Ubicació de l'illa de Maians
Al segle IV a.C. el pla era habitat pels laietans, tribus ibèriques que poblaven zones del Barcelonès, el Maresme i el Vallès. Les troballes arqueològiques semblen indicar que els laietans de Barcelona (la Laie ibèrica) utilitzaven un petit abrigall a ponent de Montjuïc com a port natural, i que enriquits per l’aportació d’altres cultures mediterrànies més avesades al comerç i a l’art de navegar (fenicis, grecs, etruscs…), realitzaven ja algun tipus d’intercanvi comercial per mar, probablement amb Empúries .
L’any 218 a. de C., els romans inicien la conquesta de la Península Ibèrica. Amb la colonització romana s’intensificà l’aclarida de boscos per aconseguir terres de conreu. La progressiva desforestació i la rompuda de terres feren augmentar significativament el nivell de sedimentació fluvial, la terra va guanyar terreny al mar en un lent però continuat procés i es varen crear nous paisatges: illes que s’unien al continent i més tard es convertien en turons; barreres de sorra paral·leles a la costa que a poc a poc anaven aïllant nous espais convertint-los en albuferes i maresmes….
Al segle XIII, una intensa activitat es concentrava en un espai de platja que s’estenia entre el Puig de les Falsies (actual plaça de Palau) i l’Arenal de Santa Clara (parc de la Ciutadella). Aquest indret oferia un cert abrigall natural per als vaixells. El perfil de la costa era prou diferent a l’actual. El mar de Barcelona arribava fins a on avui dia s’alça l’església de Santa Maria del Mar.
Al segle XV, quan es va construir l’espigó del port (1474) es va generar una sedimentació lenta de terres i sorres procedents del Besòs i del litoral adjacent al voltant de l’illa de Maians, situada aproximadament on hi ha les instal·lacions de l’estació de França.
Segons explica Joan Alemany en el seu llibre “El port de Barcelona”, es calcula que des dels inicis de les obres l’any 1447 “la platja va avançar cap al mar uns 500 metres fins al 1697 i entre 800 i 900 fins a l’actualitat”.
Des d'un helicòpter (autora: Conxita Puigarnau)
Va ser precisament en aquest terreny guanyat al mar on, en el segle XVIII, es creà el barri de la Barceloneta. També es van fer servir les restes del barri de Ribera que va manar destruir Felip V.
LA BARCELONETA és un dels pocs barris de construcció de nova planta que es conserven a Europa.
_______________________________________________________________________
Llibre consultat:
“La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera”
Mercedes Tatjer Mir
Ediciones Saturno, octubre 1985
______________________________________________________________
Podeu veure les fotografies que ha fet la Conxita Puigarnau
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5797045685730490177&authkey=Gv1sRgCOnZ3YKJyPXG3QE&invite=CPj5t48N&feat=email
_______________________________________________________________________
En aquest enllaç podeu veure el reportatge de TV· “Barraques, la ciutat oblidada”. http://www.tv3.cat/videos/2333059