Conte ” Una mà de contes ”

El pescador i la pescadora han sortit a pescar amb la seva barca. Preparen les canyes i llancen els hams. Però passa una estona i els peixos no piquen, així que el pescador decideix cantar la cançó del “Peix, peixet”.

A la pescadora, la idea del seu home li sembla una mica estrambòtica i ho diu al pescador. Però el pescador pensa que no hi perd res per provar-ho, i es posa a cantar: “Peix, peixet, de la canya de la canya. Peix, peixet, de la canya al sarronet!”

I vet aquí que un peix sent la cançó del pescador i pica. I el pescador el pesca. El pescador torna a cantar, i pesca un altre peix. I cada vegada que el pescador canta la cançó, pesca un peix. I és clar, canta que cantaràs, la barqueta és plena de peixos que ha pescat el pescador.

El pescador està tan content que es posa a fer bots d’alegria damunt la barca. Però resulta que ho fa amb tanta mala sort que cau a l’aigua i el pescador s’enfonsa. S’enfonsa tant, que gairebé arriba fins al fons del mar. No sap cap a on ha de nedar per tornar a la barca. El fons del mar és fosc. Està ben desorientat.

A la barca, la pescadora està molt amoïnada i crida el seu marit, però ningú no li contesta. I és que el pescador no sent la pescadora.

De sobte, la pescadora té una idea. El pescador havia cantat la cançó del “Peix, peixet”, i els peixos l’havien sentit. Potser si ella també la cantava, el pescador la sentirira i podria tornar a la barca.

La pescadora es posa a cantar i, al fons del mar, el pescador comença a sentir la veu de la seva dona. Neda seguint la veu de la seva dona fins que veu l’ham de la canya de la pescadora. Agafa el fil ben fort i l’estira un parell de vegades. La pescadora nota l’estrebada i recull el fil ràpidament. Estira que estiraràs, la pescadora acaba pescant el seu marit, com si fos un peix.