Monthly Archives: octubre 2007

Què és una idea, en Plató

Hèctor i Andròmaca

Sovint es confon què entèn Plató per Idea. El més habitual és barrejar-lo amb Concepte. Això es degut al paper d’Universal que té la Idea. Si bé, tota idea és, de fet, un concepte (ja que dóna unitat a una pluralitat d’individus), no podem perdre de vista la categoria ontològica (o sigui la realitat) que la Idea Platònica té. Més enllà d’una simple representació, Plató sempre dóna a les idees el caràcter d’existents, i, per tant, supera el simple concepte.

Hem d’acceptar, doncs, que en l’obra platònica, queda assumit que la idea és un concepte que té autèntica existència, i que, a més dóna realitat als particulars dels quals és el model.

Cal entendre, finalment, que la Idea és el fonament metafísic de la realitat, la qual cosa deixa enrrere la funció del concepte de ser una simple aprehensió. Recordem com, des de la pròpia al·legoria de la caverna, Plató parla de la visió necessària per a la contemplació de les idees: contemplació que va molt més enllà de l’esmentat acte de representació.

UNIVERSAL

White Center

Què és un Universal? D’entrada, alguna cosa una que en diem d’una pluralitat; o bé, allò que d’unitari apareix en una multiplicitat. Per tant, representa la forma d’un contingut múltiple. Així com diem que els individus realitzen, de forma concreta, les característiques que els hi són pròpies, l’Universal realitza l’essència del conjunt d’individus.

Però és conegut de manera directa? Què coneixem? Sembla evident que el primer que ens apareix són els individus concrets (aquesta taula, aquella cadira, aquell home…), però els conec com a tals degut a que exemplifiquen allò que realitzen respecte de l’Universal sota el qual cauen. Són taules, cavalls, homes, perquè puc reconèixer-los en tant que inidividus que comparteixen les característiques atribuides a l’Universal.

Llavors, què és el primer que coneixem? Quin és l’ordre lògic del coneixement?

Conec el món perquè en conec les característiques formals dels individus que hi són, que el constitueixen. Així, el primer que conec són les essències. O bé hi ha altres formes de contemplar aquesta qüestió?

CONCEPTE

Què és un concepte? Sense voler jugar a les definicions, ja que tanquen i delimiten el camí de la comprensió per lliurar-lo al de la memòria, val la pena intentar donar-hi algun tipus de comprensió.

En primer lloc, el concepte és el factor més senzill dels que intervenen en el pensament i la ciència. Els conceptes són els elements dels que estaran formats els judicis; per tant, l’acte de l’aprehensió dels conceptes no afirma ni nega res sobre ells. No entra en el joc de la veritat i la falsedat: “arbre”, “cavall”, només són. No enuncien res sobre el món. Són la primera estructura per a la seva comprensió.

Això que puc aprehendre en el senzill acte -i simple- de captar intel·lectualment una imatge mental dels objectes es dóna de manera indivisible. Les notes caraterístiques que defineixen els objectes (com ara: l’animalitat i la racionalitat, per a home) no són plurals, sinó moments d’una mateixa aprehensió. Per això diem que el concepte és simple i indivisible; i que apareix com una representació formal dels objectes del món, en l’acte d’aprehensió intel·lectual. I serà el fruit de l’abstracció.

Apareix el concepte com la necessària intuïció del món que el procés de captació intel·lectual realitza sobre els individus concrets, sensibles o no, amb que es troba al seu voltant. En el ser en el món ja apareix la necessària elaboració del que anomenarem Universals.

La República, Llibre VII

Llibre VII

La Caverna de Platón, Cornelis Corneliz, 1604, Londres M. B. 

L’estructura de la República (Resum de la República) mostra el model platònic de Paideia. Els diferents coneixements que cal anar assolint són la mostra més evident del dificultós camí d’accés als models ideals. L’home ha d’anar, més enllà del sensible, en direcció al reconeixement de les formes que donen el ser a les coses. Però també cal copsar quin és el compromís ètic del que així, en aquesta contemplació, es forma: el coneixement té un fons social impossible d’ignorar, en Plató.

Aquest camí inclou moltes de les ciències matemàtiques i musicals que, el mateix Plató, proposava com a imprescindibles. De la lectura d’aquest fragment de la República n’ha de sortir la idea que el camí del coneixement, de forma natural, s’estructura en funció del coneixement discursiu (propi de la raó), arribant a la intuïció de les idees.

PLATÓ. Menó

Menó, Plató

Ara ja és el moment de començar per la lectura de la filosofia; i, segurament, no hi ha literatura més filosòfica, o filosofia més literària que la de Plató. Aquest motiu seria suficient per proposar-lo com a primera lectura del curs; però si li afegim l’interès que té en relació a la temàtica dels conceptes que ens ocupa en aquests moments, la recomanació es torna necessitat.