diumenge, 3 de febrer de 2008.

Editorial. Camp de Tarragona

EL PUNT

La irrupció de la Conferència Episcopal Espanyola en la precampanya de les eleccions del 9 de març ha indignat el partit que sustenta el govern espanyol, que ha qualificat d’immoral que la jerarquia eclesiàstica utilitzi el terrorisme com a arma electoral, però també ha provocat les protestes de la majoria de partits polítics i fins i tot d’alguns grups de catòlics de base com Església Plural. Aquesta pastoral, de fet, és un capítol més dels enfrontaments entre el PSOE i l’ala ultradretana dels bisbes espanyols que controla la CEE al llarg de la legislatura i com a tal contribueix a la crispació i a fomentar la bipolarització política entre el PP i el PSOE.

L’Església té tot el dret a opinar sobre temes socials que afecten la moral, els principis cristians o els valors de la família, i s’ha de considerar positiu que demani que cadascú actuï segons la seva consciència. El problema és que en el seu comunicat la Conferència Episcopal coincideix just amb tots aquells temes que han configurat el discurs crispat del PP durant aquests anys (la unitat de l’Estat, el matrimoni entre homosexuals, l’avortament, l’educació per a la ciutadania…). És, però, especialment greu que faci ús electoral del terrorisme, condemnant el diàleg amb els terroristes i oblidant que un bisbe va fer d’intermediari amb ETA durant la negociació en l’etapa d’Aznar. I el paper de l’Església al llarg de la història en la intermediació en conflictes armats, amb el cas irlandès com a darrer paradigma.

A casa nostra, el que ha xocat més és que els bisbes catalans no s’hagin desmarcat d’una manera clara i decidida d’aquests aspectes del comunicat. La jerarquia catòlica hauria d’acatar la laïcitat de l’Estat i assumir el seu paper en la societat d’una manera activa, però és intolerable que aporti al debat social elements d’intolerància i confrontació entre les diferents sensibilitats polítiques.