Cançó de l’esperança i el record

Fugim de la guerra
del nostre país
cerquem un refugi
on menjar i dormir,
on trobar feina,
on tenir uns amics.
Un peu a la terra,
un banc, un pedrís
per seure i cantar,
per tornar a somniar,
per respirar l’aire
d’una vida nova,
tenir l’esperança
d’un cel sempre blau
que esborri la manca
de llum i de pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *