En aquest capítol d'”Una mà de contes”, una il·lustradora posa imatges a la història d'”El barret màgic”. Amb un pinzell, pinta els personatges sobre les pàgines d’un llibre. Hi havia una vegada un noi que es va escapar de casa. Vivia esclavitzat per un home cruel que no el deixava sortir al carrer. El noi es va trobar un ancià venerable que, en realitat, era un bruixot. El vell li va donar un barret amb poders màgics que el faria invisible cada vegada que se’l posés. El noi va caminar fins que es va fer fosc. Al desert va veure uns llums, però va tenir por d’acostar-s’hi, ja que podien ser els seus perseguidors. Aleshores, va decidir provar si el barret funcionava. Se’l va posar i es va fer completament invisible. En acostar-se als llums, es va adonar que venien d’un magnífic palau construït enmig del desert. Hi va entrar i va travessar sales i cambres. En una habitació va trobar una noia molt bonica que llegia un llibre. Era una princesa, la filla predilecta de l’emir. Només veure-la, se’n va enamorar. Tot i que era invisible, la noia li va parlar. El noi li va demanar com era que sabia que ell era allà, ja que era invisible. La princesa li va respondre que tot estava escrit en el llibre que llegia i que el llibre deia que el noi era el seu amor. Aleshores, el noi es va treure el barret i tots dos van fer-se una forta abraçada. Els llibres ho saben tot. I el llibre de la princesa deia que tots dos es casarien, tindrien quatre fills i viurien feliços.

Conte per explicar als voltants de St.Jordi