aristoteles_etica-a-nicomaco.pdf

Estagira, Tràcia, 384 aC – Calcídia, Eubea, 322 aCFilòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història. 

Representació del filòsof Aristòtil en l’obra Aristòtil contemplant el bust d’Homer, del pintor holandès Rembrandt –Corel Professional Photos

Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia. A divuit anys ingressà a l’Acadèmia. Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren. A la mort del mestre (347), Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpil·lis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica. D’Assos passà a Mitilene; d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia. En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre. Aristòtil, que atribuïa una gran importància a l’educació dels prínceps, acceptà; d’aquests anys daten probablement les seves obres polítiques. Quan Alexandre fou nomenat regent (340), Aristòtil, després d’una estada de quatre o cinc anys a Estagira, tornà a Atenes, on fundà una escola pròpia, el Liceu.La seva docència s’hi repartia entre els ensenyaments esotèrics o acroamàtics, sobre les qüestions més abstractes i difícils, i elsexotèrics, accessibles al gran públic. Els primers eren impartits durant passejades amb els deixebles sota els pòrtics o pel jardí: d’aquí ve el terme de peripatètica aplicat a l’escola (peripateín, en grec ‘passejar’). Al Liceu, Aristòtil reuní la primera gran biblioteca del món; també mapes i un museu d’objectes d’història natural. A la mort d’Alexandre (323) marxà a Calcídia, on morí l’any següent. L’obra escrita d’Aristòtil pot ésser dividida en tres grans seccions: escrits populars, en forma de diàleg; memòries i col·leccions de materials per als tractats científics, i obres científiques. Llevat de la Constitució d’Atenes (única de conservada de les 158 descripcions de constitucions gregues), tots els escrits conservats pertanyen a la tercera secció. Els diàlegs són de l’època de l’Acadèmia; Diògenes Laerci en cita dinou títols, entre els quals: Protrèptic, Sobre la filosofia i Sobre la monarquia. Totes les següents són obres científiques, de l’època de maduresa.L’Órganon és el conjunt dels tractats de lògica. Són obres de filosofia natural: Física, Del cel, De la generació i de la destrucció i Dels meteors. Del món és probablement apòcrifa. Sobre psicologia: De l’ànima i els tractats que reberen després el títol col·lectiu de Parva naturalia. D’història natural: Història dels animals, De les parts dels animals, Del moviment dels animals i De la generació dels animals. Segueixen alguns tractats apòcrifs sobre qüestions matemàtiques, òptiques, musicals i fisiològiques. La Metafísica tracta de les qüestions més generals. La moral és recollida en tres tractats: l’Ètica a Nicòmac, la Gran Moral i l’Ètica a Eudem. Finalment hi ha la Política, la Retòrica i la Poètica. Hom en conserva, també, algunes cartes i poemes.