Cançó de les dues cultures

Jo sóc català, jo sóc català,
però, però també jo sóc veneçolà.

Currutà cutim cutà curru cutà sóc català,
currutà cutim cutà i també sóc veneçolà.
Lai lara lai lara lai lara lara.

On és el misteri
de tanta riquesa?
És fàcil d’entendre:
transmeten la pàtria
els pares i els avis
i tanta altra gent
que han fet país.
La pàtria és també
el que ens han donat
llunyanes cultures
que ens reben i estimen
o ens porten a casa
costums i cultura
del seu petit món.

Jo sóc català i també sóc veneçolà_i català.
Sóc català i també veneçolà.
Jo sóc català i també sóc veneçolà i català
Veneçolà, tam, titi, tam, tam titi ti Català.

One thought on “Cançó de les dues cultures

  1. joan

    Nosaltres que som de can sorts també vam fer la cantania i em porta bons records de quan la vaig fer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *