Sovint es confon què entèn Plató per Idea. El més habitual és barrejar-lo amb Concepte. Això es degut al paper d’Universal que té la Idea. Si bé, tota idea és, de fet, un concepte (ja que dóna unitat a una pluralitat d’individus), no podem perdre de vista la categoria ontològica (o sigui la realitat) que la Idea Platònica té. Més enllà d’una simple representació, Plató sempre dóna a les idees el caràcter d’existents, i, per tant, supera el simple concepte.

Hem d’acceptar, doncs, que en l’obra platònica, queda assumit que la idea és un concepte que té autèntica existència, i que, a més dóna realitat als particulars dels quals és el model.

Cal entendre, finalment, que la Idea és el fonament metafísic de la realitat, la qual cosa deixa enrrere la funció del concepte de ser una simple aprehensió. Recordem com, des de la pròpia al·legoria de la caverna, Plató parla de la visió necessària per a la contemplació de les idees: contemplació que va molt més enllà de l’esmentat acte de representació.