Parlem de creença quan estem segurs d’una cosa encara que no tinguem proves per demostrar-la. Aquesta incapacitat per a justificar les nostres creences és el que distingeix aquest estat de l’autèntic coneixement.

El que es dóna, doncs, és un estat de consciència que ens permet abordar una problemàtica amb una aparent seguretat que rau, sovint, en l’experiència. Malgrat tot, confonem aquesta creença amb un coneixement consistent suportat per proves o per argumentacions correctes.

Fonamentalment, per tant, la creença ens eleva per sobre de l’opinió i ens permet alimentar unes seguretats cognoscitives. Però no estem, encara, en la certitud del coneixement.