Les mestres van tenir la idea d’acomiadar-nos dels nostres padrins i padrines esmorzant junts al pati…i així ho vam fer, durant la última setmana del curs.

Uns dies abans vam fer un marc per posar la foto que ens havíem fet el dia que ens vam conèixer. Era molt xulo i els hi va agradar molt quan els hi vam donar després de l’esmorzar, així tindrien un record nostre.
Ells també ens havien preparat un obsequi, un punt de llibre!! Que de ben segur utilitzarem aquest estiu amb els contes que llegirem. Va ser una bona pensada!

Després d’esmorzar encara vam tenir temps de jugar tots plegats. Uns vam jugar a futbol i altres vam buscar ombres per xerrar una estona més.

Hi va haver un petit accident. En Miquel es va fer un nyanyo al cap i els padrins i padrines es van preocupar molt, el van curar molt bé, posant-li gel, però com en Miquel és un xicot molt valent de seguida se li va passar l’ensurt.
Aquí teniu les fotos de com n’ estàvem de contents compartint aquests moments!

Moltes gràcies padrins i padrines per la vostra feina i dedicació i us esperem el proper curs, a PRIMERRRRRR…!!

Comiat padrins from M. Martin on Vimeo.

En l’últim ambient de “Teatre”, vam fer uns curts d’animació.
El Jérèmi, pare de la Maïen i càmera de professió, es va oferir a ajudar-nos i com estava relacionat en el projecte transversal del MÓN DEL CINÈMA, vam pensar que era una molt bona idea.

Ell, ens va proposar que utilitzéssim joguines de la classe i que penséssim una història amb un o uns protagonistes, al voltant dels quals crear una acció.
…i així ho vam fer, aquí teniu els nostres resultats:
– El primer va ser una història d’uns caçadors primitius i ho vam fer amb cliks de playmòbil-
– El segon, va ser amb els Legos i la història va anar sorgint sobre la marxa
– El tercer, ens va costar una mica més perquè vam triar uns personatges que tenien la dificultat d’aguantar-se drets. El Jérèmi ens va donar la idea d’utilitzar un truc. (el blu-tac, va anar força bé)

El més sorprenent va ser quan veiem passar totes les fotografies tan ràpidament que semblava una pel•lícula.
Vam aprendre que s’havia de tenir molta paciència en fer aquesta feina, perquè l’acció havia de passar molt lentament i els moviments del personatges eren molt, molt, molt, curts.

Ja sabem una cosa més!!

CURTS ANIMATS P5 from M. Martin on Vimeo.