La formació de paraules
Les llengües incorporen constantment unitats lèxiques noves. I ho fan mitjançant procediments diversos:
1. Modificant elements preexistents: derivació, composició, habilitació.
2. Adaptant elements d’altres llengües: manlleus.
Aquestes paraules noves s’anomenen “neologismes”.
UN NEOLOGISME és una unitat lèxica nova (des del punt de vista formal o semàntic) creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua.
Per exemple, seria un neologisme la paraula xat, forma adaptada ortogràficament de l’anglès chat; així com també ho seria el mot sinònim tertúlia, en l’accepció que significa el ‘fet de comunicar-se diverses persones interactivament i en temps real a través d’Internet’.
L’organisme que s’encarrega de la normalització dels neologismes catalans és el TERMCAT.
Escolta”Déjà-vu” una cançó del grup “Els amics de les arts” està construïda a partir de manlleus. Sabries dir ara què és un manlleu i de quina mena de manlleus es tracta?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Bajskva64u4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
MANLLEUS
Un MANLLEU és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra.
Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de PRÉSTEC lingüístic. Així, per exemple, el mot soprano és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.
Al llarg de la història, i segons les tendències de cada època, el català -com fan totes les llengües- ha manllevat elements d’idiomes diferents.
El fons bàsic del lèxic català és, en la major part, el del llatí vulgar. Tenim també una quantitat enorme de mots d’origen grec, molts dels quals ens han arribat a través del mateix llatí. I d’altra banda hi hauria un substrat preromà (influències de llengües parlades al territori català abans de la colonització romana).
A més, en la formació del català hi han intervingut altres llengües, de les quals procedeixen manlleus diversos:
GERMANISMES: espia, fang, guerra, guarir, lleig, sabó, Albert, Guillem…
ARABISMES: aljub, albercoc, arracada, duana, llimona, magatzem, matalàs, setrill, xaloc, Albufera, Alcúdia, Benidorm, Binissalem…
OCCITANISMES: ambaixada, ballar, capellà, frare, homenatge, rossinyol …
CASTELLANISMES : alabar, borratxo, buscar, duro, entregar, llàstima, preguntar, taquilla, tarda, xato…
GAL·LICISMES : biberó, bitllet, cabaret, carnet,clixé, menú, somier, xofer…
ITALIANISMES: aquarel·la, bravo, casino, miniatura, pallasso, piano, soprano…ANGLICISMES : beisbol, càmping, club, esport, esprai, formatar, futbol, golf, handbol, pòster, robot, tennis, vàter, whisky, xutar…