30/11/2007

Els professors en responsabilitzen les famílies perquè aquestes fan deixament de la funció d’educar els seus fills i conceben l’escola com un aparcament. Els pares culpen un professorat desmotivat i mal format. Uns i altres acusen l’Administració per haver canviat tan sovint de lleis i per equivocar-se cada vegada que ho fa, i la societat en general perquè fomenta o tolera valors contradictoris amb l’educació i l’estudi. Els polítics s’aferren als seus principis ideològics per desacreditar el que proposen els seus oponents sense aturar-se a pensar si tenen raó o no. Els teòrics de la pedagogia i la psicologia imparteixen doctrina sense contrastar-la amb la pràctica a les aules.
Tant si la culpa és dels uns com dels altres, o més probablement culpa de tots, la veritat és que l’ensenyament està malament a Espanya i encara pitjor a Catalunya. El que s’ha filtrat de l’informe trianual del Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants (PISA), que patrocina l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic(OCDE), confirma per desgràcia el que ja es temia. En coneixement científic, els alumnes espanyols de 15 anys estan al furgó de cua dels països de l’OCDE, amb 488 punts, 12 per sota de la mitjana. Al desglossar per comunitats autònomes aquests resultats, es constata que Catalunya retrocedeix en relació amb estudis anteriors i que ara se situa per darrere de set comunitats i només per davant d’Andalusia, si bé n’hi ha vuit de les quals es desconeixen les dades desagregades perquè van renunciar a una avaluació en solitari.
Aquest diari publica avui a la seva primera pàgina les cares de tots els ministres d’Educació des de la mort de Franco i de tots els consellers del ram, acompanyats de les orelles de burro que abans simbolitzaven el suspens. Som conscients que no tots ells tenen el mateix grau de responsabilitat en la debacle educativa que patim, i que la societat en general, i els mitjans de comunicació en particular, tenim la nostra part de culpa, principalment per no haver prou atenció als senyals de perill procedents d’escoles i instituts quan encara hi érem a temps. Però hem decidit posar-los orelles de burro perquè la democràcia no ha estat capaç de fer tirar endavant un acord per posar l’educació en la primera línia de l’acció de govern. Espanya perdrà el tren de la societat del coneixement si no sap reaccionar a temps.