Lipori és una paraula que significa la vergonya benvolent que se sent quan un amic està fent el ridícul. Aquesta sensació de vergonya aliena, ho recordo perfectament, va ser el que vaig sentir quan el meu amic, Erasto Mpemba, va aixecar la mà per fer una pregunta al Dr. Osborne, un físic que el director del nostre institut havia convidat a fer una conferència sobre “La Física i el desenvolupament de Tanzània”.

Sabia la pregunta que el meu company volia fer (des de feia anys era un tema que el turmentava), i havia intentat dissuadir-lo. Sabia també la reacció de riure que provocaria entre els companys i d’enuig entre alguns dels professors. El que no sabia ningú era quina seria la reacció del conferenciant. La conferencia havia estat curta i interessant. No tots els anys ens visitava un professor universitari i allò que en un institut de la capital podia ser normal, al nostre centre, el Mkwawa High School de Magamba, era un fet excepcional. L’Erasto des del primer moment que es va iniciar el col·loqui va aixecar la mà. El director havia presentat el conferenciant i ara donava paraules fent veure que no veia la mà de l’Erasto. Assenyalava altres alumnes que preguntaven sobre les proves d’accés a la universitat o sobre temes de cosmologia. Va ser el Dr. Osborne qui va animar l’Erasto a fer la seva pregunta. Els alumnes, que fins ara havien tingut un comportament excel·lent, van començar a moure’s i a fer soroll. L’Erasto va dir: “Per què l’aigua calenta es congela abans que la freda?”. Els riures i els comentaris sobre la que al nostre institut ja es coneixia com la “física de Mpemba”, van inundar la sala. El Dr. Osborne no entenia què passava, però va estar molt simpàtic, li va demanar a l’Erasto que repetís la pregunta. Llavors es va fer un gran silenci, l’Erasto va dir: “Si s’agafen dos gots idèntics amb iguals volums d’aigua, un a 35° C i l’altre a 100° C i els fiquem en un frigorífic, es congela abans l’aigua que estava a 100° C. Per què?”. El Dr. Osborne es va mostrar molt interessat. El primer que va fer va ser preguntar-li si havia fet l’experiment. Recordo que l’Erasto li va dir que des de feia cinc anys, quan havia descobert per casualitat que així podia fer gelats més ràpidament, l’havia repetit molts cops i sempre amb el mateix resultat. El Dr. Osborne va dir que no sabia quina resposta donar-li, però que li prometia fer l’experiment quan tornés a Dar es Salaam.

Al dia següent, tot l’institut parlava de l’Erasto. La majoria de companys i professors pensaven que els havia avergonyit fent aquella pregunta, i que el seu objectiu era plantejar al Dr. Osborne un problema que no fos capaç de resoldre. El nostre director es va mostrar més comprensiu i ens va demanar que féssim l’experiment. La setmana següent van canviar moltes coses. Els alumnes i el director van fer l’experiment i van poder comprovar astorats que l’Erasto tenia raó. Des de la capital, el Dr. Osborne va trucar al director per explicar-li que havia hagut de renyar un ajudant seu que havia manipulat els resultats, perquè segons ell “havia repetit l’experiment molts cops i no aconseguia que li donés el resultat correcte”. L’Erasto va rebre una invitació del Dr. Osborne per visitar el seu laboratori i per fer un article conjuntament amb ell sobre l’experiment, que es publicaria en una revista científica.

En poques setmanes, la sensació de vergonya aliena va passar a la d’orgull de tenir un amic famós. Això va passar ja fa molts anys, el 1969. Avui quan algun físic es pregunta perquè l’aigua calenta es congela abans que l’aigua freda, un problema que continua obert, acostuma a recordar que Aristòtil, fa més de dos mil anys, i Descartes, fa quatre segles, ja s’havien adonat d’aquest efecte Mpemba, però també es recorden d’aquell estudiant de secundària d’un país africà que va haver de suportar les burles de companys i la incomprensió de professors i amics per defensar els fets i la ciència davant del dogmatisme i de les idees preestablertes.

Siki Buhemba