Monthly Archives: novembre 2007

EDUCACIÓ. Cabrera s’oposa a vetar els mòbils a les escoles

EL PERIÓDICO

La ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, va revelar ahir que no vetarà l’ús dels telèfons mòbils als col.legis. “Personalment no sóc partidària de prohibir res”, va confessar. En canvi, va dir que se n’hauria de limitar l’ús en reunions o restaurants i que, al cap i a la fi, el que fan els joves és imitar el comportament dels grans. Aquestes declaracions, fetes durant una entrevista que va concedir ahir a la Cadena SER, es produeixen en ple debat sobre la qualitat de la formació que reben els estudiants després que es coneguessin els elevats índexs de fracàs escolar que es registren a Espanya.
Però Cabrera va defensar que l’educació en aquest país està “en el millor moment” i que és preferible que es parli sobre això “encara que sigui malament” per prendre consciència de la importància del tema. La responsable d’Educació es va queixar que certs informes internacionals sobre la qualitat de l’ensenyament “són fotos fixes que comparen països amb trajectòries diferents i moltes vegades són injustos”. I, probablement per prevenir les crítiques que hi pot haver quan es publiqui l’estudi PISA sobre l’avaluació dels coneixements dels alumnes espanyols, la ministra va demanar als redactors de l’estudi que valorin “els esforços que s’estan fent a Espanya”.
A la mateixa entrevista, Mercedes Cabrera també va discrepar del fet que els immigrants siguin els culpables que certs paràmetres de qualitat de l’escola no siguin els desitjats. “Demanaria que no s’identifiqués percentatge alt de població amb mal funcionament d’un centre escolar perquè no fem cap favor ni als alumnes ni als centres”, va reclamar. I, tot seguit, va demanar que aquesta xifra sobre els nouvinguts sigui “una dada més” per aconseguir que el sistema educatiu respongui a la nova situació.

Catalunya, a la cua d’Espanya i de la UE en la qualitat del sistema educatiu

21/11/2007 16:29 h INFORME DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Catalunya, a la cua d’Espanya i de la UE en la qualitat del sistema educatiu

el periódico 

• Registra els índexs més baixos de graduació i els més alts d’abandonament escolar prematur

    EFE

    BARCELONA

    Catalunya es troba a la cua de totes les comunitats autònomes i dels països europeus en qualitat del seu sistema educatiu, ja que registra els índexs més baixos de taxa de graduació i els més alts d’abandonament escolar prematur, que a més han empitjorat de manera considerable en els últims 5 anys.

    Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’informe sobre l’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill, que alerta sobre una realitat que els autors qualifiquen d'”alarmant” i de la qual responsabilitzen no només l’escàs finançament de l’administració, sinó també empresaris, sindicats, docents i famílies.

    Un dels índexs educatius més preocupants és el que fa referència a l’abandonament prematur dels estudis de la població d’entre 18 i 24 anys, que és del 34,1% (un de cada tres estudiants), cosa que suposa el triple de l’objectiu europeu per a l’any 2010, fixat en el 10%, i està cinc punts per sobre de la taxa de l’any 2000.

    L’abandonament prematur és molt superior a la mitjana d’Espanya (30,8%), i duplica els nivells del País Basc (13,9%) i Navarra (17,2%). Balears, Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa presenten una situació pitjor i, en el marc europeu, només obtenen pitjors resultats Malta i Portugal.

    Evolució negativa

    Catalunya se situa també lluny de la mitjana en el nivell de formació de la població jove, ja que només un 60,3% dels joves de 20 a 24 anys ha superat l’educació secundària postobligatòria, davant el 61,3% d’Espanya, i està a 15 punts de distància de la UE, quan l’objectiu per al 2010 és el 85%. Els responsables de l’informe han alertat també sobre el fet que aquest indicador hagi evolucionat de manera negativa en els últims cinc anys, ja que el 2000 els joves que superaven la secundària postobligatòria era del 68,1%, vuit punts més.

    També ha creat alarma la taxa de graduats, en què Catalunya es troba la segona per la cua d’Espanya –només per davant de Canàries– amb un 69,6%, sis punts per sota de la mitjana espanyola (75,3%), i lluny de les taxes més altes del País Basc i Navarra, totes dues amb el 84,4%.

    L’informe posa al descobert una aparent contradicció com és que Catalunya compti amb les taxes més altes de promoció d’alumnes a Primària mentre que registra la segona taxa més alta de repetició en quart curs d’ESO. Un dels coordinadors de l’estudi, Ferran Ferrer, ha afirmat que aquest fet només s’entén perquè a Primària es tendeix a “amagar” la realitat del fracàs escolar que aflora després a Secundària.

    Ocupacions sense qualificació

    Els experts asseguren que l’arribada de molts joves immigrants amb un nivell d’estudis baix i que no segueixen estudis ha generat un impacte negatiu, encara que també adverteixen que un factor és l’oferta de llocs de treball per als quals no es necessita qualificació. L’informe responsabilitza d’aquesta situació un sistema educatiu que no és capaç de retenir l’alumnat més desorientat i en el qual l’Administració inverteix poc, ja que el 2005 la inversió per estudiant era de 3.500 euros davant els 5.000 del País Basc.

    A tall de conclusió, l’informe assegura que el dret a una educació de qualitat per a tots encara s’ha d’aconseguir en un sistema a més afectat per una forta dualització entre els sectors públic i privat subvencionat.

    LA VANGUARDIA. ´Las hilanderas´, restituidas a su forma original. martes, 20 de noviembre de 2007

    ´Las hilanderas´, restituidas a su forma original

    martes, 20 de noviembre de 2007

    Null

    Las hilanderas se muestran sin los añadidos del siglo XVIII y junto a la copia que Rubens hizo de El rapto de Europa de Tiziano, el motivo del tapiz que aparece en el cuadro de Velázquez y que Palas (con casco) y Aracne comentan al fondo de la escena. “Tras Tiziano y Rubens, voy yo”, parece decir Velázquez, que se permite el virtuosismo de fijar el movimiento (de la rueca). Pintura dentro de la pintura, como había hecho Cervantes en su Quijote. Está el mito (Aracne fue convertida en araña por retar con su arte a la diosa e ilustrar una aventura erótica de su padre) y también cómo el hilo (de las hilanderas) se convierte en forma creativa, por medio de la obra de arte.

    URBANITAT. Article d’opinió de el Periódico de diumenge 18/11/2007

    18/11/2007 Edición Impresa L’HELICOIDE // RAMON FOLCH

    Urbanitat

    RAMON Folch

    Ens fèiem un fart de riure amb aquelles cartilles d’urbanitat dels anys cinquanta. Lloaven el capteniment encarcarat d’uns adolescents rossos i clenxinats, alhora que blasmaven les barrabassades de nens morens i grollers o de taujanes nenes despentinades. Eren uns llibres carques que no feien cap falta perquè la majoria ja apreníem maneres a casa.
    Aquells llibres, feliçment, ja han desaparegut. Infeliçment, però, també han desaparegut les bones maneres perquè, avui, les pautes convivencials s’ensenyen accidentalment o no s’ensenyen en absolut. Que molts nous ciutadans arribin a adoptar-les és més aviat sorprenent. El problema de certs ciclistes que prescindeixen d’ordenances i sentit comú ve d’aquí. Val més que agafem el toro per les banyes: encara més que normativa, cal educació cívica (mal que pesi a alguns bisbes…).
    Un ciclista esbojarrat m’obliga a revinclar-me just al damunt del senyal pintat al terra de la Rambla de Catalunya que prohibeix circular-hi amb bicicleta. “Pel teu carrer, fes el favor”, li dic. “¡Chúpame un huevo!”, em replica. Notable argumentació. Un infractor que insulta els vianants que prèviament perjudica no es deu sentir subjecte a cap ordenança, ja ho entenc. És un tipus incivil. No mereix compartir l’espai urbà amb els ciutadans pròpiament dits. Fins que no se l’eduqui, naturalment.
    Que els ajuntaments ho tinguin clar: les normes no serveixen per als anormals. El problema no són els ciclistes (tant de bo a la ciutat hi hagués més bicicletes que no automòbils), sinó les persones inurbanes. Cal educar-les. Primer, però, cal neutralitzar-les. I sense manies, que de contemplacions elles no en gasten gaires (avís a la pusil.lànime esquerra habitualment distreta).

    Educació proposa que les escoles siguin més autònomes i puguin seleccionar els professors

    EL PERIÓDICO 16/11/2007

    MODEL EDUCATIU DE CATALUNYA

    Educació proposa que les escoles siguin més autònomes i puguin seleccionar els professors• La conselleria prepara una llei que reforçarà l’avaluació dels centres i els docentsEFE


    BARCELONA.
    La Generalitat proposa, en la futura llei d’educació de Catalunya, que els centres puguin elaborar els seus propis projectes, alhora que les direccions vegin ampliades les seves competències i puguin consolidar el seu equip de docents i administratius i definir el perfil del professor que més els convé.

    Aquestes són algunes de les novetats que recollirà la norma, compromesa en el pacte de l’Entesa, i que el conseller del ram, Ernest Maragall, confia que pugui rebre la llum verda del Parlament en algun moment de l’any 2008.

    Maragall ha explicat que el seu equip té molt avançat l’articulat de la llei, i que immediatament farà arribar un document amb les bases als representants de la comunitat educativa per obrir un debat. També distribuirà el text entre els grups del Parlament per aconseguir el màxim acord possible.

    Funcions d’inspecció

    Les ampliades competències de la Generalitat en matèria educativa derivades del nou Estatut permetran a Catalunya desplegar per llei un model educatiu propi que girarà sobre tres conceptes: autonomia, direcció i avaluació.

    La llei preveu la creació d’un institut d’avaluació i ordenació curricular que faci un seguiment dels centres educatius i del cos de funcionaris docents, a més d’actualitzar les funcions de la inspecció.

    Aquesta norma marcarà la necessitat d’un estatut docent que reguli els aspectes generals de la professió, com la carrera professional, i es definirà l’accés a la funció pública, per al qual es requerirà el domini d’una llengua estrangera i l’ús normal de les tecnologies de la informació.

    A més, Educació proposa establir les pràctiques obligatòries per als docents que s’incorporin de nou als centres de tal manera que es convertiran, en realitat, en un sistema de selecció real d’aquests professionals, ja que podran ser rebutjats de la plaça si no compleixen els objectius.

    L’educació de 3 a 6 anys, obligatòria

    Entre altres aspectes, la llei pretén establir com a obligatori el segon cicle d’educació infantil, de 3 a 6 anys, que en l’actualitat només és optatiu, encara que en la pràctica la gran majoria dels nens ja estan escolaritzats als tres anys.

    La norma també establirà una nova organització de l’administració educativa basada en zones, consolidarà el català com a llengua vehicular i de cohesió en l’escola i recollirà per primera vegada que el servei públic d’educació a Catalunya consta d’una xarxa de centres públics i d’una altra de concertats.