
L’ànima, com a part fonamental de l’estudi filosòfic, té un component poètic, emotiu, sentimental que fa al pensament participar de la seva forma més enllà de la capacitat per conèixer-la.
Rene Descartes, dedicà la seva darrera gran obra,” Les passions de l’ànima”, a la recerca dels moviments, les emocions, els sentiments i l’estructura de l’ànima. El motiu: que l’ànima és més fàcil de conèixer, pel nostre enteniment, que no pas el cos. Això és degut a la similitud entre el pensament i l’esperit, i la dificultat per trobar, de forma clara i distinta, una veritat sobre els cossos materials.
Així doncs, la tesi del racionalisme manté que som més aviat propers al nostre esperit que al nostre cos. I això, té fortes repercusions filosòfiques, socials, i, fins i tot, polítiques. Quines??
I si ens ho plantegem, i ho discutim?