Els aforismes són sentències breus que condensen tot un pensament i que, a més, ens volen fer reflexionar sobre algun aspecte, no evident, del que diuen.
Es tracta, en aquesta activitat, d’elaborar alguns aforismes al voltant del tema que ens ocupa: LA VERITAT.
I de dir la nostra sobre el que la resta de companys diuen!!
Alguns exemples d’aquest tipus de sentència sobre la temàtica poden ser:
La verdad se corrompe tanto con la mentira como con el silencio.
Marco Tulio Cicerón (106 AC-43 AC) Escritor, orador y político romano.
Como todos los soñadores, confundí el desencanto con la verdad.
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filósofo y escritor francés.
La verdad es hija del tiempo, no de la autoridad.
Sir Francis Bacon (1561-1626) Filósofo y estadista británico.
Nunca se alcanza la verdad total, ni nunca se está totalmente alejado de ella.
Aristóteles (384 AC-322 AC) Filósofo griego.
Lo verdadero es siempre sencillo, pero solemos llegar a ello por el camino más complicado.
George Sand (1804-1876) Escritora francesa.
Sólo hay una verdad absoluta: que la verdad es relativa.
André Maurois (1885-1967) Novelista y ensayista francés.
La veritat és un cub, per moltes voltes que li donguis és sempre la mateixa.
Ben vist: i segurament, per moltes voltes que faci, aquest cub que anomenem “veritat” ens mostra les mateixes “arestes”, i perills…
La veritat és un antídot que ens pot salvar, però pot causar efectes secundaris.
…Efectes de quin tipus? Acceptació de la realitat? Descoberta d’un mateix…tot i que no ens agradi??
Potser la veritat té el poder de desenmascarar tot el que, diàriament, ens amaguem a nosaltres mateixos. En aquesta línia el teu “antídot” em sembla interessant.
la veritat mai és del tot certa sempre hi ha una mentida amagada en ella.
Sempre s’ha d’anar amb la veritat per davant encara que puguis perjudicar alguna persona important.
La veritat és un medicament pel cos i l’ànima. De vegades és amarg i costa de pair. De vegades és dolç i ens eleva els sentits. Però sempre és necessari per guarir de la ignorància i la falsedat.
Hi ha una veritata absoluta, però aqueta està per sobre de l’individu que l’interpreta.
La mentida només està en mans dels que saben la veritat.
La veritat és com l’horitzó, no el pots tocar però tens la certesa que hi és.
Sabent la veritat, mai podem caure dos cops en un mateix forat.
Entenc la veritat com un ésser nu enmig d’un ball de disfresses.
És a dir, personalment la veritat ha de ser pura i absoluta per poder considerar-la com a tal, sense artificis (en aquest cas, disfresses que representen la mentida). I la mentida no és més que això, la veritat disfressada, alterada i deformada.
Concordo amb el que s’ha dit als comentaris anteriors, realment costa definir què és la veritat sense recòrrer als tòpics.
En el camp de la veritat els sentits no són de fiar. Poden ser de gran ajuda per percebre la realitat, però alhora poden convertir-se en una cortina de fum que cobreixi la veritat.
És difícil conèixer la veritat d’uns fets quan no tenim proves que ens la demostrin.
Al coneixement sempre l’acompanya la veritat.
La veritat és com la lluna, a vegades la veiem parcialment o no la podem veure, però, malgrat tot, continua existint.
També podem associar aquesta comparació amb els diferents punts de vista que podem tenir de la veritat, ja que la lluna ens la podem mirar des de diferents llocs del planeta, la podem veure diferent, però sempre serà la mateixa lluna.
Vivim sabent la veritat, però tot i així la continuem buscant.
La veritat absoluta només existeix en l’individu que no percep la mentida que s’hi amaga darrere.
La veritat absoluta és com una agulla en un paller.
– La veritat és, a vegades, incòmoda, però sempre necessària.
– Hi ha moltes maneres de dir la veritat; aquesta és relativa. Però només hi ha una possible manera de mentir; no dient la veritat.
– Per poder conèixer la veritat objectiva, cal saber que aquesta és subjectiva.
La veritat és difícil d’amagar i amb el temps no la pots ocultar. Quan la dius provoca mil sensacions diferents i la majoria de vegades acaba tenint conseqüències.
La veritat i la mentida són dos anelles entrecreuades. Una no ÉS si l’altre no EXISTEIX.
És a dir, personalment, crec que la veritat absoluta no existeix i cada mentida es una veritat parcial.
La mentida, és causada per por a les conseqüncies de la veritat.
Saber acceptar la veritat i poder-la assimilar requereix un aprenentatge, que, tot i que sigui costós, és necessari.
La veritat només pot ser coneguda pels ignorants.
Dir que es pot assolir la veritat absoluta, és un error. És com aquell que reflexiona sobre l’infinit, i diu que com que cada vegada s’hi apropa més, al final hi arribarà.
La veritat s’obté de restar l’ignorància i l’imaginació de la mentida.
En la recerca de la veritat trobem un camí ple de mentides.
La veritat està escrita en tinta invisible, tant sols alguns tenen la clau per descobrir-la.
La veritat és l’enigma més complex creat per l’home.
La veritat de cadascú, mai serà la veritat dels altres.
La veritat només la saben els que l’han viscut; el que diuen els altres, són mentides.
La recerca de la veritat és com pujar una muntanya: el més important no és arribar a trobar-la, sinó tot el que aprens pel camí.
Comentari: a mi personalment m’han agradat diversos aforismes. Ara bé, el que m’ha cridat més l’atenció és el del Sergi Bosch, ja que m’ha fet pensar força i he arribat a la conclusió que tenia tota la raó. Està molt bén aconseguit.
“Mentir es deformar o amagar la veritat, la qual s’amaga darrere del mentider.”
Comentari:
Tots els aforisme que he llegit m’han fet pensar bastant sobre el que és la veritat i la mentida. Són com el blanc i el negre, tan llunyants i a la vegada tan aprop. Un dels aforisme que m’ha cridat l’atenció és el del Pablo, el qual crec que s’equivoca…
Pablo Vila:
“la veritat mai és del tot certa sempre hi ha una mentida amagada en ella.”
Segons la meva opinió, la veritat esta pura, lliure de mentires. La veritat és el que realment ha passat, però els que no hi som quan va passar, nomes podem saber-ne una part, una veritat parcial.
Comentari: Un cop llegits tots els aforismes, he arribat a diverses conclusions. Una d’elles és que hi ha gent, que ha confós una mica el sentit de l’aforisme i enlloc de referir-se a la veritat, s’ha referit a la mentida. També crec que malgrat que un aforisme és un pensament personal abreujat , també ha de tenir una base de lògica i raonament. Alguns dels aforismes que he llegit tenen un nivell important de contradicció ja que barregen tots dos conceptes com si fossin un de sol . Per mi, la mentida és mentida i la veritat és veritat. Malgrat tot, sí que és cert que hi han veritats relatives i veritats absolutes, ara bé, la mentida sempre serà una mentida.
Després de llegir tots els aforismes he arribat a una conclusió: cadascú té un concepte diferent sobre la realitat.
De tots els aforismes em quedo amb el del Bernat. quan el vaig llegir em va semblar extrany, però com més me’l llegeixo més sentit hi trobo i crec que està molt ben aconseguit. I si bé t’ho mires, té tota la raó, ja que només podras conèixer la veritat si abans has sigut ignorant. Si no ets ignorant vol dir que ja has conegut la veritat.
No acabo d’estar del tot d’acord amb l’aforisme de l’Alba Aubach. Crec que ha sigut massa agoserada a l’hora d’escriure “el que diuen els altres són mentides”. potser els altres no han viscut la situació, però no per això hagin de dir mentides.
Ha quedat molt clar, com diu la Carla, que tothom té la seva opinió i la seva forma de veure les coses.
Alguns dels aforismes que he llegit els trobo rebuscats i poc entenedors. Que poden crear confusions, vaja. En canvi, n’hi ha que amb una sola llegida ja entens què vol explicar qui ho ha escrit. I utilitzar una comparació, tal i com ha fet l’Albert Vega o la Natàlia, ajuda força.
Tot i així, es preté arribar a alguna conclusió, amb tots aquests comentaris? Hi ha una resolució final?
La veritat es troba detectant la mentida
Bé, en general tots els aforismes que m’he llegit són molt correctes.
Si n’hagués de triar un, em quedaria amb el de la Marina, ja que és molt realista. Cadascú té la seva veritat sobre les coses, i aquesta mai serà la mateixa que les de les altres persones, cada individu té la seva veritat i opinió.
Jo crec que la del Rober Pazos és la més encertada, perquè: Què és la veritat sense la mentida? La veritat no ÉS si no hi ha mentida.
Per descobrir la veritat, abans s’ha d’haver experimentat la mentida.
La veritat és, independentment del coneixement humà.
comentari: personalment l’aforisme que més m’ha agradat és el del Bernat, ja que quan comences a pensar-hi una mica, t’adones que es generen un conjunt de contradiccions, i és molt difícil arribar a una conclusió.
També m’ha agradat el comentari del Jordi, que quan el llegeixes sembla molt complex, però si t’hi poses a pensar de seguida li trobes sentit.
Jo personalment hem quedo amb el del Bernat ja que hem va fer pensar molt.
Ja que si ets ignorant vol dir que no saps res, però, en el moment que conèixer les veritat (per tant, ja saps alguna cosa) deixés de ser ignorant. Per tant, la veritat absolta no pot ser coneguda.
Crec que és mol complex, però aquesta complexitat és
l’essència dels aforismes.
COMENTARI: jo personalment em quedo amb l’aforisme del Jordi Fígols. Crec que mitjançant la comparació que ell utilitza, la veritat és un ésser nu enmig d’un ball de disfresses queda reflectit clarament una de les interpretacions que es pot fer del seu aforisme: només hi ha una veritat absoluta, la resta és una veritat disfrassada de mentida
Crec que la majoria dels aforismes que han escrit els meus companys són molt encertats, però el de Domènech Aguilar, “SEMPRE S’HA D’ANAR AMB LA VERITAT PER DAVANT ENCARA QUE PUGUIS PERJUDICAR ALGUNA PERSONA IMPORTANT”, personalment penso que és molt encertat, ja que sempre hem de dir la veritat, poden fer mal al saber-la però més mal és viure en una mentida, si descobreixes algun dia la veritat.
Jo em quedo amb l’aforisme de l’Albert Vega, ja que penso que és molt encertat perquè abans d’arribar a trobar la veritat has de formular opinions i adquirir suficients coneixements, i crec que això és el que realment té importància i t’enriqueix intel·lectualment.
Només totes les mentides ens poden aportar la veritat absoluta, però la recerca d’aquestes es interminable.
Estic d’acord que tohom té una concepció lleugerament diferent de la veritat. Més que res, considero que pot ser degut a que és difícil, fins i tot impossible, poder conéixer la veritat absoluta.
Hi ha molts comentaris que m’han agradat i que m’han fet reflexionar sobre el tema.
L’aforisme del Gerard el trobo molt encertat.
“La veritat és un cub, per moltes voltes que li donguis és sempre la mateixa.”
Reflexiono que, miris des del punt de vista que et miris la veritat, aquesta mai canvia, sempre és la mateixa.
Gerard Sallent:
Tots els aforismes que he llegit més o menys els he trobat correctes. Hi uns quants que m’han agradat més que els altres.
El que més m’ha agradat a sigut el de Gerard Sallent: “La veritat és un cub, per moltes voltes que li donguis és sempre és la mateixa”.
Ja que expressa que la veritat és igual te la miris com la miris. I a part ho expressa d’una manera molt curiosa, utilitzant un cub.
He estat llegint tots els aforismes dels companys i els posteriors comentaris, i he arribat a la conclusió de que no en puc escollir cap per comentar perquè si que tots tracten sobre la veritat, però cadascú se l’agafa, per dir-ho d’una manera, des d’un punt de vista diferent. Cada aforisme et fa pensar bastant i segurament amb uns hi estic més d’acord que amb els altres però suposo que el què hi diu en cada un d’ells és veritat per qui l’ha escrit.