i que provoquen escalfor i humitats que poden perjudicar les restes antigues. El Servei d’Antiguitats egípcies ja ha ordenat que siguin derruïdes.
Aquesta edificació de Tuthmosis III és l’únic temple funerari dels que hi ha a la Vall dels Reis que està construït en diferents terrasses o nivells, igual que el de Dayr al-Bahri, construït per la seva tia i madrastra, la reina Hatsepsut. I es tracta també d’un dels primers casos de l’època en què temple i tomba no estan junts. La tomba de Tuthmosis III es pot veure a la vall.

ZAHI HAWAS / Per Myriam Seco, Zahi Hawas, el director del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, sense el permís del qual no es belluga ni una sola pedra en tot el país i que manté una autèntica croada per recuperar el patrimoni escampat per museus i col·leccions d’arreu del món, és «una persona molt compromesa amb el passat egipci. Amb la seva forta personalitat i les seves decisions ha donat una injecció d’energia fins ara insòlita a la institució que coordina». Seco, que valora el seu interès per «conservar, posar en valor i recuperar el patrimoni», és partidària que «les peces que hagin sortit il·legalment d’Egipte han de ser retornades», malgrat que admet que en molts casos és molt difícil determinar aquesta legalitat.