Cançó del retorn

Torno a sentir el cant
de la meva mare,
les olos em porten
records oblidats.
Reconec la casa,
els carrers del barri,
veïns i teulats.

El cor ho amagava
res no s’ha perdut.
Tresor de memòria
que ens guarda vivències
entre llum i ombres
d’aquells anys llunyans!
Ah…

Qui sóc? , em pregunto.
El que ara sóc,
el que pensa i plora
pel món retrobat?
O el que viu en mi,
que s’ha fet un lloc
més enllà del mar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *