Peix, peixet

Conte ” Una mà de contes ”

El pescador i la pescadora han sortit a pescar amb la seva barca. Preparen les canyes i llancen els hams. Però passa una estona i els peixos no piquen, així que el pescador decideix cantar la cançó del “Peix, peixet”.

A la pescadora, la idea del seu home li sembla una mica estrambòtica i ho diu al pescador. Però el pescador pensa que no hi perd res per provar-ho, i es posa a cantar: “Peix, peixet, de la canya de la canya. Peix, peixet, de la canya al sarronet!”

I vet aquí que un peix sent la cançó del pescador i pica. I el pescador el pesca. El pescador torna a cantar, i pesca un altre peix. I cada vegada que el pescador canta la cançó, pesca un peix. I és clar, canta que cantaràs, la barqueta és plena de peixos que ha pescat el pescador.

El pescador està tan content que es posa a fer bots d’alegria damunt la barca. Però resulta que ho fa amb tanta mala sort que cau a l’aigua i el pescador s’enfonsa. S’enfonsa tant, que gairebé arriba fins al fons del mar. No sap cap a on ha de nedar per tornar a la barca. El fons del mar és fosc. Està ben desorientat.

A la barca, la pescadora està molt amoïnada i crida el seu marit, però ningú no li contesta. I és que el pescador no sent la pescadora.

De sobte, la pescadora té una idea. El pescador havia cantat la cançó del “Peix, peixet”, i els peixos l’havien sentit. Potser si ella també la cantava, el pescador la sentirira i podria tornar a la barca.

La pescadora es posa a cantar i, al fons del mar, el pescador comença a sentir la veu de la seva dona. Neda seguint la veu de la seva dona fins que veu l’ham de la canya de la pescadora. Agafa el fil ben fort i l’estira un parell de vegades. La pescadora nota l’estrebada i recull el fil ràpidament. Estira que estiraràs, la pescadora acaba pescant el seu marit, com si fos un peix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *