Recursos per treballar el pintor agrupats en un  Symbaloo

Webquest para niños de educación infantil sobre el pintor Joan Miró.

Nivel: Educación Infantil                    Autora: Montserrat Friera Álvarez

Área: Comunicación y Representación      Email: monserrafa@educastur.princast.es

Webquest adreçada al Cicle Inicial sobre el pintor Joan Miró

Presentació de les primeres obres i aspectes més rellevants de Joan Miró.

Consta de 31 diapositives

Webquest adreçada a Cicle Superior amb guia didàctica per els professors amb objectius, continguts, avaluació….

Feta per :

Anna Teixidó i Cairol

ateixid8@xtec.cat

• La intenció d’aquest conte és introduir als nens en el món de Miró mitjançant una història inventada sobre alguns aspectes de l’obra de l’artista. El conte està dividit en cinc fases, en les quals hi ha cinc composicions de Miró que els nens poden completar amb colors, segons el seu criteri, per a així completar l’aventura que us proposem. * EXPLICACIÓ DE LES CINC FASES: A) ELS ULLS L’ull és la imatge que usa Miró per a assenyalar la presència de l’home en la seva obra. És un ull amb existència pròpia que mira i atreu la nostra vista, és una presència física i vital, nucli de les composicions i un element accentuat del seu indiscreta insolència. Sempre està pintat amb una funció molt concreta, heus aquí els diferents ulls, de vegades sols i altres vegades en conjunt. L’ull és l’inici a partir del qual volem descobrir tot la resta. B) ELS ANIMALS Estan tractats sempre en la deformació de la imaginació dels quals solament ens vol suggerir la seva presència però no interpretar la seva forma real. Així alguns elements com: un bec, potes o les ales que adquireixen més importància i la seva deformació està feta en funció de la composició estètica, de manera que de vegades solament una part de l’animal és suficient. C) ELS INSECTES Són molt importants per a Miró ja que sol augmentar la seva grandària. Aquests li ofereixen a l’autor jugar delicadament amb els ullets, potes i pèls, són ús icones rítmiques equilibrats que ens fan pensar en el grandiós de la vida.
• 4. D) LES CONSTEL·LACIONS Les constel·lacions en l’espai còsmic són tota una riquesa de formes estructurades i de relació molecular semblant al plàncton marí. Estrelles, estels, el sol, la lluna, les trajectòries astrales formen l’expressió dinàmica del joc creatiu. L’ús del color negre en les constel·lacions és perquè no li interessa a Miró la lluminositat sinó l’equilibri còsmic dels molts elements que formen el llenguatge. E) ELS HOMES Quan ens referim als homes, s’inclou també la figura femenina ja que l’element més diferenciador és el sexe. Per altra banda a les figures se’ls adjunten totes les possibilitats orgàniques dels altres elements. La metamorfosi és intencionada, així es pot veure a l’home-bestiola, a l’home-muntanya, a l’home-fil, etc . En conjunt, els personatges no tenen relació entre ells, no hi ha una intercomunicación, però sí una evidència de contacte lúdic i una consciència de desig i simpatia, marcada per la seva pròpia condició. Creiem que està clar que en tota l’obra de Miró les formes es barregen i formen una unitat formal, des de l’element més petit com pot ser un punt fins a la superfície més gran de color. Es podria escriure de molts aspectes interessants i complexos a nivell del llenguatge, des de la cal·ligrafia al gest, des de la pau a la tensió, del color i de la seva absència. Andreu Terrades

Galeria  de quadres de Joan Miró